Tipus d'enunciats i oracions — Guia de gramàtica catalana

Enunciat: definició i exemples

Enunciat: És un text breu que, situat en un context determinat, té un significat.

• Interjeccions: expressions invariables que solen expressar un estat anímic de qui les pronuncia. Exemples: Ai! (pròpies) i Noi! (impròpies).
• Expressions exclamatives: tenen un signe d'admiració i el seu sentit depèn del context. Exemple: Un voluntari!
• Respostes: Exemples de resposta curta: Mig quilo.
• Fragments el·líptics: són fragments que es poden convertir fàcilment en oracions. Exemple: Què, content? equival a Estàs content?
• Frases nominals: quan l'element el·líptic és el verb. Exemple: Any de cireres
• Oracions: construeixen una unitat bàsica en l'anàlisi gramatical.

Les oracions

L'oració és un tipus d'enunciat que es caracteritza per tres fets principals:

• La presència d'almenys un verb en forma personal (o més d'un).
• La concordança entre el verb i el subjecte.
• L'organització entre el predicat i el subjecte.

Tipus d'oracions segons la modalitat

• Oracions declaratives: presenten un fet, un pensament, etc. Poden ser afirmatives o negatives.
• Oracions interrogatives: plantegen una pregunta; tenen entonació ascendent i poden ser:
  • Totals: demanen sobre la totalitat de l'enunciat.
  • Parcials: demanen sobre un aspecte concret.
  • Directes: constitueixen l'oració principal.
  • Indirectes: són oracions subordinades dependents d'un verb.
  • Retòriques: la resposta va implícita en la pregunta.
  • Confirmatòries: es busca l'assentiment del receptor.
• Oracions imperatives: donen una ordre o estableixen una prohibició.
• Oracions exclamatives: expressen una emoció o un estat d'ànim (emfàtiques).
• Oracions optatives: expressen un desig; poden tenir semblances amb altres modalitats enunciatives.

Tipus segons les característiques del verb

• Predicatives: estan constituïdes per un subjecte, explícit o implícit, i un predicat.
• Oracions atributives: tenen un verb copulatiu (ser, estar, semblar, quedar-se, tornar-se, esdevenir).
• Oracions impersonals: es construeixen amb verbs que indiquen fenòmens meteorològics (ploure, tronar, llampegar, etc.).
• Oracions inacusatives: presenten verbs amb subjecte pacient o que no admeten acusatiu directe en la forma activa (p. ex., alguns verbs de moviment o canvis d'estat).

Segons el grau de complexitat sintàctica

• Simples: només tenen un verb en forma personal.
• Compostes: tenen dos o més verbs en forma personal, o bé un en forma personal i un altre en forma no personal.

Complement directe (CD): ¿Què? — Complement indirecte (CI): ¿A qui?/¿Per a qui?

Autors i obres (resums biogràfics)

Llorenç Villalonga

Es va afiliar el 1936 a la Falange espanyola dins del règim franquista. Als anys cinquanta es va reincorporar a la literatura catalana i va redactar l'obra Bearn o la sala de les nines.

Mercè Rodoreda

Va néixer a Sant Gervasi de Cassoles el 1908. Va créixer amb el seu avi i es va casar als 20 anys amb un germà de la seva mare. Es va dedicar al periodisme polític, als contes i a la novel·la.

Josep Maria Espinàs

Barcelona, 1927. Ha conreat l'article periodístic, l'assaig i la narrativa. Com a periodista destaquen les seves col·laboracions diàries a la premsa, especialment al diari Avui i a El Periódico (versió catalana). Llibres a destacar: Aprendre a conviure, Reflexions sobre la civilitat. La seva filla tenia síndrome de Down.

Pere Calders

Barcelona, 1912. Destaquen obres com Antaviana i Invasió subtil i altres contes.

La poesia dels trobadors

És una poesia culta, lírica i escrita en llengua occitana. La seva temàtica principal és l'amor cortès (personatges: la dama noble, el trobador i el seu marit, també noble).

• Estils: el trobar leu, el trobar clus i el trobar ric.
• Gèneres: la cançó, la dansa, la balada, l'alba, la pastorel·la, la tensó, el partiment, el sirventès i el plany.
• Trobadors destacats: Guillem de Berguedà, Alfons I el Cast, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona.

Ausiàs March

Va néixer cap a l'any 1400. Va ser cavaller, cosa que li va donar molts privilegis. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc. Va morir el 1459.

La seva obra consta de 127 poemes, sovint estructurats en estrofes de vuit versos amb una tornada de quatre versos, escrits en català.