Característiques infants 2 anys
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,97 KB
1.3.-Teories Explicatives
1.3.1.-Piaget i el Desenvolupament afectiu
Va orientar els seus Treballs en psicologia va ser l’epistemologia, branca de la Filosofia que s’ocupa de l’estudi del coneixement.
El coneixement humà
Pretenia saber què és El coneixement i com hi arriba l’ésser humà. Volien esbrinar de Quina manera l’ésser humà passa d’un coneixement intuïtiu i Menys vàlid a un coneixement científic, més vàlid. Explica com S’originen i es desenvolupen al llarg de la vida les nocions Bàsiques del pensament racional.
Pretén ser una teoria General sobre el desenvolupament humà. Per a Piaget, tot el Desenvolupament humà, se supedita al desenvolupament cognitiu, a Partir del qual s’explica.
Considera que coneixement I afectivitat estan lligats entre ells, de manera que, si bé L’afectivitat i les emocions no poden modificar directament les Estructures del coneixement, sí que poden predisposar a adquirir-lo.
L’adaptació com a Font de coneixement
El coneixement és una Forma d’adaptació biològica d’un organisme complex -l’ésser Humà- en un medi o entorn complex. Per adaptar-se, l’ésser humà Ha d’actuar, a partir de les seves interaccions amb el medi en què Viu.
Per a Piaget, el Coneixement com a forma d’adaptació està constituït per un doble Procés d’assimilació i acomodació.
Assimilació: Integració d’informació nova en les estructures de coneixement Actuals de la persona.
Acomodació: Reorganització de la informació present en les estructures Cognitives de l’ésser humà.
Aquests dos processos no Necessàriament s’han de donar l’un després de l’altre, sinó Que de vegades n’hi ha prou amb fer una assimilació mentre que Altres vegades caldrà també una acomodació.
Els estadis de Desenvolupament infantil
Li permeten acostar-se Per manipular i conèixer l’entorn.
Quan la informació Rebuda discrepa de la informació que té la persona, es produeix un Conflicte o desequilibri. Per sortir-ne, per resoldre-ho i tornar a L’equilibri que sempre busca l’ésser humà, es modifiquen els Esquemes de coneixement.
Per a Piaget, l’infant és un petit científic que explora el món per conèixer-lo i va Modificant els seus esquemes i les seves teories a mesura que obté Informacions noves que li demostren que les seves idees inicials no Eren les correctes.
Va dividir el Desenvolupament infantil en quatre etapes anomenades estadis:
Estadi Sensoriomotor(del naixement als 2 anys): el coneixement que té està Determinat pel que pot fer amb un objecte en els àmbits sensorial i Motor.
Estadi Preoperacional(dels 2 als 6 anys): el seu raonament continua sent Intuïtius, l’infant ja pensa sobre els objectes sense que hi hagi De tenir una experiència directa i immediata, ja pot fer Representacions. Són propis d’aquest estadi el llenguatge, el Pensament simbòlic, la imitació de conductes i l’egocentrisme.
Estadi de les Operacions concretes(dels 7 als 11 anys): l’infant interpreta i Resol qüestions determinades de la seva realitat, encara no és Capaç d’imaginar una situació abstracta o hipotètica.
Estadi de les Operacions formals(a partir dels 12 anys): es tracta d’un Pensament hipotètic, lògic i abstracte.
1.3.2.-L’evolució De l’afectivitat segons Wallon
Per a Wallon l’individu Es forma i es desenvolupa a partir d’unes primeres relacions amb Altres persones.
El pes dels aspecte4s Socials no recau únicament en les relacions amb els progenitors, Sinó que inclou totes les relacions socials.
Wallon considera que L’emoció té un paper fonamental en el desenvolupament de la Persona. L’emoció i l’afectivitat constitueixen un sistema D’expressió que, evolutivament, és anterior al llenguatge.
Les primeres relacions Entre el nadó i la persona adulta estan basades en aquestes Manifestacions afectives.
Els estadis de Desenvolupament segons wallon
Estructura el Desenvolupament humà en sis estadis, definits pel tipus de relacions Predominants que l’infant estableix amb l’entorn o medi en què Creix.
Estadi D’impulsivitat motriu(des del naixement fins als 6 mesos): Funcions fisiològiques com el son, la alimentació i el moviment.
Estadi Emocional(dels 6 mesos al any)
: l’infant comença a necessitar La mare, no només perquè cobreixi les seves necessitats Fisiològiques, sinó pel que ella representa emocionalment.Estadi Sensoriomotor(entre l’any i els 2 anys): duu a terme Activitats circulars, per exemple, copejar la taula amb un objecte Provoca un soroll que li agrada i, per aquest motiu, repeteix L’activitat.
Estadi del Personalisme(entre els 2 i els 6 anys): es construeix la Personalitat infantil. Es divideix en tres períodes.
pot començar entre Els 2 i 3 anys, els infants mostren oposició i rebuig cap a les Persones que els envolten(crisis del personalisme o negativisme).
Entre els 3 i 4 Anys, es coneix com el període de gràcia, els infants busquen L’acceptació i l’admiració de les altres persones mitjançant Comportaments que podríem anomenar de seducció.
Comença una mica Abans dels 5 anys, imitació de les persones, els infants copien Els comportaments de les persones que admiren(representació de Rols o imitació).
