Capitalisme i Socialisme: EUA, Europa i l'URSS Postguerra

Els EUA: Líders del Món Capitalista

Evolució Política i Social Postguerra

Als EUA, la presidència postguerra va veure l'alternança entre demòcrates (Truman, 1945-1953) i republicans (Eisenhower, 1953-1961). Els demòcrates eren partidaris de lleis socials davant del conservadorisme republicà. Durant la presidència de Truman (1945-1953), es va desenvolupar una política fortament anticomunista (la caça de bruixes).

El 1960, el demòcrata Kennedy va guanyar les eleccions amb un programa que pretenia rellançar l'economia i la tecnologia (cursa espacial) i enfrontar-se a les desigualtats socials i racials. Assassinat el 1963, el seu programa va continuar vigent durant la presidència de Lyndon Johnson.

Contestació Social i Moviments Civils

A la darreria dels anys 60, aquest model social va començar a ser contestat. Organitzacions i líders que defensaven els drets de la població negra es van radicalitzar, com ara els Black Panthers (organització política afroamericana dels EUA per a l'autodefensa del poble negre, que proclamava l'ús de la violència per aconseguir la igualtat de drets entre blancs i negres) i Malcolm X. La joventut es va rebel·lar amb el moviment hippy contra els valors imperants.

Els EUA van veure contestada la seva hegemonia en l'àmbit internacional. Les massacres al Vietnam i la simpatia pels moviments revolucionaris van generar un sentiment antinord-americà. El moviment a favor dels drets cívics dels negres va tenir com a màxim representant Martin Luther King, activista partidari decidit de la no-violència, que va animar milers de negres americans a lluitar pels seus drets. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1968.

Europa: Creixement Econòmic i Democràcia

Recuperació i Consolidació Democràtica

Després de la Segona Guerra Mundial (2GM), els països d'Europa estaven arruïnats. A partir del 1950, Europa occidental va iniciar un període de creixement econòmic. Les taxes anuals de creixement del PNB van superar el 5%. En general, es va modernitzar l'aparell productiu i van créixer noves indústries.

A Europa occidental, el creixement econòmic va anar acompanyat de la consolidació de sistemes polítics democràtics. Amb la caiguda de les últimes dictadures (Grècia i Portugal el 1974, i Espanya el 1975), aquesta zona del planeta comprenia el major nombre de països democràtics.

Cap a una Unió Europea Unida

Orígens i Tractats Fundacionals

Es van crear organismes com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el Consell d'Europa, un organisme consultiu per a la cooperació política, social i cultural.

El 1950, a proposta dels francesos Jean Monnet i Robert Schuman, es va plantejar un projecte d'unió econòmica entre França i la República Federal Alemanya, que el 1951 es va concretar en la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). S'hi van afegir Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

L'èxit aconseguit per la CECA va estimular els estats que la integraven a crear mecanismes per al conjunt de l'economia. El 1957, es van signar a Roma els tractats fundacionals de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea d'Energia Atòmica (EURATOM). Els signataris d'aquest històric acord van ser França, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal d'Alemanya.

El Tractat de Roma establia l'objectiu polític d'integració progressiva entre els diversos països membres, però en la seva primera època era essencialment una unió duanera, que afectava exclusivament la lliure circulació de béns, anomenada també Mercat Comú.

Institucions de la Unió Europea

• Comissió Europea: És l'òrgan executiu de la UE. Elabora el pressupost i garanteix el compliment dels acords i tractats. Té les seves seus a Brussel·les i Luxemburg.
• Parlament Europeu: És l'òrgan legislatiu. Té competències en l'elaboració de normes i en l'aprovació del pressupost, i controla els altres organismes de la UE. Des del 1979, els diputats són elegits pels ciutadans dels estats membres.
• Consell de la Unió Europea: Té funció legislativa. Agrupa els ministres dels estats membres, segons els temes que s'han de tractar. En les qüestions de més importància, s'hi reuneixen els caps d'Estat o de govern (Consell Europeu).
• Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees: Assegura el respecte de les normes de la UE i dels tractats. La seva seu és a Luxemburg.

Una Major Integració: El Camí cap a la UE

La crisi econòmica, iniciada el 1973 amb l'alça dels preus del petroli, va acabar amb un fort augment dels preus, descens de les vendes, crisi a les empreses i augment de l'atur. El creixement de la UE es va frenar i les polítiques de benestar van ser difícils de mantenir.

Per enfrontar-se a la crisi, es va optar per un projecte de major unitat de la UE, amb l'Acord de Schengen (1985) (lliure circulació i supressió de fronteres) i la signatura de l'Acta Única (1986), que creava un únic espai econòmic i social, antecedent de l'actual UE.

La Unió Soviètica i el Bloc Socialista

Les Democràcies Populars de l'Europa de l'Est

Els Estats de l'Europa oriental (República Democràtica Alemanya, Polònia, Romania, Hongria, Bulgària, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Albània) van conformar, a partir del 1945, governs de front nacional, amb presència de diversos partits polítics, i van desenvolupar programes de reconstrucció, mitjançant una fórmula intermèdia entre el capitalisme i el socialisme.

Es van repartir les grans propietats agrícoles entre els pagesos, sense arribar a la col·lectivització. També es van nacionalitzar les grans empreses i la banca, i es va iniciar la posada en marxa de la indústria pesant. Però la Guerra Freda va fer que els països de l'Est evolucionessin cap a l'alineament amb la Unió Soviètica.

Així, a partir del 1947, la pressió dels Estats Units, exercida a Europa mitjançant el Pla Marshall, va inquietar l'URSS, que va forçar els comunistes de les democràcies populars a aconseguir el poder, imposar la via socialista i alinear-se amb la política exterior soviètica.

Com a conseqüència, els països controlats per l'URSS es van haver d'integrar al COMECON (Organització de cooperació econòmica formada l'any 1949, entorn de l'URSS i dels països socialistes, l'objectiu de la qual era incrementar les relacions comercials entre els Estats membres. Va estar en vigor fins al 1991). Igualment, el Pacte de Varsòvia (1955) va integrar els diversos exèrcits sota un comandament únic soviètic.

El domini de l'URSS sobre els estats de l'Est va ser contestat a diversos països per la població. A Hongria, el 1956, es va produir un aixecament contra la presència soviètica. L'URSS hi va intervenir militarment i els principals dirigents de la revolta (per exemple, Nagy) van ser executats.

A Txecoslovàquia el 1968, el Partit Comunista, dirigit per Alexander Dubček, va intentar posar en marxa una experiència pròpia de socialisme (Primavera de Praga), però, igualment, la intervenció de les forces del Pacte de Varsòvia va posar fi a l'intent.