Sufragi corporatiu

BASES DE MANRESA

• Font primària, contemporània als fets del que parla, per tant no ha estat modificada posteriorment. Es un text polític, ja que expressen idees i motivacions sobre la situació política de Catalunya respecte al poder central.

• Document de caràcter públic on es tracta alguns dels articles que van ser redactats durant l’assemblea que va realitzar la Uníó Catalanista l’any 1892 a Manresa, on es planteja un model d’organització política per a Catalunya dins l’Estat espanyol.

• Aquest document és coneix amb el nom de Bases de Manresa.

Context històric

• Les Bases de Manresa de 1892 en el context de la Restauració en la seva primera etapa (1875-1898) i del naixent catalanisme polític.

• Destinatari: Difusió general

• Intencionalitat: Exposar el programa polític del catalanisme.

Característiques

• Es troba sole la base del pensament catalanista conservador i tradicional

• Eren 17 articles on es deia que el poder regional reposava en la plena sobirania de Catalunya.

• Presència del català com a única llengua oficial

• L’ordre públic depenia del poder regional

• Competència exclusiva sobre l’educació i la iniciativa legislativa. Sobre tributs i finances.

• Només els catalans podien exercir els càrrecs públics.

• El servei militar substituït per un contingut de voluntaris.

• Caràcter arcaïtzant en la defensa de l’Audíència Reial i de les antigues corts, per sufragi corporatiu.

• Catalunya i Espanya  estaven vinculades mitjançant la corona.

Explicació bases:

La base primera que el poder central de l’Estat tindrà cura de les relacions internacionals.

La base tercera s’institueix l’oficialitat única del català al Principat, i podrà emprar en les relacions amb l’Estat.

La base quarta tot tipus de càrrecs públics a Catalunya, inclosos els militars, hauran de ser exercits per catalans, siguin de naixença o naturalització

La sisena totes les atribucions de govern intern del Principat seran exercits pels poders catalans, inclosa l’encunyació de moneda.

La setena el poder legislatiu català estarà en mans de les Corts catalanes, escollides per caps de casa agrupats per professions i agrupacions gremials

TANCAMENT DE CAIXES

1899, María Cristina li atorga confiança a Silvela i formen un govern. Aquest govern impulsa a una política reformista. A partir d’aquest govern, es proposa un projecte de DESENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA i una nova política presupostària que puja els preus de les necessitats primàries i va crear impostos nous per poder pagar els deutes de la Guerra de Cuba.

Aquests impostos van provocar una protesta per part dels comerciants que no volien pagar els impostos. Aquesta protest va ser coneguda com a Tancament de caixes. El moviment provoca una vaga general de comerciants (Sabadell, Matarò, Manresa i Vilafranca).

SETMANA TRÀGICA

Va ser el moviment de protesta popular que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans. El sindicat anarquista solidari obrer, fa una vaga general el 26 de juliol que va tenir el suport de la UGT i els grups republicans.

El sistema de reclutament de quintes deia que només els homes de famílies humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per la guerra.

Les autoritats responen declarant l’estat de guerra les conseqüències polítiques:

• desestablització del torn dinàstic

• Inestabilitat.