Guia de Colorimetria i Codis de Color en Automoció

Guia de colorimetria en automoció

Factors i propietats del color

El color es defineix per la interacció de tres factors principals:

• Font lluminosa: Els objectes no tenen llum pròpia; són visibles perquè reflecteixen la llum.
• Receptor: Absorbeix i interpreta la llum reflectida.
• Objecte: Element que reflecteix la llum.

Tipus de llum i percepció

• Llum monocromàtica: Constituïda per radiacions electromagnètiques d'una sola longitud d'ona.
• Llum policromàtica: Constituïda per radiacions electromagnètiques de diferents longituds d'ona. Per exemple, l'il·luminant A (llum artificial), B i D65. Està formada per diferents tonalitats cromàtiques dividides en sis grups principals: vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta.
• L'ull com a òrgan receptor:
  • Cons: Responsables de la percepció cromàtica.
  • Bastonets: Responsables de la sensibilitat lumínica.

Comportament de la llum

Els objectes tenen la propietat de reflectir, absorbir o transmetre la llum que reben:

• Reflectir: Retorn d'ones de diferents longituds d'ona.
• Absorbir: Ones de diferents longituds d'ona que el cos no deixa reflectir.
• Transmetre: Propagació de la llum a través de cossos transparents.
• Reflexió difusa: Es produeix quan un raig incideix sobre una superfície amb irregularitats, dispersant la llum cap a totes direccions.
• Reflexió dirigida: Es produeix sobre una superfície llisa i brillant.
• Objectes transparents: Deixen passar a través seu tota longitud d'ona; no absorbeixen ni reflecteixen la llum.
• Objectes translúcids: Deixen passar només una part d'aquesta llum (la transmeten) i absorbeixen les longituds d'ona que no transmeten.

Les tres característiques del color

Qualsevol color queda definit per tres propietats fonamentals:

• Tonalitat (matís): Indica el color pur més pròxim al color de què es tracta.
• Intensitat (lluminositat): Percentatge de llum que es reflecteix respecte de la que es rep. Els graus d'intensitat es divideixen en clar i fosc.
• Saturació: Indica el grau en què un color s'aproxima al color pur. Per definir-la s'utilitzen els conceptes de "brut", "saturat" i "net".

Models de barreja de colors

Barreja de colors llum

Correspon a la síntesi additiva:

• Primaris: Vermell, verd i blau (la suma de tots tres genera llum blanca).
• Secundaris: Magenta, cian i groc.

Barreja de colors sostractius

Correspon a la pintura i les tintes:

• Primaris: Magenta, cian i groc (els tres junts formen el negre i no s'obtenen per barreja d'altres colors).
• Secundaris: Vermell, verd i blau.

Representació del color

La representació correcta és el model CMY (cian, magenta i groc), on els colors s'obtenen per la mescla de dos colors primaris.

• Cercle cromàtic: Representació en dues dimensions (2D) dels colors primaris, secundaris i complementaris. Permet determinar la tendència cromàtica d'un color (tonalitat i saturació). Per conèixer-ne la intensitat, cal donar volum tridimensional (3D) al cercle.
• Colors complementaris: Són aquells oposats en el cercle cromàtic.
• Colors acromàtics: Blanc, gris i negre. No tenen tonalitat i presenten una intensitat variable del fosc al clar.
• Colors neutres: Marrons, beixos i color cava.

Codis de color per marca

La ubicació del codi de color varia segons el fabricant del vehicle:

• Renault: Pilar de la porta. Codis:
  • TE: Tintes especials.
  • NV: Color perlat bicapa.
  • MV: Color metal·litzat.
  • OV: Color sòlid bicapa.
  • O: Color sòlid monocapa.
• Nissan: Pilar de la porta.
• PSA (Peugeot/Citroën): Pilar de la porta davantera o del darrere.
• PSA antics: Torreta de l'amortidor.
• Mercedes-Benz: Pilars de la porta.
• Mercedes-Benz antics: Gravat a la xapa del motor.
• Mitsubishi: Capó.
• Grup VAG (Volkswagen, Audi, Seat, Skoda): Al maleter, sota l'estoreta.
• Opel: Xapa negra al pilar de la porta.
• Ford: Pilars de la porta.

Optimització al taller

Desviació del color

Factors que influeixen en la desviació del color:

• Tipus de material del suport.
• Procés de fabricació del vehicle.
• Tècnica d'aplicació.
• Preparació de la mescla.
• Colors complexos.

Eines d'igualació

Eines per optimitzar la colorimetria al taller:

• Identificació del color:
  • Carta de colors.
  • Espectrofotòmetre (programari + espectre + base de dades).
  • Programari Sinnek W6000.
  • Ajust de color manual.
• Comprovació del color:
  • Provetes d'aplicació (per a colors difícils).
  • Pistola de llum de dia.

Metodologia de treball

Metodologia per optimitzar la igualació de color amb l'espectrofotòmetre:

Primer cal esbrinar si el color és original o repintat. Després, es procedeix amb:

• Reparació amb pegats (parxes).
• Aplicació sobre provetes.
• Aplicació amb difuminat.