Actituds lingüístiques: fidelitat, autoodi i secessionisme

Actituds lingüístiques i sociolingüística catalana

Les actituds lingüístiques es poden classificar segons el comportament i la percepció dels parlants:

• a) Consciència, fidelitat o lleialtat lingüística: és la resistència dels parlants d’una llengua dominada a l’abandó de la llengua pròpia. Aquesta actitud és absolutament necessària davant una situació de bilingüisme social per invertir el procés de substitució lingüística en normalització.
• b) Autoodi, autoprejudici o deslleialtat lingüística: és l’abandó que els parlants fan de la llengua pròpia a favor d’una altra, que consideren “superior”. Sovint la promoció intencionada de prejudicis porta a aquesta actitud.
• c) Prejudicis lingüístics o tòpics: són valoracions emotives, judicis de valor sobre llengües o varietats lingüístiques de les quals es té una informació escassa o errònia. A diferència dels judicis de fet, els de valor no es poden comprovar, perquè depenen de la subjectivitat del parlant que els emet.
• d) El secessionisme lingüístic: és una actitud a través de la qual es vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany, perquè es considera una llengua diferent.

El fenomen del secessionisme en el cas català

Es tracta d’un fenomen recent en el cas català i és analitzat per la sociolingüística. Destaquen dos casos principals en la llengua catalana:

1. Secessionisme lingüístic valencià o blaverisme

Apareix a finals dels anys 70, durant la transició democràtica. Se sosté per certs sectors culturals i polítics conservadors de la societat valenciana, els quals neguen la unitat de la llengua catalana.

El blaverisme és la denominació despectiva amb què es coneix un moviment de reacció contra el nacionalisme valencià. Deu el seu nom a la defensa per part d’aquest moviment de la franja blava de la senyera coronada de la Ciutat de València, un dels seus trets d’identitat.

2. Secessionisme lingüístic balear o gonellisme

Es tracta d’una actitud prou marginal que se sosté per certs grups culturals, els quals s’oposen a l’estandardització de l’idioma. L’actitud és semblant a la del blaverisme valencià, però amb menys organització i suport social.

Els partidaris s’autoproclamen defensors de la vertadera identitat balear amenaçada, segons ells, pel catalanisme. Els gonelles solen defensar la permanència de les Illes Balears dins l’Estat espanyol i s’enfronten a qualsevol intent vertebrador dels Països Catalans.