Anàlisi Poema 77 Ausiàs Marc: Estructura, Rima i Temes

«No pot mostrar el món...» és el poema 77 de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, enquadrat en els Cants d'Amor, com ens mostra el senyal «Amor, amor» en el vers 25.

Anàlisi del Poema 77 d'Ausiàs Marc

Estructura Mètrica i Rima

Està format per 3 estrofes (cobles) de 8 versos decasíl·labs amb cesura i una tornada de 4 versos, també decasíl·labs. La rima és consonàntica amb la següent disposició: ABBACDDC EFFEGHHI JKKJLMML LNNL. Només hi ha rimes masculines. Cal fer esment que no hi ha rima consonàntica en els versos 9 i 12 (EE), ja que «mercè» i «sosté» no rimen amb el mateix so. O bé es tracta d'una falsa rima, o bé en aquell temps a València «mercè» es pronunciava «mercé». Aquest fet ens indica el predomini de l'expressió del sentiment sobre la forma, una de les característiques de la poesia d'Ausiàs Marc que fa evident el seu volgut distanciament dels trobadors.

Argument i Desenvolupament Temàtic

Pel que fa a l'argument, el poeta es queixa de la manca de compassió que troba en el món, tot i que és difícil si es desconeix el sofriment. En el seu cas, es queixa de la dissortada fortuna (vers 14: ventura em fa sa desfavor sentir) i només demana algun senyal d'amor. Ell s'acontenta amb poc, tot i que molts són estimats sense merèixer-ho. La tornada és enigmàtica. Pot voler expressar la dificultat de l'amor espiritual.

L'estructura argumental és clara. Cada estrofa marca una part:

• En la primera, fa el plantejament general sobre la manca de compassió en el món.
• En la segona estrofa, s'expressa el sofriment i dolor del poeta (vers 10: d'aquell qui jau en turment e dolor).
• En la tercera, compara el seu amor amb d'altres amors (vers 21: Jo veig molt hom sens amar ser amat) per finalment acabar amb una imatge de difícil interpretació: la tela/amor de la dama li constreny l'espirit? Com és que en un primer moment el sent ample i després l'estreny? Vol explicar que l'amor de la dama ha variat des d'un primer moment fins ara?

Malauradament, aquestes preguntes no tenen resposta clara, ja que no trobem cap indicació al text que ens faci decantar-nos per una interpretació o una altra.

Característiques Poètiques Clau

Pel que fa a les característiques, cal remarcar:

• Ausiàs Marc com a poeta del Desig: Comprovem-ho en els versos 3 (tot amor fall sinó a si mateix), 15 (D’amor no em clam: si bé em porta a morir) i finalment els versos del 21 al 24 (Jo veig molt hom sens amar ser amat / i el mentidor tant com vol és cregut / e jo d'amor me trop així vençut / que dir no pusc quant só enamorat!). En aquest darrer fragment podem veure la seva consideració com a gran amador.
• Conflicte entre amor carnal i espiritual: El trobem en el vers 18 (sinó que els ulls me demostren voler), així com en els dos primers versos de la tornada (Amor, amor, un hàbit me tallat / de vostre drap vestint-me l’espirit). Aquesta reivindicació d'un amor espiritual és una constant en molts dels poemes d'Ausiàs Marc.
• Reivindicació del jo poètic: La trobem en els versos 2 (dessobre mi pareix), 11 (jo perdon...) i 21 (jo veig molt hom...). Aquest fet, més la utilització de «jo» en lloc de «eu», marca també el trencament amb la lírica trobadoresca.
• Ús d'imatges de la vida quotidiana: Podem assenyalar la imatge present a la tornada (un hàbit m’he tallat / de vostre drap...).
• Marca escolàstica: Cal remarcar l'existència d'una pregunta retòrica al vers 6 (com lo farà contra si ab gran cost?), on observem la marca escolàstica en la poesia d'Ausiàs Marc.

En resum, «No pot mostrar el món...» ens descriu Ausiàs Marc com un poeta que pateix d'Amor, d'un Amor que ell vol espiritual en aquest poema. La reivindicació del jo, el fet de ser un gran amador, el sofriment per Amor, l'ús d'exemples de la vida quotidiana —característiques de la seva poesia— són presents en aquest poema de final enigmàtic.