Anàlisi de l'obra 'Forasters' de Sergi Belbel

Forasters (Sergi Belbel, Ed. Trastos) és una obra complexa en què la família, el temps i les diferències culturals són les protagonistes. Com en altres obres de l'autor, les relacions familiars són la base de la trama, però aquestes relacions les veurem des de dues perspectives temporals.

Dues èpoques unides per la família i el temps

En la dècada dels 60, coneixerem una dona malalta, el seu marit i els seus dos fills. L'avi completa aquesta família de la mitjana burgesia que ocupa un pis sobre el qual s'ha instal·lat una família immigrant. La greu malaltia de la mare catalitzarà l'acció d'aquest període.

Però, al mateix temps, coneixerem aquesta saga familiar en ple segle XXI, on els fills que coneixíem són ara els pares de sengles fills, el pare és l'avi i, de nou, al pis de dalt trobarem un grup de forasters. Una vegada més, una greu malaltia —aquesta vegada de la filla— serà el centre del drama. En aquesta ocasió, la presència forastera no quedarà limitada als veïns: a la casa conviuen amb una assistenta d'un altre país que acaba formant part inseparable de la seva història.

El joc de miralls i la identitat dels personatges

Els canvis d'una a una altra època són continus en l'obra i es van succeint cada vegada amb major freqüència, fins que sembla no haver-hi una separació clara entre les dues èpoques en què transcorre l'acció. Això permet a l'autor realitzar un joc de miralls on els personatges es veuen i es reconeixen en els altres, o en ells mateixos en una altra època.

Aquesta és una de les sensacions que, encara que en el llibre es puguin intuir, més impacta en veure l'obra representada: el mateix actor que representa un pare canvia en instants de registre i passa a ser el seu fill, quaranta anys després. Aquests successius canvis d'interpretació acaben percebent-se com un fet quasi màgic, donant la impressió que els actors realment desapareixen i apareixen en el seu lloc d'altres que els substitueixen en un instant.

La percepció de l'altre: el concepte de foraster

Forasters parla de relacions familiars i també de com percebem els estranys, els forasters que venen a viure amb nosaltres. Però, al meu entendre, en l'obra de Belbel és més important la visió que tenim de nosaltres mateixos.

Els personatges es jutgen a si mateixos, revisen la seva vida i intenten projectar les seves conclusions sobre els qui els envolten. Els fills no entenen els pares, però els pares no sols entenen els fills, sinó que es reconeixen en ells, la qual cosa els causa, potser, el major dels patiments. A tots els costa admetre el que senten, davant dels altres i davant d'ells mateixos:

• El fill que no s'atreveix a demostrar afecte a la seva mare.
• Aquell que no es decideix a fer palesa la seva condició d'homosexual.
• El fill que envia el seu pare a l'asil de manera temporal, encara que tant el pare com el fill sàpiguen que la situació no és més que una mentida piadosa: fins i tot més piadosa per a qui la diu que per al seu destinatari.