Glossari Essencial d'Arquitectura i Art Romà

Definicions de Conceptes Clau

Volta de canó

Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. Típica del romànic, és molt feixuga i requereix murs gruixuts i contraforts.

Fòrum

Espai situat dins l'urbanisme romà que consistia en una plaça principal d'una ciutat, equivalent a l'àgora grega, destinat al mercat, a les reunions i on es trobaven els edificis civils i religiosos més importants.

Circ

A l'Antiga Roma, era el lloc de les curses de cavalls, dels espectacles d'acrobàcia, jocs d'animals i exercicis atlètics. De forma allargada, acabada en semicercle en un extrem. Té graderia per al públic i tribuna presidencial en un dels costats majors.

Amfiteatre

Edifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre gladiadors, o entre gladiadors i feres, etc. És de planta el·líptica i consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o graderia on seien els espectadors, construïda sobre voltes anulars.

Relleu

Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional, del qual les figures en sobresurten o s'hi enfonsen.

Opus tessellatum

Es realitza amb tessel·les iguals i de diferents tons. En general, són dibuixos geomètrics, però no per a figures. De vegades, es combina amb l'opus vermiculatum, aquest per als contorns i l'opus tessellatum per al seu farciment.

Opus sectile

Aquest no s'elabora amb tessel·les; és una taracea més que un mosaic. Es retallen grans plaques de marbre de diversos colors per compondre les figures per a paviments o parets. Es recobria amb diverses capes fins que es col·locaven les peces.

Ordre toscà

No pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics. Deriva del dòric, del qual n'és una simplificació.

Domus

Casa particular romana d'estructura rectangular, caracteritzada pel compluvium que aboca l'aigua de pluja a l'impluvium. Formada també per l'atri, el peristil i, de vegades, per l'hortus.

Bust

Representació de la part superior del cos humà: cap, coll i començament de l'espatlla i del tòrax.

Podi

Plataforma que suporta les columnes sobre la qual s'eleva un temple romà.

Nàrtex

Part porticada de l'atri que precedeix les basíliques paleocristianes, reservada als catecúmens.

Baptisteri

Edifici de planta circular o poligonal amb una piscina al mig i cobert amb cúpula, annex a una església o prop d'aquesta, on s'administrava el baptisme per immersió.

Ordre compost

Amb l'ordre toscà, és una de les aportacions romanes als ordres clàssics. En proporcions i elements compositius, és idèntic a l'ordre corinti, amb dues excepcions: la base, que és més rica en motllures i s'assembla a un capitell dòric invertit, i el capitell, que és una mescla o composició (d'aquí el nom de l'ordre) del capitell jònic i del corinti.

Dovella

Peça disposada en forma radial que forma l'arc.

Basílica

Edifici públic de l'època romana de planta rectangular, dividida en tres naus separades per columnes, la del mig més ampla i alta, que podia tenir una exedra en un extrem. // Església que té la forma de la basílica romana i pot tenir un atri a l'entrada.