Antropologia i Epistemologia d'Aristòtil: Guia Completa

Antropologia i psicologia

Teoria creada per Aristòtil per explicar la imatge de l'ésser humà i la seva vinculació amb el vessant psicològic.

Per a Aristòtil, el vessant psicològic (l'estudi de l'ànima) forma part de la física; és una qüestió física, al contrari que Plató, que creu que forma part de la metafísica. Aristòtil ho enfoca des d'un punt de vista molt més físic. Per a ell, l'ésser humà està format de matèria i forma: la matèria és el cos i l'ànima és la forma.

Per a Aristòtil, l'ànima és una característica essencial dels éssers vius; és el que dóna la característica de vida a la matèria. És l'actualització de la vida de la matèria que té en potència.

Diferència amb Plató: Per a Plató, l'ésser humà està format per l'ànima i el cos. Per a Aristòtil, no és possible la concepció de l'ànima que té Plató: quan l'humà mor, l'ànima no es reencarna en un altre cos, sinó que mor també.

L'unió entre cos i ànima és substancial; són la mateixa substància, al contrari que per a Plató, que és accidental. L'essència és l'ànima; per a Aristòtil, l'ànima és el principi vital, allò que dóna vida a la matèria.

Aristòtil ens diu que tots els éssers vius tenen ànima, però no totes les ànimes tenen la mateixa funció. Aquestes donen lloc a tipus de vida diferents i no tots els éssers les tenen totes. Aristòtil estableix tres funcions de l'ànima:

• Nutritiva / vegetativa: pròpia dels vegetals. Dóna la capacitat d'alimentar-se, créixer i reproduir-se. És la funció que garanteix la supervivència de l'individu i de l'espècie.
• Sensitiva / apetitiva: Els animals tenen aquesta funció i també la nutritiva. Permet la percepció, el moviment i el desig.
• Racional: Els humans tenim aquesta funció i les dues anteriors. Ens proporciona la raó i el raonament abstracte.

Epistemologia

Teoria del coneixement aristotèlica

Tant Plató com Aristòtil utilitzen la teoria de l'ànima. La funció racional és el que ens permet accedir al coneixement; ambdós creuen que la raó és fonamental per arribar a conèixer. Tanmateix, Aristòtil entén que els sentits també tenen un paper fonamental.

Per a Plató, hi ha coneixements innats que s'explicaven a partir de la transmigració de les ànimes. Aristòtil rebutja els coneixements innats; no creu que hi hagi idees innates.

Segons Aristòtil, coneixem gràcies al cos i a l'ànima, no només a través de les dades dels sentits. És una barreja entre coneixement sensible i intel·lectual que s'inicia a través de les dades que rebem mitjançant els sentits.