La Decadència de la literatura catalana: història i causes

1. Concepte

La Decadència és el període de la nostra història literària que va des de començaments del segle XVI fins a finals del XVIII. En aquest període disminueix el conreu del català com a llengua literària culta; s'usen primerament el llatí i, posteriorment, el castellà. Aquest buit se supleix amb una literatura popular que estudiarem en el tema següent.

El terme “Decadència” se sol abandonar, per tendenciós, i se substitueix pels de Renaixement, Barroc i Il·lustració.

2. Causes i fets històrics rellevants

• Dinastia dels Trastàmara: En la Corona d'Aragó comença a regnar, després del Compromís de Casp (1412), una dinastia d'origen castellà.
• Desplaçament comercial: El descobriment d'Amèrica trasllada l'eix comercial del Mediterrani a l'Atlàntic. Com que fou monopoli castellà, la llengua que hi fou duta va ser el castellà. La impremta, plantejada com a negoci, veia en el castellà una llengua més “rendible”.
• Revolta de les Germanies (1519-1522): Les classes populars s'enfronten amb la noblesa terratinent, que disposa d'una mà d'obra barata i d'un exèrcit ocasional: els moriscos. El triomf de la noblesa, amb el suport de la monarquia i de tropes castellanes, sufoca la revolta.
• Guerra dels Segadors (1640): Es produeix un conflicte entre les institucions catalanes i Felip IV. El seu valido, el comte-duc d'Olivares, demana tributs i soldats per continuar la Guerra dels Trenta Anys. En no respectar les lleis pròpies, a Catalunya esclata una revolta.
• Guerra de Successió (s. XVIII): Quan mor sense fills l'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, esclata el conflicte entre les cases d'Àustria i de Borbó. La Corona d'Aragó es decanta pel candidat de la Casa d'Àustria, l'arxiduc Carles, i perd la guerra.

3. Conseqüències

• Abandonament de la llengua: Els nostres escriptors, oblidant la riquíssima tradició literària anterior, passen a l'ús del castellà, que es troba en ple Segle d'Or. La poca literatura que es fa en la nostra llengua es considera “antiquada”.
• Dialectalització: La falta d'una literatura culta comuna afavoreix les denominacions particularistes per al català (valencià, balear, mallorquí, menorquí, tortosí, català...) i una dialectalització de la llengua escrita.
• Conflicte lingüístic: Les classes cultes i la noblesa que alternen en la cort ho fan en castellà, mentre que el poble continua usant la seua llengua. No falten apologistes, defensors de l'idioma, que els censuren per haver abandonat la seua llengua materna.