Característiques Antic Règim

1. Antic Règim:

conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre ls segles XVI i XVIII. Tres característiques: Societat estamental, sistema econòmic que es basava en l'agricultura, la ramaderia i el treball Artésà, i la monarquia absoluta.

2.Societat estamental:

era la forma d'organització social característica de l'Antic Règim. S'havia origina durant l'edad mitjana i dividia la societat en tres ordres o estaments; clergat, noblesa i poble/tercer estat. Tenia dos característiques fonamentals: L'immovilisme vertical i l'existència del privilegi.

3. Societat de l'Antic Règim:

hi havia situacions molt diferents; Noblesa(alta i baixa noblesa. L'alta tenia moltes propietats al camp i rebia diners encanvi la baixa noblesa no disposaven de tants recursos i tenien problemes per mantenir el ritme de despeses que els exigia el rang social que tenien) clergat(alt i baix clergat. L'alt estava compost pels fills menmos de les famílies nobles i conventrava els alts càrrecs eclesiàstics, el baix estava format per persones procedents del tercerstat i vivien pobrement), poble o tercer estat(comprenia tota resta de personaes i estava format per pagesos, burgesos i classes populars), pagesos(era el grup més nombrós.No tenien poder polític i la majoria estaven sotmes a les fortes tributacions del regim senyorial)burgesos(s'havien enriquit gracies al comerç i la industria, però tampoc podien accedir al poder polític, que estava monopolitzat per l'alta nomblesa l'alt clergat) i classes populars(formades per una gran quantitat de criats, bracers, peons, aprenents, i els marginats.

4.L'economia de l'Antic Règim:

la majoria de la població es dedicaba a la agricultura. Era producció de subsistencia.

5.L'indústria i el comerç durant l'Antic Règim:

la indústria girava fonamentalment al voltant dels petits tallers artesanals, controlats pels gremis, però gracies a la inciativa de comerciants emprendedors, van aparèixer fórmules noves de producció. Van aver dos comerços, el comerç enterior havia crescut molt gràcies al desenvolupament des intercanvis entre Europa i Amèrica. La monarquía concedia el monopoli del comerç amb una zona a una determinada companyia comercial. I el comerç interior s'enfrontava al problema del control dels gremis, a la pervivència de pesos i mesures regionals diferents i a l'existència de duanes interiors, fets que dificultaven la lliure circulació de mercaderies entre les diverses regions d'un mateix estat.

6. Diferències entre monarquía absoluta i monarquía parlamentaria:

Absolutisme: sistema polític dominant en la major part d'Europa a principis del Segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. Decidia quines lleis entraven vigor, prenia decisions de govern i nomenava els jutges. Controlava tots els poders de l'estat. Monarquía parlamentaria: tenia com a base la supremacia de la llei sobre el monarca que acceptava el control del Parlament. El rei garantia un seguit de drets i llibertats als seus ciutadans i reconeixia que el Parlament era l'enarregat de fer les lleis, els jutges eren independentsi el monarca només assumiria el poder executiu. Es va imposar la separació de poders(llibertat, igualtat i propietat)

6. Diferències entre monarquía absoluta i monarquía parlamentaria:

Absolutisme: sistema polític dominant en la major part d'Europa a principis del Segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. Decidia quines lleis entraven vigor, prenia decisions de govern i nomenava els jutges. Controlava tots els poders de l'estat. Monarquía parlamentaria: tenia com a base la supremacia de la llei sobre el monarca que acceptava el control del Parlament. El rei garantia un seguit de drets i llibertats als seus ciutadans i reconeixia que el Parlament era l'enarregat de fer les lleis, els jutges eren independentsi el monarca només assumiria el poder executiu. Es va imposar la separació de poders(llibertat, igualtat i propietat)

7. Liberalisme polític:

va ser el pensament en què es va basar les anomenades revolucions burgeses. Va ser formulat per il·lustrats molt importants. Va partir del pensament liberal britànic, del qual van extraure dos conceptes essencials:

Separació de poders:

defensava l'existència de tres poders princials(legislatiu, executiu i judicial) i la necessitat d'evitar que una mateixa persona o institució els acumulés.

Sobirania nacional:

el poder correspon a la nació, entesa com el conjunt de ciutadans, però els ciutadans estableixen un pacte amb l'estat que queda reflectit en un document: la Constitució.

8.La il·lustració:

va ser el moviment intel·lectual que es va desenvolupar a l'Europa al llarg del Segle XVIII. Partien de tres principis(aplicar la raó i la raó conduiria al progrés continu de la humanitat, els drets naturals i la tolerància) 9. Despotisme il·lustrat: sistema polític que neix de l'aplicació de les idees il·lustrades per part d'alguns monarques absoluts. Volien millorar les condicions de vida dels seus súbdits, però sense modificar l'estructura social niles lleis. Per això es va mantenir l'absolutisme i el tercer estat va continuar sense poder participar en el sistema polític.

10. La guerra de succesions i el tractat d'Utrecht:

la guerra de succesions va tenir un escensari europeu, en què França es van enfrontar amb una coalició de potències europees i de l'altre, un escenari espanyol, en què Felip d'Anjou va intentar mantenir-se en el tron enfornt de Carles. La guerra en el seu vessant internacional, es va acabaramb la firma del tractat d'Utrech(1713)pel qual els espanyols van renunciar a les possesions que tenien a Flandes i Itàlia.