L'Antic Règim: Economia, Societat i Política al Segle XVIII

1. Indicis de Canvi en l'Economia de l'Antic Règim

Durant l'Antic Règim, les característiques econòmiques eren pròpies de l'època medieval, però van aparèixer innovacions que van permetre l'inici d'una gran expansió econòmica.

1.1. Innovacions en l'Agricultura

L'agricultura era la base de l'economia, ja que hi treballava un 85% de la població. La gent vivia molt al camp i del camp. Les crisis de subsistència eren freqüents perquè la producció agrícola no permetia subsistir a tota la població. No obstant això, van haver-hi alguns canvis significatius:

• Es van introduir nous conreus.
• Es van implementar innovacions tècniques.

1.2. Dels Tallers Gremials a les Manufactures

Es van instal·lar grans tallers on s'ocupaven desenes de treballadors. A més, es va estendre una indústria rural, sovint en mans de dones pageses. Paral·lelament, va sorgir el sistema domèstic, que implicava el subministrament de primera matèria i estris de treball als productors rurals.

1.3. El Continu Creixement del Comerç

El comerç d'ultramar era controlat per monarques europeus que van aplicar el mercantilisme.

Mercantilisme: Doctrina econòmica que sosté que un Estat és ric si posseeix una gran quantitat d'or i plata, i que han de prevaldre les exportacions sobre les importacions per aconseguir-ho.

Un exemple destacat va ser el Comerç Triangular, una ruta que connectava Europa, Àfrica i Amèrica:

• Des d'Europa es transportaven productes de poc valor cap a Àfrica per intercanviar-los per esclaus.
• A continuació, els esclaus es venien a les plantacions de l'Amèrica del Sud.
• Des d'Amèrica, s'enviaven matèries primeres (com sucre, tabac, cotó) que eren venudes als mercats europeus.

2. La Població de l'Antic Règim

El creixement demogràfic era lent, caracteritzat per altes taxes de natalitat, però també per altes taxes de mortalitat. Les crisis de subsistència eren situacions de fam i empobriment de la població, causades per males collites, malalties infeccioses, etc.

2.1. Primers Indicis de Canvi Demogràfic

A partir del segle XVIII, Europa va experimentar un creixement demogràfic. Van començar a descendir les taxes de mortalitat, va augmentar l'esperança de vida i, en conseqüència, va créixer la població.

3. La Societat Estamental: Estructura i Privilegis

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments. La principal diferència entre aquests estaments eren els privilegis de què gaudien alguns grups.

3.1. Els Estaments Privilegiats

• Noblesa: Gaudia d'una sèrie de privilegis, com ara no poder ser sotmesa a processos judicials ordinaris.
• Clergat: Posseïa grans riqueses, no pagava impostos i tenia nombroses terres. Estava dividit en:
  • Alt Clergat: Format per arquebisbes, bisbes, cardenals, abats i canonges, que solien tenir riqueses i poder.
  • Baix Clergat: Compost per sacerdots, frares i monjos, que generalment no tenien grans riqueses.

3.2. L'Estament No Privilegiat: El Tercer Estat

A França, aquest estament s'anomenava Tercer Estat. En alguns països d'Europa Occidental i Oriental, continuava vigent el règim senyorial que afectava els pagesos. La burgesia, tot i la seva creixent importància econòmica, no tenia els mateixos drets ni privilegis que la noblesa o el clergat.

4. L'Estat al Segle XVIII: Formes de Govern

L'Estat al segle XVIII era el resultat d'un procés d'unificació territorial. Els monarques havien creat un exèrcit permanent, van organitzar una burocràcia eficient i van establir una diplomàcia per a les relacions internacionals.

4.1. L'Absolutisme Monàrquic

L'absolutisme es basava en el principi d'autoritat i sobirania reial, identificant-se plenament amb la figura del rei. Segons la llei divina, els reis eren elegits per Déu, atorgant-los un poder il·limitat.

4.2. El Parlamentarisme Anglès

Des de 1688, Anglaterra va ser l'únic país europeu que va establir una monarquia parlamentària, on el poder del monarca estava limitat per un parlament.

4.3. El Despotisme Il·lustrat

Aquesta forma de govern utilitzava el poder absolut per a fer feliços els súbdits, però sense comptar amb la seva participació («Tot per al poble, però sense el poble»).

5. La Il·lustració: Raó, Progrés i Pensament

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que va intentar modernitzar la cultura i transformar la societat. La base del seu pensament era la raó. Els il·lustrats creien que l'ésser humà havia nascut per a ser feliç i que calia dur a terme les reformes necessàries per a progressar. Consideraven que tot allò que estava d'acord amb la natura era correcte.

5.1. Pensament Polític Il·lustrat

John Locke (1632-1704)

Va proposar una nova forma d'Estat que evités la concentració del poder en unes úniques mans, sent precursor de la divisió de poders.

Voltaire (1694-1778)

Va criticar obertament la societat del seu temps i va ser un ferm defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.

Montesquieu (1684-1755)

Creia que la llibertat només seria possible si es limitava la concentració de poder dels monarques absolutistes, proposant la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial).

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Pensava que la natura era inherentment bona i que la societat havia corromput l'ésser humà. Va defensar la idea de l'home com a «bon salvatge», lliure en la natura i esclau en la societat.