El Bienni Negre (1933-1936): Context, Fets i Crisi Política a la Segona República

El Bienni Negre (1933-1936)

1. Antecedents del Bienni Negre (1932-1933)

Entre 1932 i 1933, Espanya va entrar en una crisi econòmica i social a causa d'una sèrie de factors crònics que, malgrat les reformes de la República, encara s'arrossegaven. Els més importants van ser:

• Efectes del Crac del 29: Es van deixar sentir sobre l'economia espanyola, ja molt dèbil en el mercat internacional. En el gràfic (p. 256) podem veure que Espanya no va ser un dels països més afectats, com ho van ser Xile o Argentina.
• Augment de l'atur: A causa de l'aturada de l'emigració a Amèrica i la disminució de la inversió pública i privada. L'augment dels salaris no va anar acompanyat d'un augment de la producció ni tampoc de beneficis, i per tant es va aturar la inversió privada, provocant un augment de l'atur (gràfic p. 256).
• Mala repartició de la terra: Malgrat els esforços de l'IRA (Institut de Reforma Agrària).
• Augment de la conflictivitat social: La CNT i la UGT van augmentar el nombre d'afiliats i van organitzar vagues.

Reorganització dels Partits Polítics

Tots aquests fets van desgastar el govern Reformista. La dreta ho va aprofitar per fer caure el govern. Manuel Azaña, cap de govern, va dimitir. Niceto Alcalá Zamora, president de la República, va dissoldre les Corts i va convocar Eleccions Generals per al novembre de 1933.

Per a aquestes eleccions, es va produir una reorganització dels partits polítics. Per l'esquerra no hi va haver canvis significatius, mentre que per la dreta, els partits es van ajuntar i van formar coalicions.

Principals Partits Polítics de Dretes

• 1. Partit Republicà Radical (PRR): De centre-dreta, liderat per Alejandro Lerroux. Representava les classes mitjanes, empresaris, comerciants i propietaris agrícoles. Es va coalitzar amb la Derecha Liberal Republicana (DLR) de Niceto Alcalá Zamora i el Partido Republicano Progresista (PRP). Cal destacar que el gener de 1932, el sector més de dretes del PRP, liderat per Miquel Maura, ja s'havia separat per formar el Partit Republicà Conservador, que perduraria fins a la Guerra Civil.
• 2. Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA): Agrupava partits catòlics tradicionals de dretes, units per defensar l'Església catòlica i oposar-se a les reformes de la República. Defensava un govern fort i no s'oposava al feixisme. El seu lema era: “Religión, Familia, Patria, Orden, Trabajo y Propiedad”. Comptava amb 700.000 afiliats i el seu cap era José María Gil Robles.
• 3. Monàrquics: La coalició Tradicionalistas y Renovación Española (TYRE) va ser el resultat de la fusió de la Comunión Tradicionalista (antics carlins) i Renovación Española, liderada per José Calvo Sotelo. Aquests partits eren monàrquics, autoritaris i dictatorials, a l'estil dels feixismes europeus.
• 4. Feixistes: Falange Española (FE), dirigida per José Antonio Primo de Rivera, i Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), dirigida per Ramiro Ledesma Ramos. Eren partits feixistes de tipus italià que defensaven un estat totalitari i centralista de tipus corporatiu, en contra del marxisme i la revolució social. La Falange Española es va fundar a Madrid l'octubre de 1933. Durant aquests anys van ser partits minoritaris però molt actius, amb mítings, manifestacions i desfilades molt agressives. El 1934 es van fusionar en un sol partit.
• 5. Autonomistes: La Lliga Catalana, dirigida per Francesc Cambó, i el Partit Nacionalista Basc (PNB), dirigit per Juan Antonio Aguirre.
• 6. Militars: Unión Militar Española (UME).

2. Fets Clau del Bienni Negre

Eleccions Generals de novembre de 1933

Les eleccions generals de novembre de 1933 van ser guanyades per la coalició de centre-dreta.

El Govern de l'Estat

El govern de l'Estat va ser presidit per Alejandro Lerroux (PRR). La majoria dels ministres (8) eren del PRR, i cap de la CEDA.

Política Antireformista del Govern Central

La política del govern es va caracteritzar per ser antireformista, amb mesures com:

• Frenada de la reforma agrària: Devolució de terres als senyors, anul·lació dels assentaments pagesos (Extremadura), i llibertat de contractació que permetia triar on la mà d'obra era més barata.
• Pressupost per al culte: Es va destinar pressupost a l'Església catòlica.
• Amnistia: Concedida a militars de la Dictadura de Primo de Rivera i del cop d'estat de Sanjurjo.
• Reducció del pressupost d'educació.
• Paralització de l'Estatut Basc.

