Anàlisi d'obres: Creu i R de Tàpies i Una i tres cadires de Kosuth

Creu i R (Antoni Tàpies)

Fitxa tècnica

• Títol: Creu i R
• Autor: Antoni Tàpies (1923)
• Cronologia: 1975
• Tècnica: Tècnica mixta sobre fusta
• Mides: 162 x 162 cm
• Estil: Informalisme
• Tema: Abstracte
• Localització: MACBA (Barcelona)

Biografia de l'autor

Artista autodidacta, cofundador del grup Dau al Set, on desenvolupa els seus primers treballs dins l'òrbita surrealista. Viatja per primera vegada a París i comença a treballar amb materials de rebuig, vinculant-se al moviment informalista de tendència matèrica. També s'ha desenvolupat en el terreny de l'obra gràfica en col·laboració amb poetes i escriptors.

Descripció formal

Sèrie de signes i lletres disposades sobre un fons matèric (una barreja de pintura i terra). Destaca una creu blanca sobre la qual hi ha una gran H blanca i una R negra amb pinzellades de color vermell. A l'esquerra de la R hi ha una T inclinada solta, amb la qual podem llegir Gat. A la part dreta inferior hi ha una altra R de color blanc acompanyada per una petita creu blanca.

Temàtica

Les lletres, els signes i les paraules formen un llenguatge ocult de difícil comprensió. Les lletres A i T són desxifrades pel mateix artista com a inicials del seu nom i el de la seva dona, i alhora el seu nom i cognom. La creu, segons l'autor, simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que utilitza per imposar ordre i sentit constructiu en la composició. Les obres de Tàpies permeten lectures diverses i obliguen l'espectador a la reflexió i la participació.

Models i influències

S'influencia del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut. A París aprèn de les pintures matèriques de Fautrier, Dubuffet i Wols, adoptant una gran llibertat creativa i l'ús de tècniques com el collage i el grattage.

Una i tres cadires (Joseph Kosuth)

Fitxa tècnica

• Títol: Una i tres cadires
• Autor: Joseph Kosuth (1945)
• Cronologia: 1965
• Tipologia: Instal·lació
• Materials: Cadira de fusta plegable, còpia fotogràfica de la cadira i ampliació de la definició de "cadira" d'un diccionari
• Estil: Conceptual
• Tema: Conceptual
• Localització: MoMA (Nova York)

Biografia de l'autor

Estudia art a Nova York i, després, antropologia i filosofia; això el fa abordar l'art d'una manera molt particular. L'entén com un problema lingüístic i filosòfic. És la figura més destacada de l'art conceptual. Explora la naturalesa de l'art fins a portar-lo a la desmaterialització, aplicant connexions entre el llenguatge i la percepció visual.

Descripció formal

Instal·lació artística que consta de tres elements ordenats l'un al costat de l'altre davant un mateix concepte: una cadira.

• Al centre: Cadira de fusta de color marró col·locada de cara a l'espectador.
• A l'esquerra: Penjada de la paret, hi ha una fotografia molt gran en blanc i negre de la mateixa cadira.
• A la banda dreta: Es troba penjat a la paret un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula cadira extreta d'un diccionari.

Temàtica

Presenta tres codis de cadira: el del llenguatge objectual (cadira de fusta), el visual (la fotografia) i el verbal (la definició). Planteja diferents maneres d'accedir a la comprensió d'un concepte amb la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes. Emfasitza l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.

Models i influències

La idea de desmaterialització de l'art apareix ja al Renaixement amb Da Vinci. La gran revolució es produeix durant el segle XX amb Marcel Duchamp.