Dorífor de Policlet: Anàlisi de l'Escultura Grega

El Dorífor

Autor: Policlet el Vell (480-420 aC)

Cronologia: 450-445 aC (430 aC)

Tipologia: Dempeus

Forma: Escultura exempta

Material: Còpia romana marbre (bronze perdut)

Tècnica: Còpia, talla

Cromatisme: Monocroma

Dimensions: 2,12 m alt

Estil: Grec clàssic: 1r class. (460-400 aC)

Localització: Còpia romana al Museu Arqueològic

Context històric i cultural

Policlet es creu que era ciutadà d'Argos, però havia nascut a Sició. Va ser deixeble d’Agelades i contemporani de Fídies i Miró. Està considerat un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze. També és reconegut per les seves aportacions teòriques a l’escultura en establir un cànon de racionalitat anatòmica i l’ús i perfeccionament del contrapposto. La seva temàtica principal va ser l’esportiva, en concret la representació d’atletes victoriosos. Entre les seves obres més famoses hi ha el Dorífor i el Diadumen. L’època més brillant de Policlet se situa entre el 452 aC. i el 412 aC., coincidint amb l’època de màxima esplendor d’Atenes, tant a nivell polític com cultural, durant el govern de Perícles (443-429 aC.), però també amb èpoques de les Guerres del Peloponès (431-404 aC.)

Estil

El Dorífor de Policlet pertany a l’art grec clàssic, en concret al primer classicisme (o clàssic sublim 460-400 aC).

L’art grec clàssic es caracteritza per:

• Religiositat: És un art sagrat que representava divinitats i herois. Els antics grecs tenien una relació amb els déus més propera que les altres cultures de l’antiguitat, ja que aquests tenien uns comportaments molt «humans».
• Recerca de la bellesa: Per als grecs la bellesa està en la simetria, la proporcionalitat, l’equilibri, la mesura.
• Racionalitat: Per aconseguir la bellesa ideal, l’harmonia, l’equilibri, la proporció, recorren a les fórmules matemàtiques i es cenyeixen a un cànon.
• Antropocentrisme: És un art humanitzat, basat en les proporcions humanes, en concret de l’home jove adult.

Pel que fa a l’escultura, al llarg del primer classicisme podem apreciar la següent evolució:

• A la primera meitat del segle V aC, l’escultura comença a trencar la rigidesa compositiva dels kuroi. S’evoluciona cap a una major naturalitat de les formes:
  • Una captació major del moviment.
  • Una preocupació per explorar les emocions i els diferents estats.
  • La figura de l’home esdevé definitivament el símbol de la bellesa.
• En la segona meitat de segle, durant el govern de Pèricles, Atenes esdevé el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade.
  • Els escultors arriben a un domini total de la tècnica que permet establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions entre les diverses parts del cos.
  • Els cossos apareixen en actituds de repòs i expressió serena.
  • En les figures vestides, el tractament de la roba permet suggerir les formes ocultes, en comptes d’amagar-les com es fa en l’època arcaica.
  • Les tres grans figures són: Miró, Policlet i, sobretot, Fídies.

Iconografia

El Dorífor és una escultura exempta (volum rodó), dempeus. Permet una visualització multifacial, tot i que és des de la perspectiva frontal des d’on s’aprecia millor tota la seva harmonia. La part posterior de l’obra ens mostra també un treball exhaustiu, en la musculatura de l'esquena i els glutis. L’obra original era de bronze i realitzada mitjançant la tècnica de fosa a la cera perduda. L’obra en marbre, presenta un suport en forma de tronc i una peça que subjecta el braç dret, necessaris degut a les característiques del material. El Dorífor representa un jove nu, en el màxim desenvolupament de la seva força muscular.

• Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt:
  • La totalitat del cos, ha d’equivaldre set vegades la mida del cap.
  • El rostre ha d’estar dividit en tres parts iguals: la zona del front, la zona situada entre el front i la punta del nas i la zona que va del nas a la barbeta.
• La bellesa està en la mesura, la proporció i la força rítmica.
• El Dorífor representa la perfecta proporció, dins d’un ideal naturalista, i per aconseguir-ho és imprescindible el perfecte coneixement del cos humà.
• Policlet també va perfeccionar el contrapposto.

En el Dorífor, l’atleta, dempeus i nu, amb una javelina/llança (desapareguda) sobre l’espatlla dreta, presenta una postura asimètrica:

• La cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat.
• A l’altre costat hi ha el braç doblegat i la cama lliure, flexionada, que només toca a terra, amb les puntes dels dits del peu.
• El resultat és un contrast harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir del cap.
• L’equilibri entre els efectes de càrrega i descàrrega del pes del cos, li dona un dinamisme únic, conseqüència del contrast entre la tensió i la placidesa.

La gran maestria de Policlet també es pot apreciar en el seu domini a l’hora de representar aspectes concrets:

• El cap del Dorífor ens mostra un tractament naturalista que es pot apreciar en la plasticitat dels cabells, (realitzats amb un lleu relleu i un treball minuciós), i l’expressió serena del seu rostre.
• La musculatura està treballada amb gran perfecció, les zones d’articulació estan marcadament definides com es pot apreciar a les línies de definició entre els pectorals i els braços o als plecs inguinals i les cames.

Significat i funció

Alguns autors han volgut veure en el Dorífor, una representació del mític heroi Aquil·les, però la majoria coincideixen que aquesta obra, representa senzillament un atleta. A l’antiga Grècia, l’esport tenia un paper importantíssim ja que els exercicis físics, junt amb l’aprenentatge de les lletres i la música, era una part fonamental de l’educació dels nois grecs. A la Grècia clàssica l’atleta representava l’ideal de bellesa d’aquell moment, no sols a nivell físic, sinó també a nivell ètic. En aquest aspecte, cal remarcar el seu gest serè ja que, en la mentalitat de l’època, no hauria estat ben vist que l’atleta mostrés un gest d’orgull o vanitat.

Funcions

• Didàctica: Policlet el Vell va escriure un tractat d’escultura (avui perdut) anomenat “Cànon” on assenyalava un conjunt de regles elaborades a partir de càlculs matemàtics per aconseguir la representació perfecta del cos humà. Considerava que una escultura havia d'estar composta de diferents parts definides, relacionades entre si per un sistema de proporcions matemàtiques.
• Decorativa i commemorativa: Ja que en estar el seu original a Olímpia, molt probablement formava part de les obres que homenatjaven als atletes més significats, alhora que decoraven l’espai.
• Estètica: Ja que representava un model ideal de bellesa física i amb qualitats morals a imitar per part de l’aristocràcia grega del moment.

Models i influències

• Els antecedents de les aportacions de Policlet hem de buscar-los en les primeres experimentacions realitzades en les darreries de l’època arcaica, per tal de donar moviment i vida a l’obra, com per exemple podem veure en el kóuros d’Anàvysos.
• Sens dubte però, les idees del matemàtic Pitàgores sobre els nombres van dur a Policlet a idear un conjunt de lleis matemàtiques sobre la proporcionalitat (cànon 1/7 pel cos, 1/3 pel rostre).
• Les seves aportacions no sols van influenciar en els seus coetanis sinó que també ho van fer en etapes posteriors com en l’art romà (August de Prima Porta) i fins i tot en el Renaixement (David de Miquel Àngel).