Radicalització de l'Esquerra

Com a reacció a la victòria electoral de les dretes, la majoria dels partits polítics obrers es van tornar a plantejar un nou sistema polític, optant per la revolució social. Entre ells, els sectors radicals del PSOE (Francisco Largo Caballero), el PCE i la CNT. Una minoria, com els moderats del PSOE (Indalecio Prieto), defensaven tornar a la República reformista. Aquests grups es van unir en l'Aliança Obrera. La majoria de partits republicans d'esquerres van buscar fer coalicions per tornar a la República Reformista.

Situació a Catalunya

Catalunya tenia 54 escons de representació a l'Estat. Les eleccions van ser guanyades per la Lliga Catalana, de tendència conservadora. El segon partit en nombre de vots va ser ERC, de tendència liberal. Els altres partits van quedar amb una gran diferència de vots.

A Catalunya, la Generalitat va continuar governant amb ERC, de tendència liberal, i per tant es va iniciar una etapa de males relacions amb el govern central. El desembre de 1933 va morir Lluís Companys, d'ERC.

La Generalitat va continuar la política reformista, destacant la Reforma Agrària i el paper de “La Unió de Rabassaires”, un sindicat agrícola proper a ERC. El 1934 es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que fixava preus i permetia als pagesos comprar la terra que cultivaven. Aquesta llei pretenia reduir el 50% de les rendes (lloguers) que pagaven els rabassaires.

La reacció de la dreta catalana, representada per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Catalana, no es va fer esperar. Van presentar la llei com a anticonstitucional. El Tribunal de Garanties Constitucionals els va donar la raó i va anul·lar la llei. La Generalitat va aprovar una altra llei gairebé idèntica a l'anterior. Això va provocar enfrontaments entre ambdós governs i entre partits polítics i sindicats catalans de dretes i d'esquerres.

3. Les Revolucions d'Octubre de 1934

Causes i Vaga General

L'enduriment del govern central, amb la incorporació de tres ministres de la CEDA al gabinet de Lerroux, va provocar una forta protesta social. La Vaga General del 5 d'octubre de 1934, convocada per l'Aliança Obrera, va tenir un suport desigual i va fracassar per la falta de coordinació. Només es va mantenir activa a dues regions: Astúries i Catalunya.

La Revolució a Astúries

A Astúries es van formar “comitès d'obrers” per ocupar les principals institucions polítiques (ajuntaments) i “milícies obreres” per fer front a les forces de l'ordre públic i l'exèrcit. Va ser l'única regió que es va mantenir activa durant 8-10 dies. El govern de l'Estat va respondre amb una forta repressió, utilitzant l'exèrcit colonialista comandat per Francisco Franco (qui es va donar a conèixer en aquesta acció). La brutalitat va ser extrema, amb morts, ferits, afusellaments, detencions i penes de mort.

La Revolució a Catalunya

A Catalunya, la revolució va ser de caràcter polític (6 d'octubre de 1934). Lluís Companys, com a protesta contra el nou govern, va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola. L'exèrcit destacat a Barcelona, comandat pel general Batet, va controlar la situació en 24 hores. El govern central va declarar l'estat d'excepció, amb les següents conseqüències:

• Supressió de l'autonomia: I anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu (els rabassaires van ser obligats a pagar o desnonats).
• Empresonaments: El govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona van ser empresonats. Tots els polítics d'esquerres que es trobaven a la ciutat, com Manuel Azaña i Francisco Largo Caballero, també van ser detinguts.
• Repressió posterior: A finals d'any, es van comptabilitzar 3.500 detinguts polítics.

4. Crisi Política a l'Estat (Novembre 1934 - Febrer 1936)

Malestar en la Coalició de Govern (PRR i CEDA)

La CEDA va augmentar el seu poder, passant de 3 a 5 ministres. Francisco Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major. La CEDA va presentar un avantprojecte per modificar la Constitució, que no es va arribar a votar.

A la tardor de 1935, van esclatar diversos casos de corrupció que van afectar el PRR: el “cas Estraperlo” (ruletes trucades en diversos casinos espanyols) i el “cas Nombela” (malversació de fons). Alejandro Lerroux es va veure deslegitimat i José María Gil Robles va pressionar per ser cap de govern.

Convocatòria d'Eleccions Generals

Com a solució a la crisi, el president Niceto Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions generals per al febrer de 1936.