El Cartell: Història, Tipus, Funcions i Evolució

Balanç de Blancs: Definició i Importància

El balanç de blancs és un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) per tal que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com a negre.

El Cartell: Història, Tipus i Funcions

Orígens i Pionerisme del Cartell

El cartell va començar a tenir més importància realment al segle XIX, quan tècniques com la xilografia i la utilització de la impremta i la litografia estaven bastant desenvolupades. El cartell comercial va néixer a París, de la mà de Jules Chéret, però altres representants destacats són Toulouse-Lautrec, Alphonse Mucha i Ramon Casas, entre d'altres.

Tipus de Cartells

A grans trets, sense entrar en detalls sobre el material o el paper utilitzat, podem dir que hi ha dos tipus de cartells:

• Cartell Informatiu: Té la intenció de difondre esdeveniments, cursos, conferències, espectacles, etc.
• Cartell Formatiu: Es crea com un mitjà per incentivar i conscienciar sobre l'establiment d'hàbits de salut, neteja, ordre, etc. En aquest cas, la imatge té vital importància sobre el text, i el missatge és expressat gràficament en forma clara, recolzant-se en un text curt.

Funcions Essencials del Cartell

Pel que fa a les funcions que un cartell compleix, podem esmentar la funció comunicativa, persuasiva, econòmica i ambiental:

• La funció comunicativa: És la més important dels cartells, i tant els cartells formatius com els informatius han d'exercir-la. La funció comunicativa, bàsicament, té com a propòsit informar l'espectador sobre alguna cosa i comunicar un missatge.
• La funció de persuasió: És un repertori dels significats ideals i emotius d'un producte, que influeix sobre la conducta de les persones de manera subliminar, induint-les a sentiments que les facin consumir el producte o servei sobre el qual el cartell fa al·lusió.
• La funció econòmica: Té a veure amb el fet que el cartell ha de vendre un producte o una idea. Per exemple, en el cas dels cartells de teatre, cinema o concert, aquesta funció pot remarcar-se molt fàcilment, perquè la intenció és fer que l'espectador compri la butlleta.
• La funció ambiental: Tracta sobre el fet que "(...) el cartell (...) forma part del context urbà, de manera que hauria d'harmonitzar amb el paisatgisme de l'entorn, anant de la mà de la funció estètica, en la qual se li infon un elevat valor estètic que contribueixi a enaltir la cultura de les societats."

Evolució Històrica del Cartell

Encara que la litografia va ser inventada el 1798 per Aloys Senefelder, aquesta tècnica era al principi massa lenta i costosa per a la producció dels cartells. La majoria dels cartells eren produïts en blocs de fusta (xilografia) o gravats en metall amb poc color o disseny.

El desenvolupament del procés litogràfic de tres colors de Jules Chéret va obrir una via que va permetre que els artistes assolissin cada color de l'arc de Sant Martí amb tan sols tres pedres —generalment vermelles, grogues i blaves— impreses en un registre acurat. Encara que el procés era difícil, el resultat era d'una notable intensitat del color i textura, amb sublimació de les transparències i els matisos impossibles en altres mitjans (fins i tot avui dia).

Aquesta capacitat de combinar paraula i imatge en un format tan atractiu i econòmic, finalment va fer del cartell litogràfic una innovació de gran abast. Començant el 1870 a París, es va convertir en un medi dominant de la comunicació de masses a les ciutats d'Europa i Amèrica. Els carrers de París, Milà i Berlín van ser transformats ràpidament en la "galeria d'art del carrer", entrant de ple en l'edat moderna de la publicitat. En plena Belle Époque a França, l'afició pel cartell estava en plena floració. El 1891, el primer cartell de Toulouse-Lautrec, "Moulin Rouge", va elevar l'estat del cartell a la categoria d'art. Les exposicions, els expositors i els distribuïdors del cartell van proliferar, satisfent la demanda del públic pel cartell. El cartell va anar introduint-se lentament en altres països, però a partir de 1880, la seva popularitat es va accelerar.

El Cartell durant les Guerres Mundials

La Primera Guerra Mundial i la Revolució Bolxevic van significar un nou paper del cartell: la propaganda. De fet, la guerra va suposar la campanya publicitària més gran fins a la data, des de recol·lectar diners, reclutar soldats i impulsar esforços voluntaris, fins a estimular la producció o provocar ultratge i atrocitats en les línies enemigues.

Modernisme i Noves Tendències

Després de la Primera Guerra Mundial, la inspiració orgànica de l'Art Nouveau semblava inaplicable en una societat cada vegada més industrial. Les noves realitats van ser expressades millor en els moviments moderns de l'art del Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Expressionisme, que tindrien una influència profunda en el disseny gràfic. El Modernisme i l'Art Decó van anar evolucionant.

L'Era Digital i la Tipografia Contemporània

L'Estil Tipogràfic Internacional va començar a perdre la seva energia els anys 70 i principis dels 80, ja que molts el van criticar per ser fred, formal i dogmàtic. Wolfgang Weingart va experimentar amb la impressió òfset per produir cartells que apareixien complexos i caòtics, juganers i espontanis, tot en contrast rígid amb els ensenyaments dels seus mestres. L'alliberament de Weingart de la tipografia va ser una fundació important per a diversos nous estils, com Memphis i Retro, fins als avenços actuals en gràfics per ordinador.