Teatre l'auca del senyor esteve pdf

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

 

5. El teatre modernista: Santiago Rusiñol


El teatre sofrí una renovació profunda i es convertí en un dels gèneres més característics del Modernisme perquè satisfà el principis de l’art total. Les corrents que hi sorgeixen son:

El Teatre vitalista, on  els temes giren entorn de la llibertat individual i del conflicte que aquest ideal comporta quan topa amb els drets col·lectius. L’altre es el Teatre simbolista, on exposa realitats simbòliqües. Es vol commoure l’espectador a través de suggeriments o d’impressions. Els personatges són éssers idealitzats. Santiago Rusiñol Vida .
Va ser un artista polifacètic, que destacà com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Va viure París amb altres artistes. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Destaca com a Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant a les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats.

Obra

Va publicar un llibre de narracions, Anant pel món, el 1896, i un altre de poemes en prosa, Oracions, el 1897. L’èxit literari li va arribar com a home de teatre, i els primers monòlegs que va escriure ja van ser molt aplaudits. Però quan realment va destacar va ser amb la publicació, el 1898, de L’alegria que passa.1900 va publicar una altra obra, El jardí abandonat. Molt  decadentista. Al 1901 va estrenar Cigales i formigues, un enfrontament artista-societat, poesia-prosa, en què les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets que viuen el moment. A partir d’aquí va abandonar la pintura i va començar a escriure només obres humorístiques. «L’auca del senyor Esteve» Aquesta trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat.  L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.


Entradas relacionadas: