Concepcions Filosòfiques de l'Ésser Humà: Dualisme vs. Monisme

Concepcions Filosòfiques sobre l'Ésser Humà

Dualisme

El dualisme tradicional es caracteritza per postular l'existència de dues realitats de naturalesa i consistència diferents: el cos i la ment.

Dualisme Platònic

Segons Plató, l'home està format per una ànima immortal i divina, i per un cos imperfecte i mortal, que és la presó de la primera. L'estat natural de l'ànima és ser lliure, i el cos només la pertorba.

Dualisme Cartesià

Segons Descartes, l'home és una combinació de substància pensant (ment) i substància extensa (cos). La ment és immaterial i lliure, mentre que el cos és una extensió i està subjecte a les lleis de la matèria; són diferents i independents.

Actualment, el dualisme es concreta en la defensa que el cervell i la ment no són el mateix. La ment es considera espiritual i immaterial, i no es pot reduir a connexions nervioses. Tanmateix, si el cervell/cos deixa de funcionar, la nostra vida mental no acabaria. Per a molts, això comporta problemes, entre els quals destaca la impossibilitat d'explicar la relació que es constata entre ambdues. La qüestió és no saber quin tipus de relació hi ha entre les dues realitats si són tan diferents.

Monisme

Aquesta visió considera l'ésser humà com un ésser unitari, format per una única realitat. Es divideix en:

Monisme Espiritualista

Neguen la realitat del cos en la constitució de l'ésser humà i pretenen reduir la matèria a l'esperit, ja que no té sentit parlar de la ment com a independent del cos.

Monisme Materialista

L'ésser humà és un ésser físic i material; per tant, la ment no té una naturalesa diferent dels fenòmens físics. Hi ha diferents posicions:

• Reduccionisme Fisicalista: Considera que l'home és un ésser físic i material. Defensa que els estats mentals són estats neurofisiològics del nostre cervell i es consideren físics. Té un inconvenient: si tots els processos mentals es redueixen a un procés neuronal, aleshores s'haurien de caracteritzar per les mateixes propietats, però no és així.
• Conductisme: Ignora l'existència de la ment i dels processos mentals. Creu que les accions i conductes es poden explicar sense recórrer a causes mentals.

La Conducta

La conducta és la reacció pública i observable que té un individu davant un estímul, ja sigui intern o extern.

Conducta Instintiva

Aquesta conducta ve donada per pautes de resposta biològicament determinades. Són conductes que s'hereten, no s'han d'aprendre i regulen i fixen el comportament. Per això, les seves respostes estan presents de la mateixa forma en tots els individus de la mateixa espècie.

Té un avantatge: són pautes que han estat comprovades durant milions d'anys, per això resulten tan eficients. També tenen un inconvenient: en tractar-se de respostes genèticament donades, ens és impossible fugir d'elles, encara que el medi hagi estat modificat i ja no siguin tan efectives. Aquestes respostes són poques en els humans; perden terreny enfront les respostes obertes.

Conducta Oberta

Exclusiva de l'ésser humà. Com que tenim poques respostes instintives, mitjançant l'aprenentatge, influïts per factors culturals i socials, podem analitzar i estudiar per donar diferents respostes.