L'Antic Règim i les Revolucions Liberals

L'Antic Règim

L'Antic Règim és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. L'Antic Règim té tres característiques:

• El manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
• Un sistema econòmic que es basava en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà, i en què el comerç tenia cada cop més importància.
• Un sistema polític, anomenat monarquia absoluta, caracteritzat per la concentració del poder en mans del rei i la centralització de l'aparell administratiu.

Les transformacions dins la societat

La noblesa es dividia en alta i baixa noblesa. L'alta noblesa tenia moltes propietats al camp i rebia gran quantitat de diners. La baixa noblesa no disposava de tants recursos i tenia molts problemes per mantenir el ritme de despeses.

El clergat també es dividia en alt clergat i baix clergat. L'alt clergat estava compost pels fills menors de les famílies nobles i concentrava els alts càrrecs eclesiàstics. El baix clergat estava format per persones procedents del tercer estat i moltes vegades vivia molt pobrament.

El poble o tercer estat comprenia tota la resta de persones i estava format per pagesos, burgesos i classes populars.

L'absolutisme

L'absolutisme era el sistema polític dominant en la major part d'Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. El rei decidia quines lleis entraven en vigor, prenia les decisions de govern i nomenava els jutges. La monarquia controlava tots els poders de l'estat.

L'absolutisme es fonamentava en el mercantilisme. El mercantilisme defensava tres idees:

• Un estat era més ric com més or i plata tingués.
• Per captar els metalls, calia desenvolupar el comerç exterior.
• Per evitar que els metalls sortissin del país, s'havia d'implantar el proteccionisme econòmic, calia fer pagar impostos als productes estrangers per evitar que es venguessin dins el país.

L'estat havia d'intervenir en altres aspectes de l'economia, elaborant reglaments i desenvolupant indústries.

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII. Els pensadors il·lustrats partien de tres principis:

• Segons ells, era possible analitzar la societat aplicant la raó.
• Defensaven que les persones tenen uns drets naturals que el poder no pot suprimir, com ara la llibertat individual i la propietat.
• La tolerància havia de ser la base de la convivència humana.

Els Despotes Il·lustrats

Els despotes il·lustrats volien millorar les condicions de vida dels seus súbdits, però sense modificar l'estructura social ni les lleis. Es va mantenir l'absolutisme i el tercer estat va continuar sense poder participar en el sistema polític. Els dèspotes il·lustrats, com Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia o Carles III d'Espanya, van fomentar la reforma de l'administració, van estendre l'educació, van reformar el traçat de les ciutats, van millorar el proveïment d'aigua i aliments i van renovar la xarxa de camins i ports.

El liberalisme revolucionari va ser el pensament en què es van basar les anomenades revolucions burgeses. Aquesta ideologia política va ser formulada per il·lustrats molt importants, com ara Montesquieu i Rousseau (separació de poders: Montesquieu), (sobirania nacional: Rousseau). El liberalisme econòmic és la doctrina econòmica que va unida a les revolucions burgeses.

La Guerra de Successió

El 1700, la mort de Carles II d'Habsburg sense fills va fer que dues potències europees, França i l'Imperi Alemany, volguessin posar en el tron espanyol els seus respectius candidats. Felip d'Anjou, el futur Felip V, va decidir reformar l'estructura política espanyola per fer-la més semblant al sistema absolutista francès:

• Va aprofitar la derrota dels regnes de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió per suprimir els seus furs i institucions. Això es va dur a terme a través dels Decrets de Nova Planta. Espanya es convertia en un regne centralitzat.
• Va impulsar una castellanització de la política, per la qual s'establia l'idioma castellà com a únic oficial per a tot el regne i s'elevaven les institucions castellanes al rang d'estatals.
• Va modificar el sistema administratiu.

El Rococó i el Neoclassicisme

El Rococó va ser un estil cortesà que va dur a l'exageració l'estil barroc. Els pintors van plasmar escenes aristocràtiques i cortesanes i també temes quotidians, exòtics i orientals, i per això es van allunyar dels temes religiosos.

El Neoclassicisme, en la segona meitat del segle XVIII, els ideals racionalistes de la Il·lustració es van plasmar en un nou estil: el Neoclassicisme. Es va originar per l'esgotament del barroc i per l'impacte que va tenir el descobriment de les ruïnes de Pompeia el 1748, que va fer renéixer l'interès per la Grècia i la Roma clàssiques.

La Revolució Americana

Va ser la primera revolució en què les idees expressades per pensadors liberals, com ara la sobirania nacional, es van posar en pràctica. Va ser l'origen d'un nou estat, els Estats Units.

Els orígens del conflicte

En el segle XVIII, la Gran Bretanya tenia colònies a l'est d'Amèrica del Nord, les anomenades Tretze Colònies. La Revolució Americana és el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers. Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representació en el Parlament de Londres. Els colons britànics se sentien com a súbdits maltractats per la corona i per això defensaven el que creien que eren els seus drets fonamentals.

La Guerra de la Independència Americana (1775-1783)

El 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir en el Primer Congrés de Filadèlfia, on es va redactar una declaració de drets i es van decidir els primers moviments d'armes. La derrota britànica a Lexington va donar més impuls a la insurrecció.

La Revolució Americana

La Constitució de 1787 va organitzar el nou ordre polític. El nou estat tenia una estructura federal. El president controlava el poder executiu i era escollit cada quatre anys mitjançant un sufragi indirecte. George Washington va ser el primer president dels Estats Units. El poder legislatiu també era escollit pels ciutadans i requeia en el Congrés, que estava format per dues cambres: la Cambra dels Representants i el Senat. El poder judicial es va adjudicar als tribunals. El Tribunal Suprem controlava que les lleis i les actuacions del govern no vulneressin la Constitució.

La Revolució Francesa

El 1789, la burgesia francesa va aprofitar una situació de crisi per iniciar una revolució que li va permetre arribar al poder. A principis de 1789, França era una gran potència que vivia segons les normes de l'Antic Règim. Hi havia problemes greus:

• Societat estamental.
• Crisi econòmica.
• Dèficit de la Hisenda.
• Crisi política.

Entre el 1783 i el 1788, els successius ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar solucionar la crisi financera de l'Estat, però tots van acabar concloent que era necessari fer una reforma profunda del sistema tributari que obligués els privilegiats a pagar un impost nou, la subvenció territorial.

El principi de la Revolució Francesa

En els Estats Generals la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, cosa que donava majoria als privilegiats. Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, fet que els donava a ells la majoria.

Assemblea Constituent (1789-1791)

Va eliminar les bases jurídiques de l'Antic Règim a França i va redactar una constitució. La constitució va dissenyar un sistema amb característiques com:

• El règim polític era la monarquia parlamentària. Es reconeixien la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. La monarquia continuava existint, però perdia poder.
• Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional.
• L'Assemblea s'escollia per sufragi censatari: els votants eren homes i havien de tenir 25 anys o més i posseir una determinada renda o propietats.
• Descentralització de l'administració: França es va dividir en 83 departaments i, paral·lelament, el paper dels ajuntaments es va realçar.

Assemblea Legislativa (1791-1792)

La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de l'alta burgesia, que volia donar per acabada la Revolució en aquest punt. Però això va provocar la insatisfacció de les masses populars, els sans-culottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat.

La guerra a l'exterior i el final de la monarquia

Pressionats pels emigrats i espantats per la possibilitat que la revolució s'estengués a l'interior dels seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792. La família reial va intentar fugir de França el juny de 1791, però van ser detinguts a Varennes, fets presoners i reconduïts fins a París.