Comentari sonet moral contra el mon pere Serafí

Edat Moderna:Entre la caiguda de Constantinoble1453 i la Rev. Francesa 1789.Nova manera dentendre el món i nova sensibilitat artística.Moviment artístics i literaris:Renaixement (15,16),Barroc (17),Il·lustració (18)Neoclassicisme (18).Característiques socioeconòmic:
Creix demogr,expansió eco,consolidació burgesia.

Polític:

creació grans potències estatals,monarq autori,colonització Amèrica.

Científic:

progrés medicina,astron, física.Avenços tècni(impremta, telescopi, brúixola.

Pensament:

visió antropocèntrica.Nous valors.Llibertat,igualtat, justícia.

Espiritual:

escepticisme.

Artístic:

Recuperació del món clàssic (ideals), triomf de lestètica clàssica (obre dart com una imitació de la realitat).Edat Moderna als territoris catalans:reducció de la població,economia poc desenvolupada,situació política desfavorable,activitat cultural escassa,abandó del catalàEl Renaixement(15)

Moviment cultural artístic

Fruit implantació dels ideals Humanisme.Sinicia Itàlia al 14.Recuperació de la cultura clàssica i rebuig de lEdat Mitjana.

Lite:

Ús tòpics clàssics(locus amoenus [lloc idealitzat confort i seguretat],carpe diem,beatus ille[alabança vida senzilla del camp])

Poesia:

Gèneres clàssics(ègloga, elegia),sonet (Petrarca).

Poetes:

Garcilaso,Ronsard.

Prosa:

Assaig,diàleg.

Pensadors

Erasme de Rotterdam,Maquiavel,Montaigne,Joan Lluís Vives.
La poesia europeaamor natura idealitzada,mites clàssics.Sonet i decasíl·lab Itàlia (sense censura).

Caract:

Reflex int, idealització dona,transf desig insatisfet en melancolia,natura idíl·lica poblada per nimfes i pastors (símbols de la vida pura i senzilla).

La poesia catalana (16)

Oscil·lació entre noves formes i models medievals,entre la poesia culta i popular.Pervivència obra Ausiàs March.

Innov:

Sonet decasíl·lab italià(Pere Serafí).
Tractament culte de la líric popular i tradicional (Joan Timoneda, Pere Serafí).

Prosa:

Forma dialogada (Cristòfor Despuig Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).Poetes RenaixementPere Serafí (1505-1567).Fonts
Ausiàs March i poetes francesos(Ronsard).

Formes estròfiques que introdueix:

Sonet,madrigal,tercet,acròstic.Recerca temes i formes populars.El Barroc.

La poesia

Trenca amb la tradició medieval.Octaves,silves i sonet,quintilles,dècimes,romanç.Decasíl·lab italià sense cesura.

Temes:

la mort,elogi desmesurat,sàtira.

Estil:

virtuosisme retòric,antítesi,paradoxa.Castellanismes lèxics i sintàctics.

Francesc Vicens García

Conegut com rector de Vallfogona(1582-1623)

Temes:

Poesia satírica i burlesca.Culta i elegant.il·lustració(17)Moviment filósòfic i científic que neix a Fr i Ang.La raó és la base del coneixement.

Visió totalitzadora del saber:

Enciclopèdia.Llibertat, progrés social, tolerància.

Mètodes invest:

Empirisme,sentit crític.

Ensenyament:

base del progrés social.

Autors:

Voltaire,Rousseau,Montesquieu.

La il·lustració a Catalunya

La prosa:
Llibres de viatges,llibres de memòries:Calaix de sastre de Rafael Amat,baró de Maldà.

Obra didàctica:

Instruccions per a lensenyança de minyons de Baldiri Reixach.

El neoclassicisme

Recup ideals clàss:harmonia,equilibri. Literatura neoclàssica:basada en lerudició,la crítica i la didàctica.Alfabetització,el gust per la lectura potencia lèxit de la novel·la a Anglaterra.

Francesc Fontanella(17)

Grau de castellanització elevat, com a signe de modernitat.Temes satírics amorosos,recorden Garcilaso.Lo desenganyLa poesia(18).
Poesia neoclàssica al Rosselló i a les Illes.Introd vers alexandrí (6+6)caràcter narratiu del vers finalitat didàctica.Autors: els menorquins Antoní Febrer i Joan Ramis i Ramis.

Teatre(18)

Tragèdia neoclàssica al Rosselló i a les Illes.A Menorca : Joan Ramis i Ramis autor de Lucrècia.Al Rosselló traduccions de Racines, Corneille i Voltaire.Resta territori català peces religioses i sainets.

Pierre Ronsard

Poeta. RenaixementErasme de Rotterdam
Primer gran intel·lectual de lE.M. Humanista.
Montaigneintrod assaig com a forma descrit breu i de tema dinterès.