Art Romànic: Façanes, Simbolisme, Monestirs i Castells

L'Art Romànic: Façanes, Simbolisme, Monestirs i Castells

Les façanes són els espais on l'articulació del mur es treballa amb més cura. Generalment s'organitzen en sectors horitzontals i verticals (aquests corresponen a les naus) i, en molts casos, queden emmarcades per dues torres cilíndriques o quadrades. A les portalades es concentra la decoració escultòrica que sovint omple totes les seves parts: arquivoltes, llinda, brancals, timpà i trencallum o mainell.

Simbolisme de les Esglésies Romàniques

Les esglésies romàniques tenen un gran simbolisme:

• La planta de creu llatina representa el cos de Crist crucificat; i l'absis central, el seu cap i l'espai diví per excel·lència.
• L'orientació de la capçalera cap a l'est, comuna a totes les esglésies cristianes des del segle V fins al XVII, associa l'absis amb el naixement del Sol i l'entrada principal per la façana occidental amb l'ocàs.

Els Monestirs Romànics

El moviment monàstic té l'origen en les reaccions dels primers eremites contra el luxe i l'esplendor de l'Església. Va ser sant Benet, al segle VI, qui va organitzar els primers monestirs regits per la seva regla «ora et labora». La consolidació del feudalisme va convertir els monestirs en els centres de grans explotacions agrícoles, amb considerables extensions de terres guanyades per donacions dels reis i dels nobles, que cercaven aconseguir la pau espiritual. Aquesta situació va conduir a finals del segle XI a una primera reforma iniciada a Cluny i al segle XII a una nova reforma que donaria pas a l'ordre del Cister.

Els monestirs se situaven en el medi rural i eren estructures autònomes i autosuficients. Pretenien ser un reflex de la Jerusalem Celeste i s'organitzaven al voltant de dos elements primordials: l'església i el claustre. Altres dependències importants eren el refectori (menjador del monestir), la sala capitular (lloc de reunió de tota la comunitat) i la biblioteca.

Els claustres gairebé sempre presentaven les mateixes característiques:

• Estaven adossats al temple i tenien planta quadrada.
• Constaven d'un pati obert i enjardinat, amb font al centre i envoltat per galeries porticades.
• A més de ser l'espai ordenador i de comunicació amb les dependències principals del monestir, era el lloc de passeig, rés i meditació per als monjos, per la qual cosa els capitells de les columnes en alguns casos representaven històries per incitar a l'oració.

L'Arquitectura Civil: Els Castells Romànics

Els castells foren les construccions encarregades pels nobles. Eren el refugi de la població en temps de guerra i la residència del senyor feudal i la seva família en època de pau. La seva funció defensiva va fer que fossin aixecats en indrets de fàcil defensa i difícil accés, generalment en indrets elevats. L'edifici estava envoltat per una muralla alta i gruixuda flanquejada per torretes. L'envoltava un fossat que en cas de perill s'omplia d'aigua. El nucli interior era el pati de les armes, a partir del qual s'organitzaven les principals dependències i estances entre les quals destacava la torre de l'homenatge on vivia el senyor feudal i la seva família. En els soterranis hi havia els calabossos, presons lúgubres, humides i fosques.