El Teatre Català del Segle XIX: Soler (Pitarra) i Guimerà

Frederic Soler (Serafí Pitarra) i la Renaixença

Frederic Soler, anomenat també Serafí Pitarra, escriptor barceloní, té la intenció de recuperar el teatre català durant el segle XIX. També contribueix en l'àmbit de la consolidació de la Renaixença.

L'etapa del Sainet i la Paròdia

Comença la seva trajectòria teatral en la tradició del sainet (peces curtes, de caràcter còmic i amb personatges de la vida quotidiana).

• El 1864 estrena L'esquella de la torratxa, una paròdia del drama històric.
• Altres obres dramàtiques escrites en el català que es parla:
  • El castell dels tres dragons (1865)
  • Els herois i les grandeses (1866)

Influència Romàntica i Drama Rural

Després va fer un teatre en sintonia amb la influència romàntica. Deixa de banda el teatre paròdic i assaja el drama romàntic.

Les joies de la Roser (1866)

Aquesta obra és un drama romàntic rural, amb personatges contemporanis on insisteix en la visió idíl·lica del camp català, com a reserva dels valors tradicionals que enyoraven les classes socials urbanes.

Comèdies de Costums

En les Comèdies de costums, com Si us plau per força (1866) o Coses de l'oncle (1866), insisteix en una visió harmònica de la societat catalana amb finals feliços i favorables.

Àngel Guimerà: Poeta, Dramaturg i Mestre en Gai Saber

Àngel Guimerà és un poeta amb un món personal que insisteix en temàtiques i personatges relacionats amb les seves pròpies experiències.

Característiques de la seva Poesia i Teatralitat

• Alguns dels seus primers poemes tenen intenció patriòtica catalanista.
• Mostra preferència pels personatges marginats.
• Presenta composicions poètiques als Jocs Florals i acaba sent Mestre en Gai Saber.
• Aconsegueix la teatralitat de la seva poesia amb la incorporació freqüent del monòleg i del diàleg.

Tragèdies Històriques i Drama Realista

L'any 1879 publica Gal·la Placídia, la seva primera tragèdia. Influït per Shakespeare i el romanticisme de Victor Hugo, escriu un conjunt de tragèdies de tema històric.

Mar i cel: L'obra més perdurable

Mar i cel és l'obra més ben construïda i més perdurable.

Drames de Base Realista i Tema Amorós

Obres com Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar són tres Drames de base realista, en prosa i d'ambient contemporani, amb tema amorós.

L'Estil Propi de Guimerà i la Visió Social

Guimerà aconsegueix materialitzar un estil propi amb elements romàntics, realistes i poètics que s'aproximen als àmbits populars. L'autor trasllada el conflicte social a l'àmbit de la lluita entre el bé i el mal, suggerint que la solució del problema social es troba més en el canvi de les persones que en el de les estructures del poder polític i econòmic.

Obres Finals i Llegat

Després acaba escrivint des de monòlegs patriòtics (com Mestre Oleguer) fins a drames religiosos (com Jesús de Natzaret). També contribueix amb el músic Enric Morera a l'espectacle total modernista. Tot i la manca de solidesa del teatre de Guimerà en els últims anys, es converteix en una figura mítica de la cultura catalana i de la reivindicació nacionalista.