Dialectes del Català i Anàlisi de "Bearn o la Sala de les Nines"

Dialectes del Català

Català Nord-Occidental

• Sistema àton de 5 sons, sistema tònic de 7 sons.
• Articulació de la e àtona inicial de mots que comencen per en- o es- es converteix en a-.
• La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia -o.
• Conservació dels articles lo, los.
• Manteniment de la n etimològica.
• La e de cara esdevé care.
• Tancament de e i de i per palatalització.
• Caiguda de la v i la i intervocàliques.

Valencià

• Sistema àton de 5 sons, sistema tònic de 7 sons.
• Articulació labiodental de la v.
• Pronunciació dels oclusius finals.
• Pronunciació de la r final, i dels grups -nt, -lt i -ng.
• Terminació de la primera persona en -e o cap.
• Les terminacions en -ara, -era, -ira del pretèrit imperfet de subjuntiu.
• Ordre dels pronoms: primer l'indirecte i després el directe.
• Possessius femenins meua, teua.
• Caiguda de la d intervocàlica.

Dialectes del Català Oriental

Alguerès

• Pronuncia en a en síl·laba àtona de les vocals tòniques a, e oberta i e tancada.
• Canvis de les consonants r, l i d.
• Cap terminació per a la primera persona.
• l i d intervocàliques esdevenen r.
• Pronunciació dels oclusius finals -mp, -nt, -lt.
• Possessius meu, mia, ton, tua...
• Superlatiu amb l'italianisme assai.
• Conserva la n etimològica.
• Sistema tònic de 7 sons.
• Pronuncia la v.

Central

• Pronoms febles reforçats davant del verb.
• Article el, la, els...
• Terminació -u de la primera persona.
• Iodització.
• Pronuncia en e oberta de vocals tòniques que en català occidental són tancades i en balear, vocals neutres tòniques, mots com ceba.

Balear

• Sistema tònic de 8 sons.
• Pronunciació de la v.
• Iodització.
• Cap terminació per a la primera persona.
• Terminacions -am, -au en la primera i segona persona del plural.
• Article salat.
• Accent cap al pronom feble.
• Pronunciació de consonants finals -mp, -lt, -nt.
• Eliminació de la r final, en comptes d'espatlla, espal·la.

Rossellonès

• Tancament de la o tònica a u.
• Negació del pas per al no.
• Pronuncia a la manera francesa de la consonant r.
• No distingeix entre o i e obertes.
• Terminació de -i en la primera persona.
• Afegim -e als infinitius monosíl·labs (sere, dire).
• Possessius femenins meua, teua, seua.

Anàlisi de "Bearn o la Sala de les Nines" de Llorenç Villalonga

Primera Part: Carta de Joan Mayol

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista i que no el culpi si troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

Segona Part: Sota la influència de Faust

La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan, que li produiran un gran desassossec. Joan no conegué els seus pares naturals i va créixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia. Mentre que ell cursava estudis al Seminari, els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia interès. Les seves opinions quasi sempre estaven contraposades i això feia reflexionar en Joan i adonar-se'n de la personalitat del seu protector.

Tercera Part: La mort d'en Jaume

Un d'aquests estius, quan Joan només tenia quinze anys, conegué un xiquet una mica menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al camp. Malgrat que era molt intel·ligent, li faltava aquesta capacitat d'independència i de saber moure's pels espais oberts. Però era molt tenaç i sempre intentava superar a Joan en les curses, la caça, els jocs... En un primer moment Joan estava gelós però més tard començà a apreciar-lo, així que la seva mort aquell mateix estiu fou un impacte i produí una sensació de culpabilitat molt gran a Joan, encara que no sabia per què. Li provocà un rebuig de la violència que li durarà tota la vida.

Quarta Part: La Sala de les Nines

En aquesta mateixa època el senyor li donà les seves memòries per a què, després de la seva mort, Joan les continués. I parlant de la vida dels senyors a Bearn, ja des que Joan era un adolescent una habitació de la casa, a la qual estava prohibit entrar, anomenada “La sala de les nines” li provocà una gran fascinació i curiositat. L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present en tota l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors.

Cinquena Part: Dona Xima i la decadència de Bearn

Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la qual hagueren de fer-se càrrec quan era només una xiqueta; i quan va créixer, ella i don Toni se'n van anar a París una temporada, malgrat la desaprovació de dona Maria Antònia que es va anar de la casa. Dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien que era l'amant de diversos homes rics, inclòs l'emperador, que li regalava anells de diamants. Però aquesta vegada tornà al poble només per a demanar-li diners a don Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. Joan condemnà aquesta conducta. Finalment dona Maria Antònia tornà a la casa, i així terminà una època tempestuosa de successos pertorbadors i de conflictes morals.