A Mallorca durant la Guerra Civil mètrica

A Mallorca durant la Guerra Civil és un poema escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Barcelona al Setembre de 1937 inclòs en el seu volum pòstum Imitació del foc (1938)

Dividida en tres parts

Fira encesa, Rosa secreta i Arbre en flames. El poema a comentar formaria part de la segona, Rosa secreta. L'obra mostra una certa influència de l'Escola Mallorquina on hi descriu l'anyorança que sent per la seva terra en un moment de lluita per la supervivència, física i intel·lectual en una situació dura que el fan escriure aquest relat.

El record que te de les seves terres ; camps verds, muntanyes, pluja blava, els jardins plens de música i les fumeres delicades, porten a Roselló-Pòrcel un sentiment de melangia dels seus orígens, on tot quedará resumit a l'últim paràgraf ; Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Aquest dístic final compara la dependència entre aquestes flames i la foscor amb el seu vincle cap a l'illa.

El poema està escrit en versos blancs, consta de dues parts formalment ben diferenciades: una llarga estrofa de disset versos i un dístic final de clausura. Presenta una varietat mètrica notable; octosíl·labs, enneasíl·labs, decasil·labs, però també canvia a final de vers amb oxítons i paroxítons, encara que no hi ha un patró clarament dominant.

En quan al lèxic hi destaquen els termes en escala de claredat/foscor i de solidesa/evanescència, que és la lluita de contraris que tenim present al llarg de l'obra.

Els primers quatre versos descriuen un present duratiu a Mallorca, com si se'ns presentés devant dels ulls. L'hiperbàton està molt present en aquests versos “verdegen encara aquells camps..” com també l'ús del present d'indicatiu. Els versos 5-8 es personifiquen en la “pluja blava que ve de tu”on s'irromp la primera persona. Els versos 9-10 vertebren l'obra, fan visible la primera persona i la seva posició temporal llunyana de Mallorca. Els versos 11-17 descriu ja el present, i descriu l'illa totalment diferent, avocada als desastres de la Guerra Civil. Els versos 15-17 formen una metàfora de l'extinció del paisatge, a través del foc, on tot es nirà consumint lentamnet. Finalment, els dos últims dístics mostren l'uníó del poeta amb la seva ciutat natal i reivindica un record que el commou.

En l'últim dístic hi trobem una metàfora per fer referència a l'anhel, també l'hiperbàton està present en el relat ja que altera l'ordre de les paraules. Finalment també hi ha una hipèrbole causada pel temblor que li provoca el paisatge idíl·lic de Mallorca.

Els elements de la memòria es fan presents en els primers versos. Mostren aquells camps d'abans de la guerra, uns records que encara hi són vius. Rosselló-Pòrcel intenta expressar una relació íntima entre el paisatge i el seu estat anímic, el poeta interioritza aquests records i els expresa com les flames en la foscor, indissolubles.

A Mallorca durant la Guerra Civil és una identificació del poeta amb Mallorca després d'haver estat sotmesa als desastres de la guerra. L'autor mostra l'odi que sent a causa del conflicte que hi hagut però també desprén el seu enyor i sentiments. Una clara representació de la Mallorca que perdura en els seus records i sentiments però també una representació de una Mallorca que ha quedat desgastada, cremada i deborada per la Guerra Civil.