Reformisme dinàstic: Maura, Canalejas i les forces d'oposició (1902-1912)

Historia28 may 2019Actualizado el 7 nov 20268,62 KB

Resumen

El document explica el reformisme dinàstic a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, amb les reformes dels governs conservador de Maura i liberal de Canalejas. També recull les forces d'oposició: el republicanisme i el lerrouxisme, el carlisme i el tradicionalisme, i el moviment obrer amb el PSOE, la UGT, el PCE i l'anarcosindicalisme de la CNT. L'estudiant aprendrà les intencions i els límits d'aquestes reformes i el paper de cada opció política i sindical.

Puntos clave

Alfons XIII va pujar al tron el 1902; els partits dinàstics conservador (Maura) i liberal (Canalejas) van intentar reformar el sistema sense democratitzar-lo.
Maura (1906-1909) va impulsar una «reforma des de dalt» per evitar una revolta popular: llei electoral de 1907 contra el frau, lleis socials i creació de l'Instituto Nacional de Previsión; la repressió de la Setmana Tràgica va provocar la seva caiguda.
Canalejas (1910-1912) va separar Estat i Església, va aprovar la llei del Candado, va substituir l'impost de consums per impostos progressius sobre les rendes i va reformar la llei de lleves.
El republicanisme, liderat per Lerroux a Barcelona, va ser la principal força d'oposició, amb un discurs populista, anticatalanista i anticlerical; després de la Setmana Tràgica va perdre suport i moderar el discurs.
El carlisme es va reorganitzar amb el Requetè (1907), de caràcter paramilitar, i el 1919 va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista.
La CNT, fundada el 1910, defensava l'apoliticisme, la unitat sindical i la via revolucionària per enderrocar el capitalisme; el PSOE i la UGT apostaven per l'acció política i les reformes socials, i el PCE es va fundar el 1921.

Ponte a prueba

-Reformes de Maura i Canalejas:Pujada al tron de Alfons XIII (1902). Renovació lideratge partits dinàstics. Maura (partit conservador) i Canalejas(liberal). Intent de reforma, però manteniment torn dinàstic i falsejament electoral, impossibilitat de democratització real de la política espanyola.

-1906-1909 govern conservador,

Maura.

Projecte polític:

‘‘reforma des de dalt’’, canvi

sistema polític per por a una revolta popular.Intent de crear una nova base social(masses neutres), per configurar un estat fort, sense la vella casta de cacics i elprotagonisme de les classes populars.-Llei electoral (1907), intent de acabar amb el frau.

ajuntaments i diputacions, intent d’acostament al catalanismeregional.-lleis socials: llei de descans dominical i creació Instituto

Nacional de Previsión (assegurances obreres).-Manteniment de l’ordre públic, repressió Setmana Tràgica de Barcelona.Campanya de protesta i caiguda del govern conservador.

-1910-1912. Govern liberal. Canalejas

Reformisme social més gran i limitaciópoder de l'església.-Separació Estat-Esglèsia. Llei del Candado (prohibició nous ordes religiosos).-Política social. Substitució impost de consums, per imposts progressius sobre les rendes. Lleis millores condicions laborals i normativa treball de la dona. -Reforma llei de lleves (obligació servei militar i supressió redempció amb diners). -Negociació llei de Mancomunitats (diputacions provincials, a càrrec de serveis públics). Assassinat 1912.

-FORCES D’OPOSICIÓ-Republicanisme i Lerrouxisme.
Força principal de d’oposició. Fragmentació republicana en diversos grups.

Uníó republicana 1903 (Salmerón).BCN, republicanisme liderat per A. Lerroux, influència classes populars i èxits electorals (1903-1905). Caràcter anticatalanista, anticlerical,alb un discurs demagògic i suposadament revolucionari per atreure el suport popular.Uníó Republicana, integració candidatura en la coalició Solidaritat Catalana (1907).
Partit Radical (1908). Rebuig de diversos sectors com Blasco Ibañez i Lerroux que va formar partit propi, Partit Radical. 1910, Setmana Tràgica, pèrdua de suport popular, moderació del discurs i trasllat a MAD.

-Carlisme i Tradicionalisme

Mort de Carles de Borbó (Carles VII) 1909. Disputes i escissions. Fundació 1919, Partit Catòlic Tradicionalista (bases a NAV, PB, I CAT, també a AND). 1907 fundació Requetè, organització caràcter paramilitar, Requetè,

actuació de força de xoc a les ciutats en contra del republicanisme i l’obrerisme. Amb la II República, reunificació en un sol partit: Comuníó Tradicionalista

-FORCES D’OPOSICIÓ: Partit i sindicat Socialistes.

PSOE

30.000 afiliats (1920). Defensa de la acció política, acció parlamentària i aliances electorals amb els partits burgesos. 1910, Pablo Iglesias diputat coalició republicanosocialista. UGT, sindicat 240.000 afiliats (1921). Partidària de

UGT,l’acció política per aconseguir reformes socials i laborals. Representació dels obrers en organismes estatals. Líders, Largo Caballero (1918) secretari general.

Partit Comunista de España (PCE)

, 1921. Fundat per l’escissió de militants socialistes (partidaris línia bolxevic arran revolució Russa). Poca influència i activistes a Biscaia i Astúries.

Anarcosindicalisme

Paper destacar reivindicacions obreres: vaga general BCN (1902),reducció jornada laboral i augment salarial. 1907 Solidaritat Obrera. Federació associacions de treballadors, caràcter apolític, reivindicatiu i favorable lluita revolucionaria.

CNT

1910, fundació Confederació Nacional del Treball.Expansió per ESP, i representació sindicalisme anarquista.

Sindicat revolucionari:-independència proletariat respecte a la burgesia i les seves institucions (Estat).-Apoliticisme moviment obrer (abstencionisme electoral).-Unitat sindical dels treballadors.-Voluntat d’enderrocament del capitalisme (expropiació dels burgesos). Acció revolucionaria contra la burgesia i el capital:vagues i boicots, fins a la vaga general revolucionària, per acabar amb l’Estat i el capitalisme. CNT, 700.000 afiliats (1919).Líders: Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró. Congrés de Sants (BCN 1918), creació sindicat únics d'indústria (substitució antics sindicats d’oficis). Reafirmació apoliticisme, negociació directa obrers- patrons, sense intervenció forces polítiques o representants de l’Estat.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina era la diferència entre les reformes de Maura i les de Canalejas?

Maura (1906-1909) va buscar una «reforma des de dalt» per crear una nova base social i evitar una revolta popular, amb la llei electoral de 1907 i lleis socials. Canalejas (1910-1912) va anar més lluny en el reformisme social i en la limitació del poder de l'Església, amb la separació Estat-Església i la reforma fiscal.

Què va ser la llei del Candado?

Va ser una llei impulsada per Canalejas que prohibia la creació de nous ordes religiosos. Formava part de la seva política de limitació del poder de l'Església.

Per què va caure el govern conservador de Maura?

Va caure després de la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona i d'una campanya de protesta contra el seu govern.