Ausiàs March: Anàlisi de l'Obra, Estil i Temes Poètics

Ausiàs March (1397-1459)

Obra

En conservem 128 poemes escrits entre els anys 1425 i 1459. Deixant de banda algunes poesies de circumstàncies, el gruix de la seva obra el formen els Cants d’amor, els Cants de mort i l’impressionant Cant Espiritual.

Els temes principals són l’amor i la mort. El to moralitzador i didàctic, a més dels greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en el més enllà.

Caracterització

Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa de l'expressió. Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequades per transmetre la sinceritat dels seus versos. Només conserva alguns provençalismes de gran tradició poètica que fa servir per mantenir la regularitat mètrica.

Conserva l’ús del senyal, les fórmules de tractament i respecte (vos), la recerca de l’amor espiritual i la tendència a idealitzar l’estimada.

March fou valorat més com a filòsof que com a poeta; l'anomenaven el oscuro, tant per la dificultat de la lectura com per l’ambientació tenebrosa i trista.

Estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d’amar, la moralitat del comportament amorós i el dolor que produeix estar enamorat. La constant presència del jo poètic (intimisme).

Estructura expositiva

Sovint segueix aquesta estructura:

1. Exposició d’una situació hipotètica o de la vida real, de vegades en forma de comparació.
2. Explicació del que acaba d’exposar aplicant-ho al seu estat d’ànim i moralitzar.
3. Conclusió.

Altres vegades, l’estructura és a l'inrevés:

1. Explicació detallada dels seus sentiments o de l’estat d’ànim.
2. Comparació.
3. Conclusió.

Característiques

• Condensa molt les frases, mitjançant les elisions, normalment de determinants i conjuncions.
• La mètrica i la rima l'obliguen a hipèrbatons.
• Les freqüents negacions són una dificultat afegida a la comprensió dels versos.
• Usa l’al·legoria amb la intenció d’expressar la complexitat del seu estat d’ànim.
• To poètic i pessimista amb interrogacions retòriques, apòstrofs i paradoxes.
• És un poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l'experiència amorosa.

Temes

L'Amor, personificat, el té presoner. El poeta pateix per culpa de l’amor, però també en rep tota mena de secrets i plaers. La ferida amorosa li produeix una malaltia que el duu a la mort.

Teoritza i moralitza sobre l’amor; n'hi ha tres classes:

• Amor fi (honest)
• Amor foll (carnal)
• Amor venal (conjugal)

L’amor fi i l'amor foll provoquen un conflicte: el poeta vol amar finament però acaba caient en el foll. El fracàs amorós el duu a la desesperació, provocada per una consciència pecadora. No pot viure sense amor.