L'Arquitectura Bizantina i Islàmica: Art i Construcció

Arquitectura bizantina

L'arquitectura bizantina va adaptar el model paleocristià de planta basilical. Es van mantenir els elements constructius com l'atri, el nàrtex i la tribuna. Hi ha un dinamisme que s'aconsegueix gràcies a l'ús de petxines que adequen l'espai circular de la cúpula a les plantes poligonals que a poc a poc es van anar imposant. L'arc de mig punt, l'ús de la volta de canó i la volta d'arestes són elements derivats de la tradició arquitectònica romana posats al servei d'una concepció espacial més lluminosa.

El mur perd la funció de càrrega. L'exterior dels edificis és més pobre que l'interior perquè es fa un símil amb el cos humà i Déu: per dintre estan il·luminats per Déu (l'ànima). La riquesa està a l'interior perquè, quan hi hagi llum, s'il·lumini. És característic el gran volum que adquireix la part superior dels capitells amb la incorporació del cimaci, una peça en forma de piràmide que alleugera el pes del capitell i està decorada amb motius ornamentals.

Mosaic bizantí

Enriqueix els interiors de les esglésies cobrint-ne amb mosaics les parets, les voltes i les cúpules. Es van fer servir les tècniques utilitzades pels romans amb una preferència especial per l'opus tessellatum i per la gamma cromàtica molt rica, en la qual el daurat té una presència molt rellevant. La iconografia representada en els mosaics bizantins és bàsicament religiosa: episodis relacionats amb la Verge, la vida de Jesús i la manifestació de Déu als homes.

Arquitectura islàmica

Les característiques fonamentals d'aquest estil són:

• Els edificis són de dimensions regulars.
• El maó i la fusta es fan servir de manera preferent com a materials de construcció.
• Ús de voltes i cúpules en la coberta dels edificis.
• Es fan servir pilars i columnes com a elements sostenidors.
• S'utilitza l'arc de ferradura a la majoria de les obres, a més dels arcs de mig punt.
• La decoració exterior és molt austera en contraposició a la rica ornamentació interior.

Destaca l'arquitectura religiosa, on l'edifici més important és la mesquita. Està influenciada per les bizantines i són de planta central, però la forma més freqüent és la planta rectangular on destaca la sala d'oració, orientada a la Meca, en la qual s'obre una fornícula sagrada (mihrab). A prop hi ha la trona per dirigir l'oració (minbar) i de vegades un espai enreixat (maqsura). També destaca el pati porticat on hi ha el minaret, des d'on es crida a l'oració, i la font de les ablucions, en la qual els fidels s'han de rentar abans d'entrar.