La Batalla de l'Ebre i la fi de la Guerra Civil a Catalunya

La Batalla de l'Ebre: l'últim esforç republicà

Amb Catalunya aïllada, els republicans, conscients de la pèrdua constant de territoris, van decidir llançar una ofensiva desesperada per fer recular les tropes franquistes i evitar la divisió del territori. Aquesta va ser la Batalla de l'Ebre, un conflicte extremadament sagnant.

En aquesta batalla van participar soldats de 16 i 17 anys, coneguts popularment com la Lleva del Biberó. El combat va durar 113 dies:

• Juliol: Els republicans travessen el riu Ebre amb l'objectiu de fer retrocedir els franquistes uns 15-20 km.
• Agost-Octubre: Es produeix una cruenta batalla de desgast a les serres de Pàndols i Cavalls, marcada per la calor extrema i la superioritat material dels franquistes.
• Novembre: El 16/11/38, després d'una contraofensiva franquista, els republicans són derrotats.

El balanç va ser de 50.000 a 60.000 morts, suposant el desgast definitiu de la República. La frase de Negrín, «Resistir és vèncer», va quedar com un símbol d'una derrota inevitable.

L'ofensiva final i la caiguda de Catalunya

Els franquistes, sabent que la caiguda de Catalunya significaria el final de la guerra, van llançar l'ofensiva definitiva. Catalunya havia patit constants bombardejos, especialment Barcelona, castigada per l'aviació italiana. En total, a Espanya van morir unes 12.000 persones a causa dels bombardejos, 5.000 de les quals a Catalunya.

L'avanç franquista va ser ràpid, amb un exèrcit imparable. Durant el mes de març de 1939 van ocupar Castella-la Manxa, el 28 de març Madrid i el 31 de març Alacant. Mentrestant, els governs europeus van començar a reconèixer el govern franquista, i el 28/02/39 va dimitir Manuel Azaña.

2.5 Vida a la reraguarda (Catalunya)

Mentre el front s'enfonsava, la Catalunya republicana acollia un milió de refugiats d'altres punts d'Espanya, sumant una població de quatre milions de persones. Això va provocar una greu crisi humanitària:

• Escassetat i fam: La pèrdua de territoris va reduir la capacitat productiva, provocant inflació i l'aparició del mercat negre (estraperlo).
• Infància: Davant la duresa dels bombardejos, unes 13.000 criatures van ser enviades a l'estranger (Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica), moltes de les quals no van tornar mai.
• L'exili: Entre gener i febrer del 1939, unes 500.000 persones van fugir cap a França per por a les represàlies.

En arribar a la frontera francesa, els homes eren separats i enviats a camps de concentració a les platges, mentre que les dones eren traslladades a pobles de l'interior. Molts d'aquests homes acabarien involucrats en la Segona Guerra Mundial.