Estadi del Pensament categorial(entre els 6 i 11 anys): l’interès pels Objectis i el coneixement del món preval sobre la seva persona. Es Divideix en dos períodes:
Pensament Sincrètic(6 i 9 anys). L’infant barreja allò subjectiu amb allò Objectiu de la realitat.
Pensament Categorial(a partir dels 9 anys). Determina el que és propi d’un Objecte concret, el que el defineix o la seva identitat particular.
Estadi de la Pubertat i l’adolescència(des dels 12 fins als 12 anys): mentre Que dels 6 als 12 anys l’infant mostrava una orientació cap a L’exterior, en aquest nou estadi l’orientació centrípeta Predominant li permet afirmar el seu jo. Això li obre la Possibilitat d’afrontar les noves exigències que la societat i el Seu propi cos li van imposant.
1.3.3.-La teoria Psicoanalítica de Freud
Freud va laborar una Teoria sobre els instints, dues teories sobre la personalitat i la Teoria de la sexualitat.
Teoria dels Instints: parla d dues pulsions:
Pulsió de vida es Refereix a l’instint d’autoconservació i a la libido o energia Sexual.
La pulsió de mort Fa referència als components destructius i agressius que hi ha en Cadascun dels éssers humans.
La Vida de la persona està guiada per aquestes pulsions, la vida i la Mort, que es podrien traduir també com l’amor i l’odi.
Teoria de la Personalitat: freud va elaborar una primera teoria sobre la Personalitat.
Primera tòpica: Aquesta teoria no està basada en allò racional, sinó en les Emocions, i es compon de tres estructures:
Inconscient
Preconscient
Conscient
Segona tòpica: Distingeix tres estructures en la personalitat de l’ésser humà:
L’allò: és Primitiva i inconscient i està guiada pel principi del Plaer(divendres tinc una festa i prefereixo anar en comptes D’estudiar).
El jo: principi de La realitat. És conscient i en par és inconscient(divendres tinc Examen)
El superjò: Inclou les normes de conducta inconscients i les prohibicions. Només alguns aspectes del superjò són conscients, la resta és Inconscient(tinc que estudiar perquè tinc examen).
1.4.-El vincle de L’aferrament
Vincle afectiu que Estableix el nadó amb les persones que se n’ocupen, cobreixen les Seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat Emocional.
Les persones amb qui Estableix aquest vincle s’anomenen figures d’aferrament, i són Les que li ofereixen seguretat emocional i a les quals recórrerà el Nadó en cas de desconcert davant una situació en què no sàpiga Com actuar. Les figures d’aferrament són la mare o el pare, també Pot ser una àvia, un oncle, la cuidadora, l’educadora, etc. La Figura d’aferrament constitueix una base segura per al nadó, Perquè sap que se’n podrà allunyar per explorar i conèixer L’entorn, però que hi podrà tornar quan ho necessiti.
1.4.2.-La teoria Etològica de J.Bowlby
Segons John Bowlby, la Relació del nadó amb la persona adulta s’inicia amb una sèrie de Senyals innats que criden l’adult cap al nadó. A partir d’una Atenció sensible i gràcies a les capacitats emocionals i cognitives Que la criatura va adquirint, es va consolidant un vincle afectiu Veritable. Bowlby distingeix quatre fases en la formació d’aquest Vincle afectiu.
Fase de Preaferrament: el nadó té preferència pels estímuls humans i En especial pels elements que constitueixen el rostre humà. Des del Naixement fins a les 6 setmanes reconeixen l’olor i la veu de la Seva mare, però no es pot parlar encara d’aferrament, ja que si Reben atenció que necessiten es queden tranquils sigui qui sigui la Persona que els la proporcioni.
Fase de formació De l’aferrament: entre les 6 setmanes i els 6-8 mesos, el nadó Manifesta preferència per les persones que li són familiars i Interacciona d manera privilegiada amb elles sense rebutjar encara Les desconegudes. L’infant plora més quan marxa la mare i deixa De fer-ho amb més facilitat si és la mare qui l’atén.
Fase de L’aferrament ben definit: té lloc entre els 6-8 mesos els 18 Mesos aproximadament, als 8 mesos, els nens mostren ansietat de Separació, que apareix quan la figura d’aferrament s’allunya.
Fase de formació D’una relació recíproca: els nens van construint Representacions mentals dels objectes, les persones i els fenòmens Que conformen el seu entorn. En aquesta fase ja han elaborat una Representació interna del vincle d’aferrament establert i tenen Una sèrie d’expectatives sobre la seva disponibilitat en moments D’estrès.
1.4.3.-La situació Estranya de Mary Ainsworth
Al 1978 Mary Ainsworth va Efectuar un experiment, volia comprovar el tipus d’aferrament i Vincle afectiu, entre una mare i un fill. La tècnica consistia en Observar les reaccions d’infants entre 12 i 24 mesos en la Presencia d’una persona estranya, en un entorn desconegut i amb la Presencia de la mare o no. L’autora partia de l’idea que les Reaccions dels infants en l’experiment eren el reflex del vincle de Confiança que hi havia entre els dos individus, mare-fill.
Procediment: la Situació extranya
Està dividit en vuit Episodis, d’uns tres minuts cadascun.