La Segona República a Catalunya: Història, Política i Conflictes (1931-1936)

La República a Catalunya: Partits i Corrents Ideològics

Catalunya es formava en un sistema de partits i sindicats propi, on els corrents predominants foren el catalanisme, l’anarquisme i el republicanisme.

• Els catalanistes conservadors estaven agrupats a la Lliga Regionalista, liderada per Cambó, que defensava la modernització de la monarquia. El 1933 van passar a anomenar-se Lliga Catalana.
• A l’esquerra cal considerar el petit partit Unió Socialista de Catalunya.

Després de la Dictablanda, Aznar va iniciar el procés electoral. El març del 1931 es va convocar una assemblea en què van participar:

• Estat Català
• El Partit Republicà Català
• Grups republicans

D’aquesta unió va néixer Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià.

Les Eleccions Municipals i la Proclamació de la República

El partit ERC no era un partit, sinó un aglomerat de grups i ateneus amb poc temps per donar-se a conèixer. Va ser el partit guanyador per sorpresa de tothom. La participació va ser altíssima. A Barcelona, ERC va aconseguir 25 dels 50 regidors.

Lluís Companys va proclamar la República des de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

D’aquesta reunió en va sortir la creació de la Generalitat de Catalunya i l’acceptació catalana que l’Estatut es discutiria un cop aprovada la Constitució espanyola.

L’Obra Inicial de la Generalitat Provisional (1931-1932)

Francesc Macià es va convertir en el president d’aquesta Generalitat provisional. La Generalitat es va posar en marxa, destacant en els camps de:

• Cultura: Creació del Consell de Cultura.
• Educació: Impuls a l'escola primària i les colònies escolars.
• Organització Territorial: Una comissió d’estudi va proposar el 1933 el mapa de les 38 comarques i 9 regions.

L'aprovació catalana i la presentació a les Corts del text de l’Estatut (conegut com l'Estatut de Núria) va generar un debat molt agre. Finalment, va ser aprovat el 9 de setembre de 1932.

Posteriorment, es van convocar eleccions autonòmiques: ERC va guanyar i Macià va ser confirmat com a President de la Generalitat.

Les Tensions Socials i el Conflicte dels Rabassaires

En l’àmbit sindical, es van imposar les tesis radicals de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Els vells líders sindicals moderats, com Àngel Pestaña o Joan Peiró, van anar quedant arraconats i van crear una plataforma coneguda com la dels trentistes.

L’any 1932, la CNT (Confederació Nacional del Treball) va imposar l’estratègia de la confrontació, i els conflictes socials van proliferar.

Els rabassaires es van unir en el sindicat Unió de Rabassaires, i les seves reivindicacions foren cada cop més fortes. Per solucionar el conflicte agrari, la Generalitat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que beneficiava els rabassaires i els parcers en general.

Els propietaris, agrupats en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i defensats per la Lliga, es van mobilitzar i van recórrer la llei davant del Tribunal de Garanties Constitucionals.

El 6 d’Octubre de 1934 i la Suspensió de l’Autonomia

Aquesta tensió política i social va impulsar Lluís Companys (president després de la mort de Macià) a proclamar l’Estat Català el dia 6 d’octubre de 1934, seguint la mateixa línia federalista que Macià.

Les dretes es van mantenir en el govern central i el govern català va ser empresonat. El país va viure sota l’estat de guerra i es va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquell període es va començar a conèixer com el Bienni Negre.

Les Eleccions del Febrer del 1936 i el Triomf del Front Popular

Els socialistes i els comunistes espanyols van pactar una aliança electoral, el Front Popular, que va pactar sobre la base de promoure la recuperació de l’obra reformista del primer bienni republicà i dictar una amnistia per als presos polítics dels fets d’octubre.

El partit majoritari a Espanya va continuar sent la CEDA. L’extrema dreta va constituir el Bloc Nacional (liderat per José Calvo Sotelo), que propugnava la creació d’un nou estat autoritari.

A Catalunya, es van enfrontar:

• El Front d’Esquerres (liderat per ERC)
• El Front Català d’Ordre (Lliga Catalana)

Els resultats van comportar el triomf de les esquerres. A Espanya, la victòria va ser molt ajustada en nombre de vots (més clara a les grans ciutats, menys a les zones rurals). A Catalunya, el triomf de l'esquerra va ser total.

El Retorn de l’Esquerra i la Restauració de l’Autonomia

Manuel Azaña va formar govern amb els republicans. Les postures més moderades d’Indalecio Prieto van fer que els socialistes donessin suport parlamentari al govern i en permetessin la continuïtat.

El nou govern va retornar l’autonomia a Catalunya i va aprovar una llei d’amnistia pels delictes polítics. Es va reprendre la política reformista en matèria religiosa, agrària, laboral i militar.

La llei d’amnistia va permetre que el president Companys i bona part del seu govern sortissin del penal de Cadis.

Malgrat això, els conflictes socials i els complots de les dretes van augmentar, amb el suport actiu de sectors de l’Exèrcit i l’Església.

Els Complots contra la República i l’Aixecament Militar

La premsa conservadora i la clerical maximitzaven els aspectes negatius, la violència social i els crims polítics que anaven augmentant.

El complot ordit entre l’extrema dreta (Falange Española) i els militars agrupats a la Unión Militar Española (UME) es va acabar de concretar. El govern no va actuar amb fermesa per aturar-lo i apartar els oficials implicats del comandament directe de les tropes (com Emilio Mola, Francisco Franco o Manuel Goded).

El març del 1936 ja tenien decidit l’aixecament militar contra la República. L’assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va precipitar l’aixecament militar que donaria inici a la Guerra Civil.

Resum del Bienni Negre (1933-1936)

• Presidència: Alcalá Zamora
• Governs: Lerroux (amb Ricardo Samper)
• Partits de Dretes: CEDA (Gil Robles), Renovación Española (Goicoechea), Falange Española (Primo de Rivera).
• Política: Aturada de les reformes (Contrareforma).
• Fets d'Octubre de 1934: Repressió a Catalunya (General Batet) i a Astúries (General Franco).
• Crisi: Escàndol de l'Estraperlo (Portela Valladares).