Cacicisme, Tupinada i altres pràctiques polítiques a la Restauració Borbònica

CACIQUISME:

Fenomen que es va donar en totes les regions d’Espanya, especialment a Andalusia, durant la Restauració (1874-1898) que afavoria el sistema de torn pacífic. En el caciquisme, els cacics (personatges notables del medi rural que posseïen una gran influència social sobre els jornalers) afavoria tots aquells qui es mantingueren fidels a la seua postura política, i que s’aconseguia mitjançant el falsejament dels resultats. Aquesta pràctica va constituir, els principals mecanismes que van fer possible “l’estabilitat política” fictícia que va predominar l’Espanya de la Restauració Borbònica. R

TUPINADA:

Conjunt de trampes electorals que ajudaven a aconseguir l'adulteració sistemàtica dels resultats de les eleccions durant el període de la Restauració (1874-1898) per tal d'aconseguir l'alternança pactada entre el Partit Conservador i el Liberal. consistia en el vot de persones amb una identitat falsa, en la votació repetida d'un mateix individu unes eleccions, fins i tot, en la presència de vots de persones inexistents o difuntes. La tupinada va constituir, juntament amb altres mètodes com el caciquisme, o l’encasellament un dels principals mecanismes que van fer possible “l’estabilitat política” fictícia que va predominar l’Espanya de la Restauració Borbònica. R

BIPARTIDISME:

Sistema pel qual es garantia l’alternança en el poder pactada entre el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Liberal de Sagasta durant el període de la Restauració espanyola (1874-1898). Ambdós partits constituïen els anomenats “partits dinàstics”, els quals, mitjançant una sèrie d'acords mutus i d'aquests amb la monarquia del moment (que recordem que recaigué en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel ll, filla de Ferran VI) controlaven el poder polític de l'Espanya de la Restauració. R

ENCASELLAT:

Mecanisme mitjançant el qual, a partir de la convocatòria d'eleccions, el ministre de governació creava els resultats electorals per mitjà de l’assignació prèvia d'escons a cada circumscripció lectoral. L’encasellament va constituir, juntament amb altres mètodes com el caciquisme, o l’encasellament un dels principals mecanismes que van fer possible “l’estabilitat política” fictícia que va predominar l’Espanya de la Restauració Borbònica. R

REGENERACIONISME:

Moviment ideològic que es va donar a Espanya a partir de la crisi del 98. Critica la situació d'endarreriment i decadència d'Espanya i proposa solucions per sortir-ne. Ha dominat el pensament polític del segle XX a Espanya. El regeneracionisme cultural té el seu líder a Joaquín Costa, que va influir fortament sobre la generació del 98. També va existir un regeneracionisme polític; així Maura i Canalejas (partit conservador i liberal) van intentar aplicar-lo a la vida política de principis del XX. El regeneracionisme dels nacionalismes perifèrics també ha estat molt important, proposant l'estructura federal d'Espanya. Com també el regeneracionisme militar de Primo de Rivera. R

TORN PACÍFIC:

Alternança en el poder dels dos partits dinàstics conservador i liberal. La formació de govern per part de cadascun no depenia del triomf en les eleccions, sinó de la decisió del rei en funció d’una crisi política. Així, es garantiria l’estabilitat institucional i a més posaria fi a la intervenció de l’exèrcit en la política. Aquest fet es va donar a Espanya durant més de 20 anys i el seu pioner va ser Cánovas, qui va introduir amb açò el bipartidisme. R

CONCERT ECONOMIC:

Acord entre el govern central d'Espanya i una Comunitat Autònoma sobre el repartiment dels tributs entre tots dos i el finançament de les despeses públiques d'aquesta comunitat. A Espanya actualment hi ha tres models de finançament econòmic; la quota basca i navarrès, que consisteix que aquestes regions recapten tots els impostos i paguen a l'estat una quota o un cànon pels serveis que els presta l'administració central (el seu origen ve del règim foral),la cessió del 30% de l'IRPF, que el tenen la majoria de les comunitats, i la cessió del 15% (Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa)

RENAIXENÇA:

A partir de 1930va naixer un moviment literari conegut com la renaixença, el seu objectiu era la recuperació de la llengua i de les senyes d’identidat catalanes. Es un impuls a la publicació d’obres de llengua catalana i va promoure la celebració d’uns certamens literaris

PARTIT DINÀSTIC:

fou el moviment polític que esdevingué després del desastre de 1898, arran del qual es feren més que evidents les deficiències del règim de la Restauració i que va fer necessari aquest moviment basat en les idees regeneracionistes. Començà amb la puja al poder d’Alfons XIII al 1902 i amb la renovació del lideratge dins dels partits dinàstics: amb Maura davant el Partit conservador i Jose Canalejas front al Liberal. Durant aquest període seguia present l'alternança entre ambdós partits, i a més es donaren grans reformes.

