Aprenentatge Bàsic: Pautes, Habituació i Condicionament

Pautes fixes d’acció

Són aquestes accions vitals complexes, que van aparèixer en el curs de la filogènia, durant la formació o gènesi de les espècies. Característiques:

• Són pautes específiques de l’espècie.
• Segueixen uns patrons estereotipats, iguals cada cop que s’executen.
• Són patrons innats.
• Són patrons de caràcter consumatori, un cop iniciats sempre s’acaben.
• Són pautes resistents al canvi.
• Es desencadenen per un estímul específic.

Habituació

L'habituació: ens acostumem a alguna cosa, com a conseqüència repetida d’un estímul.

Sensibilització

La sensibilització: és un augment en la reacció davant dels esdeveniments ambientals.

Les característiques d’aquests processos són:

1. Tot organisme es troba constantment sotmès a multitud d’estímuls.
2. Aquests processos ajuden a reduir la reacció a aquells estímuls que són irrellevants.
3. No són conductes innates ni aprenentatges associatius perquè no hi ha una associació de successos.

Condicionament clàssic

Experiments de Pavlov

Ivan Pavlov va estudiar els processos de digestió dels gossos. Va observar casualment que la salivació i la secreció de sucs gàstrics es produïen en els animals abans que aquests veiessin els aliments, simplement en sentir els passos de la persona que els portava el menjar. Pavlov va comprovar que els gossos no només responien en funció d’una necessitat biològica, sinó també com a resultat d’un aprenentatge.

Per verificar aquesta hipòtesi va idear un experiment: abans de presentar el menjar a un gos feia sonar una campana. Al principi, el gos només segregava sucs gàstrics en veure el menjar. En repetir-se de forma constant la seqüència so de la campana-presentació del menjar, el gos va començar a segregar sucs gàstrics en sentir la campana, abans de veure el menjar. Pavlov va demostrar que no tots els reflexos són innats, sinó que mitjançant els mecanismes d’associació es poden establir nous reflexos a estímuls.

Els factors d’influència en el condicionament clàssic són:

• La novetat: els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquelles que ens són familiars.
• La intensitat: com més intens sigui un estímul, més ràpid es produeix l’associació i més gran serà el condicionament.
• La rellevància: s’aprèn millor entre l’estímul condicionat i l’estímul incondicionat que són rellevants entre ells.

Discriminació

La discriminació: és la distinció entre estímuls i es desenvolupa si les respostes es produeixen en presència d’un estímul i no es produeixen en presència d’un altre.

Generalització

La generalització: identifica o confon els estímuls, i l’animal o la persona responen de la mateixa manera davant d’estímuls similars, que semblen iguals però no ho són.