Poema xlvi d'ausiàs march vents favorables

valència S.XV: March venia d'una família noble ja que disposaven d'u petit patrimoni repartit entr València i Catalunya.

Anys més tard de la mort del seu pare, March va anar a la expedició militar però el 1425 deixa d'intervenir per millorar el conrreu de l seva propietat

Parlant de la litaratura, Ausiàs March va ser el creador del llenguatge líric en Català (escriu en català, abandona l'occità). Només conserva una cosa dels trobadors, el senyal.

Centrant-os en els seus poemes ens parla constatment de l'amor.
És un gran entès però per ell sempre és un problema. Diferència entre amor honest i amor sensual (sempre diu quee desitja el primer, però es veu sovint dominat pel segon) que sent cap a les dones. Viu l'amor més intensament que ningú. Ens parla de les seves preocupacons més profundes, (ho fa amb la manera que ho ha viscut). Parla principalment : de l'amor, de la mort i del destí.

Una de les raons per les que parla d'aquests temes ha sigut perquè ell eia que la vida l'havia conduït a la perversió i al pecat. Per exemple per la mort de les seves dos dones: Isabel Martorell i Joana Escorna. 

Els cants d'amor que utilitzava March era l'expressió que tenia ell quan parlava de l'amor classificats en: cantts d'amor, cants morals, cants esperituals i cants de mort.

Poema IV: El poema
IV d'Ausiàs March és un cant d'amor en el  que compara l'amor esperitual i sensual que sent cap a les dones. 

A més s més ens transmet la obligació que té per escollit, dient que no tot el que vols ho pots tenir, ja que no és tot fàcil en aquesta vida. March ens parla del seu pensament, de tot el que pensa. Això és el que ens transmet, que ha d'escollir entre una cosa i una altre. Compara les dones amb elements de la natura. Quan en el quart vers ens fa una comparativa amb 2 fruits que representen dues dones: "e veu dos poms de fruit en un bell ram". 

A la segona estrofa, ens ho representa amb vents: "com dos forts vents la baten egualment", escollint entre una cosa o una altre: "u de llevant e altre de ponent". En quan al final del poema, Ausiàs noel deixa obert, sinó que ens explica que el més important és estimar-te a tu mateix ja que has de decantar-te cap a un lloc. Ell es decanta cap a estimar-vos honesttament. "Jo el vos públic: amar dreament vós".

Parlant de la mètrica, podem dir que March fa servir la rima ABBA en estrofes de 4 versos. Els versos són decasíl·labs, tenenn una cesura després de la quarta síl·laba, així, dividits en dos hemistiquis, una de quatre síl·labes i una altra de sis.

Cal dir, finalment, que la poesia d'Ausiàs March no és perfeccionista ja que ell mai buscava la perfecció, centra el seu interès en l'expressió dels seus desitjos i limitacions, en el seu món interior.

Veles i vents: El poema veles i vents d'Ausiàs March és un cant d'amor en el que ens parla principalment de dos vents (un de bo i un de dolent).En la primera estrofa ens parla d'un vaixell en alta ar que lluita per avançar contra uns vents que no l'ajuden. Fa referència a la vida emocionl del poeta, al seu estat d'ànim. 

Tot seguit, en la segona estrofa ens parla d'una situació catastròfica, en que el mar bull com una cassola i tothom qui hi sigui prendrà mal. Es per això que inclús a els peixos han de refugiar-se. Intenta explicar les dificultats que ha de superar en el seu dia a dia per aconseguir l'amor desitjat. La ultima estrofa parla de la por que té ell de que al morir la seva estimada s'oblidi d'ell perquè, segons ell, l'amor s'anul·la per la mort.

Referint-nos al la tercera i última estrofa, March parla de que l'amor quan morts s'acava i ell pateix per això, que quan es mori, no l'estimin: "Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lats".

Poema LXVIII: El poema LXVIII és un cant d'amor d'Ausiàs March en que ens parla dels desitjos sensuals.

La primera estrofa ens parla de que ell per servir a un vassal (l'amor) és capaç d'evitar festejar al voltant del foc, capaç d'evitar esar amb la gent. 

Referint-nos a la segona estrofa, podem dir que ens parla de plena de seny, un senyaal com ho feien els antics trobadors, i li comunica que ell no vol els desitjosnegatius, sensuals, que en el seu cor, els pensaments son purs i esperituals.