Anàlisi de poemes catalans: temes i mètrica de Foix, Espriu, Brossa i altres
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document analitza el tema i la mètrica de diversos poemes catalans del segle XX, com Clementina de Carner, Cançó a Mahalta de Màrius Torres, Oda a Catalunya d'Agustí Bartra o Corrandes d'exili de Pere Quart i Joan Oliver. Inclou també figures retòriques del sonet de J.V. Foix i una lectura del poema visual de Joan Brossa. L'estudiant aprendrà a identificar la forma mètrica i els temes principals de cada autor.
Puntos clave
- Clementina és un diàleg sobre el sentit de la vida lligat a la creació poètica, amb tres estrofes irregulars i encadenament ABABA.
- Cançó a Mahalta està formada per quatre estrofes de dos versos alexandrins de dotze síl·labes amb cesura i rima consonant AABBCCDD.
- Oda a Catalunya d'Agustí Bartra parla de l'exili fins a la fi de la Guerra Civil i és polimètrica, amb 35 versos.
- Em plau, l'atzar, d'errar per les muralles de J.V. Foix és un sonet de versos decasíl·labs amb rima ABBA ABBA CDD CDD.
- Corrandes d'exili de Pere Quart i Joan Oliver és un poema d'art menor de versos heptasíl·labs amb rima consonant, sobre l'exili i la pàtria.
- Cap de bou de Joan Brossa és un poema visual on la lletra A invertida suggereix un cap de toro, símbol de força i amenaça.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Clementina (Cançó de risc)
Tema
És un diàleg que planteja una reflexió sobre el sentit de la pròpia vida, lligat al sentit de la creació poètica.
Mètrica
Tres estrofes irregulars, de catorze, dotze i disset versos. Amb encadenament regular ABABA.
Màrius Torres (Cançó a Mahalta)
Tema
Aquest poema va dedicat a Mahalta, on l'autor vol expressar que Mahalta i ell estan molt lluny, perquè està donant una descripció dels llocs que s'interposen entre ell i ella.
Mètrica
L'estructura d'aquest poema està formada per quatre estrofes de dos versos, és a dir, apariats, els quals són alexandrins, de dotze síl·labes, i que contenen una cesura a la meitat del vers. La rima és consonant (AABBCCDD).
Agustí Bartra (Oda a Catalunya...)
Tema
Poema que parla des de l'exili fins a la fi de la Guerra Civil.
Mètrica
Les estrofes tenen diferent nombre de versos, amb un total de 35 versos en el poema, i no tenen una estructura sil·làbica rígida; tots tenen un nombre de síl·labes diferents, són polimètrics. La gran majoria d'ells són d'art major.
J.V. Foix (Em plau, l'atzar, d'errar per les muralles)
Tema
El valor de la modernitat, però la importància de la tradició. L'explicació cal trobar-la en l'especificitat de la cultura catalana, perseguida durant més de dos segles pel centralisme borbònic.
Mètrica
La mètrica d'aquest poema, per començar, és un sonet, és a dir, un tipus de composició clàssica (tradició), i la seva mètrica és de 10 síl·labes per vers (amb cesura, 4+6), predominant els versos femenins. La rima és ABBA ABBA CDD CDD i consonant.
Figures retòriques:
- Un epítet: "fèrries"
- Una apòstrofe: "Oh món novell!"
- Una antítesi: "Càndid rampell"
Salvador Espriu (Quan la llum pujada des del fons del mar)
Tema
Consisteix a universalitzar l'amor a la terra mirant-la al llarg del dia.
Mètrica
8 estrofes heptasíl·labes i rima consonant. Utilitza al·literacions i hipèrboles.
Pere Quart - Joan Oliver (Corrandes d'exili)
Tema
És la seva vivència i els seus sentiments en exiliar-se i abandonar la pàtria que tant estimava, en un moment important i greu per a Catalunya.
Mètrica
La mètrica de la poesia consta de regularitat sil·làbica en art menor: tots els versos són de set síl·labes. La rima també està molt ben definida i és consonant.
Joan Brossa (Cap de bou)
Tema
Aquest poema té la lletra d'una A invertida. Cal precisar la temàtica principal del poema, en relació amb els altres elements que hi apareguin, si és que n'hi ha cap. En aquest cas, el títol. Aquest sí que està constituït per paraules i suggereix que es vegi la inversió de la A majúscula com a figura esquemàtica d'una cap de bou o de toro. La imatge de cap de toro transmet simbòlicament la idea de força i, fins i tot, d'amenaça.
Preguntas frecuentes
Quina és la mètrica de Quan la llum pujada des del fons del mar de Salvador Espriu?
El poema té vuit estrofes heptasíl·labes amb rima consonant. Utilitza al·literacions i hipèrboles.
Quin és el tema de Cançó a Mahalta de Màrius Torres?
L'autor expressa la distància que el separa de Mahalta, descrivint els llocs que s'interposen entre tots dos.
Quina figura retòrica apareix en Em plau, l'atzar, d'errar per les muralles?
Hi apareixen un epítet ("fèrries"), una apòstrofe ("Oh món novell!") i una antítesi ("Càndid rampell").
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.