Iconografia i Patronatge dels Sants: Història, Atributs i Protecció

Sants i Santes Màrtirs i Patrons

• Santa Llúcia

  Santa Màrtir del segle III (època de persecucions). Per no voler abandonar la seva fe, la van obligar a prostituir-se. Ella, per no veure els qui la miraven, es va arrencar els ulls. El seu atribut és una palangana amb els dos ulls. Després la van decapitar, per la qual cosa de vegades porta una espasa. Protegeix del mal d’ull.

• Santa Apol·lònia

  Segle III. Per no voler renunciar a la fe, li van arrencar les dents. Moltes vegades porta unes estenalles i una palangana amb dents. És la patrona dels dentistes, i és la santa que s'invoca quan es té mal de queixals.

• Santa Àgueda

  Per no renunciar a la seva fe i per no voler-se casar amb un cònsol romà, li van arrencar els pits. Per això, com a atribut, porta una palangana amb els pits. És la santa que protegeix de les malalties dels pits.

• Santa Bàrbara

  Segle IV. Va ser tancada dins una torre quan el seu pare es va adonar que era cristiana. Així i tot, quan va veure que malgrat estar captiva no abandonava la seva fe, va decidir decapitar-la. El seu atribut per excel·lència és una torre. Quan la va haver decapitada, Déu va matar el pare amb un tro. Per això és la protectora de les tempestes. És la patrona de l’artilleria, que pot portar de vegades.

• Sant Sebastià

  Soldat romà el qual professava el cristianisme. Quan va ser descobert, per no voler abandonar la seva fe, el van torturar lligant-lo a un arbre i tirant-li fletxes. Tot i això no va morir i al final el van decapitar, però l’atribut principal són les fletxes. És un dels principals sants protectors de la pesta i dels grans mals que assolen la humanitat.

• Sant Roc

  Sant de l'època medieval que va peregrinar per Europa (moltes vegades va vestit de pelegrí), cosa que ens recordarà a Sant Jaume. El diferenciem d’ell perquè era coix per una ferida, que quasi sempre vol fer visible, i un ca que li curava la ferida i li duia un pa. És considerat l’altre gran sant protector de les epidèmies.

• Sant Cosme i Sant Damià (Els Sants Metges)

  Gran devoció des de l’època medieval perquè eren considerats protectors de molts mals físics.

• Sant Antoni Abat

  Segle III-IV. Va dur vida d’anacoreta (ermità) al desert d’Egipte. Allà va ser temptat en diverses ocasions pel dimoni. Sant Antoni sol portar un porquet del qual treia un greix que curava el mal conegut com a foc de Sant Antoni. Com a atribut, porta un bastó en forma de T amb una campaneta. Aquest bastó és el que el va ajudar a vèncer les temptacions del dimoni. Pot portar el porquet o un fogueró. Va vestit amb uns hàbits marrons i se’l representa com un sant vell. A part de ser protector contra el dimoni, també és el protector dels animals i de la pagesia. Popularment es coneix com a Sant Antoni dels rucs.

• Sant Pau Ermità

  Va dur una vida d’ermità i, en aquest cas, un corb li duia un pa. Aquest és el seu atribut. Moltes vegades el veurem vestit com Sant Antoni Abat.

• Sant Llorenç

  Era diaca (càrrec clerical). Moltes vegades el veurem vestit com a capellà. Va ser cremat a la graella, i com a atribut portarà una graella. És el sant que protegeix de les cremades.

• Sant Blai

  Era un bisbe i va curar un infant que tenia mal de coll. Per això és considerat el patró del mal de coll.

• Sant Jordi

  Patró de la Corona d’Aragó. Era el patró de l’estament nobiliari del Regne de Mallorca. És del segle III. Era un cavaller. El seu episodi més conegut és quan va acudir a rescatar la princesa que havia estat oferida al drac que assolava la ciutat, va matar el drac i la va rescatar. Se’l representa vestit amb una armadura de cavaller, cavalcant damunt un cavall (moltes vegades blanc), amb una espasa o llança. Representa la lluita del bé contra el mal.

• Sant Martí de Tours

  Soldat romà que és conegut per l'episodi quan es va trobar un captaire que li va demanar ajuda, que anava nu, i Sant Martí va tallar la seva capa i li va donar la meitat al qui li demanava.

Fundadors d'Ordres Religioses

• Sant Francesc d'Assís

  Fundador dels franciscans. Es representa jove. Porta un hàbit amb caputxa (posada o caiguda). Hi ha moltes escenes. De vegades fent penitència amb una creu o un llibre. Una altra escena molt freqüent és la coneguda com l’estigmatització de Sant Francesc, quan se li apareix Crist i li trasllada les seves llagues.

• Sant Domènec de Guzmán

  Fundador dels dominics. Vestit de blanc. Atributs: creu i rosari, perquè va instituir aquest culte al rosari.

• Sant Vicenç Ferrer

  Sant del segle XV. Hi ha moltes llegendes on el protagonista era ell. Va visitar Mallorca.