FURS:

Norma juridica, d’origen per una concessió sobirania, que recull el dret vigent en una localitat, una regió. Els furs foren nomarmelt escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa que no tingueren cap redacció que recollis tot el dret que comprenien.

FALSEAMIENTO ELECTORAL:

Va constituir una pràctica habitual en totes les eleccions, que es va aconseguir per mitja del restabliment del sufragi censatari, un tractemes favorable al districtes rurals davant dels urbans i per la manipulació les trampes electorals

PISTOLERISME:

Moviment que tingué lloc sota la monarquia d’Alfons XIII particularment entre 1916 i 1923. Consistí en l’assassinat d’empresaris, obrers, advocats i sindicalistes, i destaquen la figura de que fou president del govern, Eduardo Dato. Va esdevenir principalment a Barcelona i participaren alguns membres de la CNT. L’inici d’aquesta època està en l'adquisició del caràcter violent per part d’alguns grups anarquistes, els quals van atemptar contra les autoritats, patrons i forces de l'ordre. Per la seua banda, els empresaris i patrons crearen la federació patronal, que pretenia aturar la força dels sindicats i, es disposà a la contractació de pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers. R

LLEI DE FUGUES:

Llei per la qual es donà permís a les forces de l’ordre per disparar en cas que un pres intentara escapar-se, i que va ser l’origen de nombrosos assassinats de sindicalistes. Fou aprovada al 1921 en un intent d’endurir la legislació per a així frenar la tensió social, doncs els problemes econòmics derivats de la crisi de Barcelona 1919 i de la influencia de la revolució Bolxevic a Andalusia, va provocar l’auge del moviment obrer al país.R

DICTADURA:

règim polític basat en el poder autoritari sense limits, oposant-se al concepte de Democràcia. En la dictadura es concentra els tres poders de l’estat es una només persona i s’establix un govern de caràcter totalitari. A espanya en el segle XX hi ha hagut dos dictadures; la de Primo de Rivera i la de Franco, en el context de les dificultats de consolidació del nou Règim a Espanya

LLEY DE JURISDICCIONS:

El govern liberal presidit per Segismundo Moret va donar suport i va promulgar la llei de jurisdiccions que establia que els deliqüents contra la nació i el exercit serien jutjats per tribunals militars.

GOBIERNOS DE CONCENTRACIÓN:

El sistema recurrió a una nueva formula, los goviernos de concentración que integraban a los partidos dinásticos y algunos políticos de la Asamblea de Parlamentarios y la liga Regionalista. La practica, la quiebra del turno de partidos tal y como habia diseñado canovas en 1875 JAIMISMO: A principio del S XX, el carlismo mantuvo su precensia y su bases pero en 1909 murio el pretendiente al trono de Carlos María de Borbón al que sucedió su hijo Jaime por eso este movimiento se denomino Jaimsmo.

VAGA GENERAL:

Al març de 1917, les centrals sindicals de la CNT i la UGT van acordar de signar un manifest en el qual s’instava el govern a intervenir per contenir els preus sota amenaça de convocar una vaga general, pero la tensio va esclatar en l’agost de 1917 arran d’un conflicte ferroviaria a València, i la UGT amb el suport del PSOE va decidir fer una crida a la vaga general.

REVOLUCION DESDE ARRIBA:

Fue una expresión acuñada por el lider Antonio Maura con la que resumia su programa politico de reforma de regimen politico de la restauracion borbonica en españa y que aplico en su primer gobierno y sobre todo en su govierno largo pero que no pudo completar al producirse su caida como consecuencia de la crisis provocada por la semana tragica de Barcelona