Anàlisi de Bruixa de dol, Escultura i Arquitectura Moderna

Anàlisi de "Bruixa de dol"

Forma: Estrofes tant de la tradició culta (sonets) com de la tradició popular (cançons, corrandes, romanços). Hi ha 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus.

Estructura: El llibre es divideix en dues parts clares; les primeres quatre seccions del llibre inclouen uns poemes en què el jo presenta uns problemes restringits a l’àmbit individual. La veu poètica dialoga amb ella mateixa gràcies al mirall. En canvi, les últimes quatre seccions del llibre presenten un jo col·lectiu, un nosaltres en què el lector té cabuda. Són els poemes que formulen més clarament les reivindicacions feministes.

Recursos lingüístics i retòrics: La metàfora i els símbols són els més utilitzats, igual que els recursos de repetició (paral·lelismes i enumeracions inclosos), les comparacions, personificacions i al·legories.

El significat del símbol de la bruixa de dol

Aquest símbol, fonamental en aquest poemari, representa el poder femení eliminat de la cultura, la dona forta, amb poders que els estaments oficials han lligat, tradicionalment, al perill i als maleficis. La bruixa representa el paper de la dona negat per la cultura. La bruixa portarà dol perquè no aconsegueix alliberar-se dels problemes de les dones. És el símbol de la dona que es revolta, que s'enfronta a l'ordre establert. D'aquesta manera, segons la classificació que fa Genette, aquest títol seria temàtic, ja que mitjançant un símbol es refereix al text pel seu contingut.

L’escultura moderna

S'introdueix l'absència de matèria, el moviment i el so. Treballen amb diferents tipus de materials, però els materials metàl·lics són els més utilitzats; treballen amb bronze i amb metalls industrials. Aquestes escultures poden ser figuratives o abstractes. El tema estrella de l'escultura figurativa segueix sent el cos humà, però aquesta figura humana no és realista ni detallista, sinó que és més abstracta. Tenen un llenguatge modern; aquesta modernitat comparteix molts elements formals i significatius amb les avantguardes pictòriques, però l’escultura no forma part d’aquests grups avantguardistes. L'escultura és un camí paral·lel a aquestes avantguardes, tot i haver-hi de vegades vasos comunicants.

Autors: Pablo Gargallo (“Kiki de Montparnasse”), Alexander Calder (“Escultura mòbil”), Leandre Cristòfol (“Nit de lluna”).

Context històric del segle XX

A la primera meitat del segle XX hi ha vigent la Belle Époque; això abraça l'estabilitat política i econòmica, progressos científics i tecnològics, apareix el positivisme i l'absència de guerres. Més tard, pel que fa al període d’entreguerres, de 20 anys de durada, passen un munt de coses: hi ha altibaixos econòmics, és a dir, inestabilitat econòmica. També hi ha inestabilitat política.

Característiques dels edificis i funcionalisme

• Havien de tenir la planta lliure, sense murs interiors de càrrega (Louis Sullivan).
• L’edifici ha de quedar elevat per sobre del terra (Louis Sullivan).
• La zona residencial s’havia d’elevar amb l'ús de pilotis (columnes metàl·liques).
• Els edificis havien de tenir la coberta plana.
• Havien de tenir finestrals continus per millorar l'il·luminació (Louis Sullivan).
• Separa les àrees segons la seva funcionalitat (Louis Sullivan, Escola de Chicago, funcionalisme).
• Materials industrials (acer, formigó, vidres…).
• Tota la coberta plana és per estar enjardinada i que sigui una zona lúdica.
• Les vivendes han d’estar ventilades, il·luminades, s’han d’adaptar a les necessitats dels qui hi viuen, s’han de construir amb materials industrials i estan pensades per ser el més còmodes, plaents i per ser una “màquina de viure”.
• La seva idea és que la casa t’ha de fer feliç, ha de contribuir a la teva felicitat (necessitat i gust de la societat).
• Organicisme: Funció i forma són igual d’importants.

Escola de la Bauhaus

Escola d’art on es pot trobar: arquitectura, disseny (industrial i gràfic), fotografia, arts escèniques i artesania. És una escola d’arts integrades que dona lloc a un estil propi.

Context de la Bauhaus

Es posa en marxa a Alemanya el 1919 i s’acaba el 1933. També apareix a Weimar, Dessau i Berlín. Hi havia vigent la República de Weimar (1918-1933); l'Alemanya democràtica té una vida molt curta. Volen començar de zero i volen associar uns nous valors. La capital és Weimar. Volen tornar-se millors. La Bauhaus vol contribuir a aquesta millora, a fer la vida de la societat més fàcil i més pràctica. Volen fer un país que valgui la pena, un país nou.