Característiques del Canal Oral i el Registre Col·loquial

El Canal Oral i les Seves Característiques Lingüístiques

Definició i Naturalesa

El canal oral s’utilitza quan es parla. És un canal inherentment espontani i, per tant, sovint conté incorreccions lèxiques i gramaticals. Fa ús freqüent de l’exclamació i la interrogació, així com de la gestualitat i la entonació de la veu.

Característiques Lèxiques del Canal Oral

El lèxic en el canal oral presenta diverses particularitats que sovint condueixen a la pobresa lèxica:

• Repetició de mots clau: S’anomena el referent amb la mateixa paraula sense variar, fet que denota pobresa lèxica.
• Onomatopeies: Ús de sons per expressar dubte o pausa, com ara: eeee..., mmmm....
• Mots crossa: Mots que no aporten cap significat real i carreguen el discurs. Exemple: personalment jo penso que....
• Tics lingüístics: Mots o expressions que es repeteixen al llarg del discurs. Exemples habituals: no?...no?, ja...ja, saps?...saps?.
• Mots jòquer: Mots als quals es pot donar ocasionalment un valor qualsevol, com ara cosa, això, rotllo.
• Díctics: Elements lingüístics que es refereixen directament al lloc, al moment o a les persones d’una situació comunicativa. Exemples: aquest, allà, jo, nosaltres.

Incorreccions Lèxiques Habituals

En el canal oral és freqüent trobar expressions que no formen part de la llengua estàndard:

• Expressions col·loquials i vulgarismes: Formes generades des de dins del mateix idioma que no estan incloses en la norma.
• Vulgarismes fonètics: juriol (per juliol), xacolata (per xocolata), llògic (per lògic).
• Vulgarismes morfològics: feliça (per feliç), bastanta (per bastant), prous (per prou).
• Barbarismes (o castellanismes): Incorreccions que provenen d’altres llengües i existeix una paraula genuïna que les pot substituir.
  • Fonètics: escape (per escapament).
  • Morfosintàctics: tenir que (per haver de), es va anar (per se'n va anar).
  • Semàntics: matadero (per escorxador), menos mal (per sort), munyeca (per nina/canell), susto (per ensurt).

Característiques Sintàctiques

Pel que fa a la sintaxi, el discurs oral tendeix a la simplificació i la reordenació:

• Supressió: Eliminació d’alguns elements de la frase.
• Elisió: Omissió de les parts sobreenteses.
• Focalització: Reordenació dels elements de la frase per destacar-ne algun.
• Anacolut: Ruptura de la sintaxi en el missatge, amb el consegüent trencament de les normes sintàctiques.
• Polisíndeton: Repetició abusiva de conjuncions.

El Registre Col·loquial

Definició i Ús

El registre col·loquial és aquell que s’utilitza en una conversa espontània, típicament en la llengua oral dels diàlegs amb un to familiar.

El Fals Col·loquial

Existeix també el fals col·loquial, que és un registre llegit o recitat a partir de la llengua escrita. Aquest es pot trobar en guions televisius, diàlegs de teatre, novel·les o còmics.

Temàtica i Estil

El registre col·loquial tracta qüestions de la vida ordinària, per la qual cosa el lèxic utilitzat és sovint poc precís.

Atès que es transmet pel canal oral, el discurs és espontani i comparteix moltes de les característiques esmentades anteriorment. A més, es caracteritza per:

• Dialectismes marcats, barbarismes i col·loquialismes.
• Gran expressivitat.
• Ús de frases fetes, onomatopeies i figures retòriques.
• Incorporació de mots propis d’algun argot.

Es destaca el transvasament continu de mots cultes a la llengua col·loquial, com podria ser, per exemple, apendicitis.

La seva intencionalitat és subjectiva. El llenguatge és molt expressiu, suggerent i sovint divertit.