Característiques de les esglésies romàniques

A partir del segle
XI es va produir a Europa una situació D'estabilitat que va propiciar un increment demogràfic, la reactivació del Comerç i una lenta recuperació de la vida urbana. El feudalisme, fou L'organització política, econòmica i social d'aquesta època caracteritzada pel Manteniment d'una societat estamental amb un clar predomini de la noblesa i el Clergat.

La situació a la península Ibèrica era ben diferent respecte L'europea ja que es trobava en plena reconquesta. Els nuclis cristians havien Entrat en una nova fase expansiva demogràfica i econòmica, afavorida per la Crisi i la desintegració del Califat de Còrdova. El procés de conquesta i Repoblació de territoris musulmans va experimentar un avanç espectacular i es varen anar configurant les estructures polítiques i les noves fronteres dels Diferents regnes.

D'altra banda, l'Església que havia acumulat poder i riquesa Al llarg dels segles anteriors, era la força social indiscutible capaç D'aglutinar sota la bandera del cristianisme tot Europa. La seva influència va Determinar una visió teocèntrica del món, segons la qual tot el que existia era Manifestació i reflex de la voluntat de Déu.

La nova mentalitat religiosa va propiciar, així mateix, dos Fenòmens que varen tenir una gran incidència en l'art ROMànic:

- L'extensió de la vida monàstica en el medi rural. En el Segle X a la badia de Cluny a Borgonya (França), es va emprendre una reforma Profunda de la regla benedictina, que havia estat creada per sant
Benet en el Segle VI com a proposta de vida basada en el rés i el treball (<<ora et Labora>>) i lluny de les temptacions d'aquest món. La renovada ordre Cluniacenca va fundar monestirs per tot Europa i es va convertir en la força Més poderosa de l'Església. Però a més va contribuir de manera fonamental a la Difusió del ROMànic, ja que les seves noves construccions monàstiques es varen Aixecar en aquest estil.

-  Els pelegrinatges Per a la veneració de relíquies i llocs sants. L'anhel de percebre la presència D'allò sagrat, unit a una seguretat relativa en els camins va reactivar les Grans rutes de pelegrinatge a Roma i Terra Santa, a les quals s'havia afegit Recentment la de Sant Jaume de Compostel•la. El culte a les relíquies de Màrtirs i sants es va estendre per tot Europa. Les esglésies s'afanyaven a Adquirir-ne, perquè amb l'afluència de fidels i pelegrins que anaven a Venerar-les arribaven també molts ingressos econòmics. Gràcies a això molts de Temples es varen poder ampliar o reconstruir, i ho varen fer en el nou estil ROMànic.

El camí de Sant Jaume: segons la llegenda, l'apòstol Sant Jaume va evangelitzar la Península i el seu cos, després de la seva mort, Va ser traslladat des de Jerusalem fins a Galícia mitjançant una seqüència Contínua de miracles. En el Segle XI es va configurar definitivament el camí de Sant Jaume, l'itinerari principal del qual era el conegut com a Camí Francès. Aquest partia de diverses ramificacions a França, entrava a Espanya pels Pirineus i transcorria en paral•lel a la costa cantàbrica per l'interior. Amb El temps, a més del camí francès, es varen anar definint altres rutes Secundàries, com la que seguia la línia de la costa o la que, procedent del Sud, aprofitava l'antiga calçada romana de la Via de la Plata.

Al llarg d'aquestes rutes varen sorgir noves ciutats, on s'alçaven Nombroses construccions d'estil ROMànic, com la catedral de Santiago de Compostel•la.

En el Segle XII Compostel•la era ja el centre de pelegrinatge Més important de la cristiandat, per davant de Roma i Jerusalem. D'aquesta Manera el camí de Sant Jaume es va convertir en la via principal d'intercanvi Cultural i artístic entre els regnes cristians de la península Ibèrica i la Resta d'Europa.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART ROMÀNIC:

L'art ROMànic es va desenvolupar essencialment durant els Segles XI i XII, encara que les primeres manifestacions arquitectòniques són de Finals del Segle X, mentre que les realitzacions més tardanes es perllonguen Fins ben entrat el Segle XIII.

El seu àmbit geogràfic va ser l'Europa cristiana i, malgrat La seva gran diversitat regional, es pot considerar el primer estil internacional Després de les invasions.

El focus d'origen és difícil d'establir de la mateixa manera Que també ho és fer-ne una periodització vàlida per a tot Europa; tot i així Solen establir-se tres etapes: El primer ROMànic, en el qual es defineix L'arquitectura de l'estil; el ROMànic ple, moment de les grans realitzacions Entre finals del Segle XI i mitjan del XII; i el tardoromànic o estil de Transició, que enllaça o conviu amb el gòtic.

Si bé les influències artístiques que varen confluir en el ROMànic són nombroses, més enllà de les diferències entre unes zones i unes Altres, el ROMànic presenta algunes característiques essencials:

-              És un art Religiós i simbòlic, que pretén expressar el missatge de Déu.

-              Té una Funció didàctica, ja que l'art era l'únic medi de posar a l'abast d'una Població majoritàriament analfabeta el coneixement religiós, no només a través De les imatges sinó també de l'arquitectura.

-              Les seves Realitzacions més representatives foren els monestirs, les esglésies i els Castells.

-              L'escultura I la pintura varen tenir un desenvolupament molt limitat fora de l'espai Arquitectònic, a què varen estar subordinades.

ARQUITECTURA ROMÀNICA:

A causa del paper preeminent de l'Església en els segles del ROMànic, les esglésies i els monestirs varen ser les realitzacions principals.

