Andrea Palladio i la Vil·la Capra: Anàlisi de La Rotonda

Andrea Palladio i la Vil·la Capra (La Rotonda)

La Vil·la Capra va ser construïda per Palladio a Vicenza entre 1551 i 1553, any en què ja era habitable, tot i que entre 1580 i 1591 Vicenzo Scamozzi va introduir-hi algunes alteracions. Palladio va treballar per a l’aristocràcia i la burgesia rica i culta que vivia a les ciutats però tenia terres als afores i li encarregaven vil·les de camp per ocupar-se de l’administració de la finca.

Aquesta societat coneixia els clàssics i pretenia recuperar-los i, per això, tant Palladio com altres arquitectes contemporanis seus van construir cases a la manera de les vil·les romanes dels patricis i teatres. Per altra banda, com que es tractava d’una societat catòlica, l’Església encarregava edificis religiosos.

L'Arquitectura de Palladio: Manierisme i Geometria

L’obra que estudiem pertany al Cinquecento renaixentista, concretament a l’estil conegut com a Manierisme, que apareix a finals del Renaixement.

Característiques de l'Estil Palladià

L’arquitectura de Palladio és aristocràtica i opera sobre formes pures com el quadrat, el cercle, l’esfera i el rectangle. Així, els elements arquitectònics són “presos de l’arquitectura sacra i fruit d’un afany geometritzador basat en les proporcions matemàtiques exactes”. En les obres de Palladio trobem superfícies llises, angles rectes i formes geomètriques senzilles que donen un caràcter modern i actual.

Influències i Llegat de Palladio

Aquest artista havia dibuixat les ruïnes romanes i estudiat els cànons arquitectònics proposats per Vitruvi. Aquests aspectes, afegits a l’obra de Bramante, constitueixen les influències que més afectaren Palladio. Andrea Palladio també fou un model a seguir: va inspirar les típiques mansions dels Estats Units i els seus escrits marcaren un cànon per a l’arquitectura occidental posterior i una font de coneixement de la Roma clàssica.

Pel fet de ser manierista, els arquitectes i teòrics posteriors el consideraren impur, tot i que actualment el seu nom és sinònim de perfecció arquitectònica. Palladio utilitza el llenguatge clàssic de forma original i autònoma per tal de crear noves tipologies que poden fer pensar en un anticlassicisme. Això ho podem observar, per exemple, en els frontons “trencats” de San Giorgio Maggiore.

En definitiva, l’art de Palladio aparenta serenitat però amaga una gran complexitat i fortes contradiccions.

Anàlisi de la Vil·la Capra: La Rotonda

Pel que fa a la Rotonda, es tracta d’una vil·la suburbana en la qual es pretén aconseguir la fusió de paisatge i arquitectura: situar la vil·la com a centre focal de l’organització del territori, a la manera d’Alberti.

La construcció segueix un sistema arquitravat i voltat i utilitza materials com la pedra o el marbre.

Estructura i Distribució Interior

Té una planta central, el nucli de la qual és la sala circular que funciona com a distribuïdor de quatre passadissos coberts amb volta de canó que porten a la sortida i a les habitacions. Aquesta sala dóna el nom popular a l’edifici: la Rotonda.

Aquesta sala és relativament fosca donat que l’única il·luminació li ve de l’òcul de la cúpula i els passadissos. L’interior està decorat amb escultures i pintures que glorifiquen la vida al camp, les quals no foren escollides pel mateix Palladio, qui, probablement, hauria preferit quelcom més senzill.

Volum i Façanes Exteriors

El volum general és el d’un cub cobert amb teulada de quatre vessants i cúpula. Quatre escalinates configuren una creu grega amb els braços orientats cap als quatre punts cardinals; aquestes són l’accés a l’edifici que s’alça sobre un podi quadrat.

De cadascuna de les façanes sobresurt un prònaos hexàstil clàssic d’estil jònic coronat amb frontó i acroteris a la manera d’un temple. L’intercolumni central és una mica més ample que la resta. El diàmetre de la cúpula correspon a l’amplada dels pòrtics.

La Vil·la Capra és un exemple típic de l’arquitectura palladiana de línies simètriques i inspiració vitruviana.

Context Històric i Funció de la Vil·la

El Renaixement tornà a les cases de camp desaparegudes amb la caiguda de l’Imperi Romà. La Rotonda constituí el primer intent de Palladio de crear un nou tipus de casa de camp o vil·la rural. Per a l’arquitecte, aquest tipus de construcció era diferent de la resta i necessari per a qui se’l pogués permetre, tal com diu en Els quatre llibres de l’arquitectura:

“Encara que és molt escaient per a un cavaller tenir una casa a la ciutat (...) el més gran plaer li proporcionarà la seva casa al camp.”

La pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia i la seva dependència de l’exterior va fer que els seus ciutadans anessin a viure a cases de camp de poblacions properes com Vicenza per dedicar-se, amb motius lucratius, a l’agricultura. Palladio va saber transferir elements clàssics a edificis civils. Les formes clàssiques pretenen connectar la societat veneciana amb el món de l’antiguitat, un món que els semblava un model de vida civil per bé que no conegués la veritat religiosa.

Quant a la funció, la Vil·la Capra s’anomena així pel seu propietari, Marius Capra Gabrielis que, després de servir als papes Pius IV i Pius V, decidí tornar a Vicenza a descansar, per la qual cosa encarregà la vil·la a Palladio.