Anàlisi de l'obra "Sol ixent, Impressió" de Claude Monet

Sol ixent, Impressió

Claude Monet (1840-1926)

Fitxa tècnica

• Cronologia: 1872
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 48 cm x 63 cm
• Localització: Museu Marmottan, París

Tema

Tres bots de rems naveguen pel port de Le Havre, mentre que al fons, entre l'espessor de la boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el sol.

Comentari

Monet és considerat un dels membres més representatius de l'impressionisme, entre d'altres motius perquè la seva obra Sol ixent, Impressió inspirà el nom que havia de designar tot el moviment. Els membres englobats sota aquesta denominació representaren una glopada d'aire nou al llarg del final del segle XIX; una escletxa que la producció artística ja s'encarregà d'eixamplar.

Anàlisi formal

Elements plàstics

Les taques de color d'aquesta tela (intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat) apareixen soltes amb la finalitat d'aconseguir efectes de llum subtils. En aquest sentit, són paradigmàtiques les pinzellades vermelloses que representen els reflexos del sol a l'aigua que es van separant a mesura que s'apropen cap a l'espectador. Les figures estan esbossades d'una manera molt esquemàtica.

Composició

Al fons s'insinuen els vaixells mercants amb els seus pals i les xemeneies de les fàbriques que treuen fum. L'espessa boira matinal no impedeix que es distingeixi una rodona de color vermell intens: el sol. Apropant-se a l'observador, s'aprecien tres bots de rems que naveguen per unes aigües encalmades en direcció de l'astre.

Estil

L'aparició de la fotografia al segle XIX trastocà la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una nova tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat que cap altra de coneguda. L'únic que li faltava era el color. La ciència de l'època, interessada en l'estudi d'aquest, conclogué que la gamma cromàtica derivava d'uns quants tons purs que es mesclaven òpticament a la retina. Els impressionistes es lliuraven a demostrar la veritat d'aquesta teoria pintant en pinzellades petites i pures que, unides, assolien la tonalitat volguda només en el cas que l'observador es col·loqués a la distància requerida respecte del quadre. Per tal d'aconseguir-ho calia viure de prop i sota l'efecte de la llum natural allò que es volia plasmar. Per això els impressionistes hagueren de pintar, com els membres de l'escola de Barbizon, a l'aire lliure; fou Boudin qui introduí personalment Monet en la pintura de plein air. Delacroix havia descobert que es podia augmentar l'efecte dels colors substituint el clarobscur per forts efectes cromàtics, és a dir, mitjançant la juxtaposició de colors complementaris en la composició. Aquesta revelació fou crucial en el desenvolupament del tractament del color dels impressionistes. Els paisatgistes romàntics anglesos, Turner i Constable, influenciaren Monet i els impressionistes amb els seus estudis sobre la llum i els efectes de la pluja i el vent. Monet va ser també un artista important en la concepció pictòrica dels impressionistes, que veieren en ell, en certa manera, el seu mestre. L'art japonès, que començava a difondre's per París, també els admirà. Monet al final de la seva carrera es caracteritza per pintar reiteradament el mateix tema, com és el cas de la sèrie dedicada a la façana de la catedral de Rouen, en què intentà registrar les variacions i els canvis de llum que provocaven en la percepció d'aquesta façana. L'impressionisme havia de convertir-se en un referent de primer ordre per entendre l'art dels neoimpressionistes, amb Cézanne, Gauguin i Van Gogh al capdavant.

Interpretació

Contingut i significació

Com comentà el seu autor, aquest quadre no era una representació topogràfica del port de Le Havre, sinó més aviat la impressió que li causà en veure'l a la sortida del sol; no volgué captar una escena sinó una atmosfera. Segons sembla, Monet proposà per a aquesta tela un nom tan concís com Impressió, però el redactor del catàleg, Edouard Renoir, germà del pintor del mateix cognom, optà per afegir-hi Sol ixent a manera d'aclariment. Sigui com sigui, el nom d'"impressionisme" prové d'aquest quadre de Monet, el qual juntament amb els altres pintors com Renoir, Pissarro, Cézanne i Sisley organitzà una exposició al 1874 a l'antic estudi del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines. La crítica fou ferotge amb ells, però el comentari que es féu més cèlebre va ser el de Louis Leroy, que considerà el quadre de Monet Sol ixent, Impressió simptomàtic de la tendència general del grup i titulà la seva crítica "Exposició dels impressionistes". En contra del que es podia esperar, els pintors al·ludits es prengueren el nom com un afalac, fins al punt d'acabar autonomenant-se "impressionistes". Tot i exposar plegats, els impressionistes no tenien una identitat o estil comuns, sinó que el que més els unia era el seu sentiment d'animadversió i de rebuig envers l'art oficial.

Funció

Sol ixent, Impressió expressava una nova concepció artística que, en lloc de representar escenes, pretenia captar la llum, l'atmosfera en què aquestes es produïen. Fou el referent de l'impressionisme i de tota una manera nova d'entendre la pintura.