Els precedents més clars i immediats de l'arquitectura ROMànica es troben en els estils preromànics, asturià, carolingi i otònic. Però Les seves fonts primàries d'inspiració varen ser l'arquitectura paleocristiana, La bizantina i, sobretot, la romana.

Des del punt de vista tècnic, el ROMànic no va introduir cap Element constructiu nou ni tampoc els objectius pràctics diferiren dels de L'arquitectura romana. No obstant això, sí que era nova la forma de combinar Els elements arquitectònics i d'integrar-hi l'escultura i la pintura, per dotar Els edificis d'espiritualitat i simbolisme religiós, alhora que es creaven Espais perfectament adequats als seus fins.

Les esglésies:

Les esglésies ROMàniques no varen seguir un model únic, però Això no impedeix assenyalar alguns elements i estructures que, amb petites Variants, trobam presents en totes.

La planta més freqüent era la basilical d'una, tres o cinc Naus, i sobretot, la de creu llatina. Però l'afluència massiva de pelegrins a Certes esglésies, en especial les del camí de Sant Jaume, va fer necessari Cercar una solució que permetés simultaniejar les visites i culte a les Relíquies amb el desenvolupament dels oficis litúrgics. Varen sorgir així, les Anomenades esglésies de pelegrinatge, amb transsepte, la creació del Deambulatori o girola on s'hi obrien petites capelles radials o absidioles. D'aquesta manera els pelegrins podien recórrer tota l'església per les naus Laterals i la girola, sense interferir en els actes de la nau central o el Presbiteri.

Un altre tret definitori de les esglésies de pelegrinatge és L'existència de tribunes , galeries que transcorren per sobre de les naus Laterals, de la mateixa amplària i amb arcs que s'obrin a la nau central.

Les cobertes del ROMànic constitueixen un dels trets Determinants de tota l'estructura de l'edifici. Tot i que en algunes zones com Itàlia i Normandia es va mantenir la coberta de fusta, l'objectiu en general Era cobrir de pedra tota l'església. Aquestes cobertes de pedra eren voltades De diversos tipus, però totes eren derivades de l'arc de mig punt , el més Característic del ROMànic: volta de canó a la nau central (reforçada amb arcs Faixons), d'aresta a les laterals (amb arcs formers i perpanys) i de quart D'esfera a l'absis.

Damunt del creuer s'aixeca el cimbori, torre de planta Quadrada o octogonal que permet il•luminar el creuer i que, a l'interior es Manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o petxines.

L'enorme pes de la coberta obligava a utilitzar sistemes de Suport robustos, per la qual cosa la columna va tenir un caràcter secundari en Relació amb els murs i els pilars.

-              Els murs eren gruixuts i reforçats per estreps o Contraforts.

-              Els Pilars també gruixuts, eren de secció quadrada, rectangular o cruciforme, amb Columnes adossades.

-              Les Columnes foren menys freqüents i varen perdre del tot la proporció clàssica Entre diàmetre i altura; eren gruixades i curtes quan eren exemptes, i primes i Altes quan estaven adossades a pilars.

Les obertures eren escasses i en conseqüència els interiors Eren molt foscos. Aquest fet permetia crear un ambient que convidava al Recolliment espiritual.

- Les façanés són els espais on l'articulació del mur es treballa Amb més cura. Generalment s'organitzen en sectors horitzontals i verticals (aquests corresponen a les naus) i, en molts de casos, queden emmarcades per Dues torres cilíndriques o quadrades. A les portalades es concentra la Decoració escultòrica que sovint omple totes les seves parts: arquivoltes, Llinda, brancals, timpà i trencallum o mainell.

Les esglésies ROMàniques tenen un gran simbolisme:

- La planta de creu llatina representa el cos de Crist Crucificat; i l'absis central, el seu cap i l'espai diví per excel•lència.

- L'orientació de la capçalera cap a l'est, comuna a totes Les esglésies cristianes des del segle V fins al XVII, associa l'absis amb el Naixement del Sol i l'entrada principal per la façana occidental amb l'ocàs.

Els monestirs:

El moviment monàstic té l'origen en les reaccions dels Primers eremites contra el luxe i l'esplendor de l'Església. Va ser sant Benet, Al segle VI, qui va organitzar els primers monestirs regits per la seva regla <<ora et labora>>. La consolidació del feudalisme va convertir els Monestirs en els centres de grans explotacions agrícoles, amb considerables Extensions de terres guanyades per donacions dels reis i dels nobles, que Cercaven aconseguir la Pau espiritual. Aquesta situació va conduir a finals del Segle XI a una primera reforma iniciada a Cluny i al Segle XII a una nova Reforma que donaria pas a l'ordre del Cister.

Els monestirs s e situaven en el medi rural i eren Estructures autònomes i autosuficients. Pretenien ser un reflex de la Jerusalem Celeste i s'organitzaven al voltant de dos elements primordials: l'església i El claustre. Altres dependències importants eren el refectori (menjador del monestir)
, la sala capitular (lloc de reuníó de tota la comunitat) i la Biblioteca.

Els claustres gairebé sempre presentaven les mateixes Característiques:

-              Estaven Adossats al temple i tenien planta quadrada.

-              Constaven d'un pati obert i enjardinat, amb font al Centre i envoltat per galeries porticades.

-              A més de Ser l'espai ordenador i de comunicació amb les dependències principals del Monestir, era el lloc de passeig, rés i meditació per als monjos, per la qual Cosa els capitells de les columnes en alguns casos representaven històries per Incitar a l'oració.