L'Antic Règim a Europa (segles XVI-XVIII): Característiques i Context Històric

Antic Règim

L'Antic Règim és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII.

Les seves principals característiques són:

• Manteniment de la societat estamental.
• Sistema econòmic basat en l'agricultura i la ramaderia, amb el treball artesà i el comerç com a activitats de més importància.
• Sistema polític predominant: la monarquia absoluta.

Societat estamental

És una forma d'organització social característica de l'Antic Règim. La societat es dividia en tres ordres: clergat, noblesa i poble.

Presenta dues característiques principals:

• Immobilisme vertical: la posició social venia determinada pel naixement i era difícil de canviar.
• Privilegi: certs grups gaudien de beneficis davant la resta, com ara no pagar impostos, rebre drets i gaudir de lleis particulars.

Formes de producció

• Putting out system: el comerciant facilitava la primera matèria i les eines als compradors que treballaven per a ell; després recollia el producte, que venia sobretot en el mercat colonial.
• Domestic system: l'artesà feia d'empresari i treballava al marge del control gremial.

Comerç

El comerç exterior va créixer molt gràcies als intercanvis entre Europa i Amèrica. El comerç interior, en canvi, s'enfrontava al problema del control de gremis, la pervivència de pesos i mesures regionals diferents i l'existència de duanes interiors.

Absolutisme

Sistema polític dominant a Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial.

Mercantilisme

Conjunt de polítiques i pràctiques econòmiques aplicades pels monarques absoluts a Europa. Es basava en tres idees:

• Un estat era més ric com més or i plata tingués, i per tant calia acumular aquests materials.
• Per captar metalls calia desenvolupar el comerç interior.
• Proteccionisme econòmic: perquè els metalls no sortissin del país, l'estat havia d'intervenir en altres aspectes de l'economia, com ara elaborant reglaments i desenvolupant indústries.

Liberalisme polític

Té la seva base teòrica en la monarquia parlamentària anglesa, enunciada per John Locke amb tres principis bàsics:

• Llibertat: drets per a les persones.
• Igualtat: davant la llei.
• Propietat: com a criteri de diferenciació social.

La Il·lustració

Moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al segle XVIII, amb tres principis:

• És possible analitzar la societat aplicant la raó.
• La raó conduiria al progrés continu de la humanitat.
• Les persones tenen drets naturals.

També defensaven la tolerància com a base de la convivència humana. Els il·lustrats criticaven la societat estamental i defensaven un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica.

Despotisme il·lustrat

Sistema polític que neix de l'aplicació de les idees il·lustrades per part d'alguns monarques absoluts. Els despotes il·lustrats volien millorar les condicions de vida dels seus súbdits.

Liberalisme

Pensament en què es van basar les anomenades revolucions burgeses. Entre els il·lustrats destaquen Montesquieu i Rousseau, i dos conceptes clau:

• Separació de poders (Montesquieu).
• Sobirania nacional (Rousseau).

Liberalisme econòmic

Doctrina econòmica vinculada a les revolucions burgeses, formulada per Adam Smith. Els liberals volien que l'activitat econòmica es regís pel principi de llibertat econòmica.

Indiana

Teixit de cotó o de cotó amb mescla d'altres fibres, estampat per una sola cara en un color o més d'un.