Desenvolupament del llenguatge infantil i protollenguatge

1. Punt de partida: fonació i interacció

El llenguatge és una característica de l'espècie però es desenvolupa gràcies al contacte amb un codi compartit per la comunitat que envolta l'infant, i de forma oral. Aquestes dues circumstàncies s'anomenen fonació i interacció, i es manifesten a la vida de l'infant des del començament. Però aquestes dues circumstàncies no són llenguatge, sinó condicions prèvies per al desenvolupament convencional del llenguatge natural humà.

2. Protollenguatge: facultats lingüístiques i funcions

Abans d'adquirir el codi de la seva comunitat, l'infant fa servir el protollenguatge: facultats comunicatives posades en funcionament sense un codi concret. Hi ha set microfuncions del protollenguatge segons Halliday:

• Instrumental: obtenir necessitats materials.
• Regulatòria: modificar el comportament dels altres.
• Interactiva: dirigir-se a algunes persones.
• Personal: expressió d'emocions.
• Heurística: investigació de l'entorn.
• Imaginativa: jocs.
• Informativa: de desenvolupament posterior.

3. Ecolàlia i el ritme de les paraules

Un infant, abans d'aprendre a xerrar, ja sap com pronunciar les paraules per diferenciar la intenció comunicativa. "Les característiques rítmiques de la parla són incorporades en la competència lingüística de l'infant en la segona meitat del seu segon any, abans d'adquirir les primeres paraules." Aquesta prosòdia és diferent depenent de la llengua de què es tracti (Cutler). Això serveix per anar formant els èxits de l'infant.

4. El primer llenguatge: holofrases i gramàtica pivot

Entre els 12 i 18 mesos, la parla de l'infant es caracteritza per la persistència de l'ecolàlia, per les holofrases i la gramàtica pivot.

• Holofrases: expressions monoverbals amb el sentit d'una oració completa. Exemple: Upa (puja'm als braços).
• Gramàtica pivot: frases de dues paraules. Una d'aquestes paraules és d'un inventari reduït i representa un ordre, un adjectiu, un verb o una negació, i l'altra és d'un inventari més obert.

(L'ecolàlia és l'adquisició rítmica de les paraules abans de conèixer el llenguatge en si).

5. El problema de la projecció

Emprem el llenguatge per tractar temes que no hem viscut personalment. Aquest problema se soluciona mitjançant 5 teories: associacionista, cognitiva, intermèdia, lingüística i biològica.

6. Teories associacionistes de l'aprenentatge

Estímul → Resposta → Aprenentatge → Hàbits.

El so és l'estímul inicial de l'emissió vocal. Més endavant, els adults condicionen les respostes dels infants. En la comunicació lingüística, els interlocutors es reforcen recíprocament en els seus comportaments. Aquesta teoria només s'ocupa dels elements externs.