Característiques dels Dialectes del Català Oriental: Fonètica, Morfosintaxi i Lèxic

El Català Oriental: Trets Generals

El català oriental es caracteritza per una sèrie de trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que el diferencien d'altres blocs dialectals. A continuació, es detallen les seves particularitats més rellevants.

Fonètica del Català Oriental

• 1. Neutralització de vocals àtones

  Es produeix la neutralització de les vocals a/e i o/u quan són àtones. Per exemple, teulada i pontet es pronuncien igual que teulada i puntet.

• 2. Obertura de 'e' tancades llatines

  Les e tancades del llatí vulgar s'obren (passant per un estadi intermedi de vocal neutra tònica, viu encara en el balear). Exemples: net, fred, ceba, pera, cabells.

• 3. Articulació de [?] intervocàlica o final

  La [?] intervocàlica o final s'articula no precedida de [j]. Exemple: coix [kói?].

Morfosintaxi del Català Oriental

• 4. Pèrdua de -n- etimològica en plurals

  Pèrdua d'una -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e. Exemples: homes, marges, verges, termes, etc.

• 5. Ús de pronoms febles reforçats

  Ús força generalitzat de les formes reforçades dels pronoms febles: em, et, es, etc. Exemple:"La meva nena em demana quants en volem"

• 6. Desinències del present de subjuntiu amb [i]

  Les desinències del present de subjuntiu es formen amb [i]. Exemples: canti, cantis, canti, etc.

• 7. Verbs incoatius amb 'e'

  Verbs incoatius amb e. Exemples: serveixo/servesc, serveixi/servesqui, serveixis/servesquis, etc.

Lèxic i Semàntica del Català Oriental

• 8. Mots característics

  Alguns mots característics d'aquest bloc dialectal són: llombrígol, mirall, sorra, etc.

El Català Central: Característiques Dialectals

El català central és el subdialecte més estès del català oriental i presenta particularitats fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques pròpies.

Fonètica del Català Central

• Sistema vocàlic

  El sistema vocàlic tònic compta amb set vocals, mentre que el sistema àton en té tres: [i], [ə], [u].

• Iodització (ieisme)

  En certes zones (Osona, el Berguedà, etc.) es produeix encara iodització (ieisme en l'evolució de només certs grups llatins, els mateixos que en castellà donen normalment j). Exemples:"ella té un bri de paia entre lui i la ceia";"aquella veía trebaia taiant cabeis plens de pois". Fora d'aquests grups, es distingeix [j] de [ʎ]: ceia/sella, poi/poll, veía/bella.

• Distinció [v] labiodental / [b] bilabial

  En part del subdialecte tarragoní (sobretot al Camp de Tarragona), es distingeix [v] labiodental de [b] bilabial, com en balear i en valencià. Exemple:"a Valls, al carrer del vent, venen vi bo i barat"

• Emmudiment d'oclusives finals

  Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt, etc., com en el català nord-occidental.

Morfosintaxi del Català Central

• Desinència [u] en 1a persona singular d'indicatiu

  Desinència [u] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu: cantu (per canto). En els parlars gironins pot rebre un reforç oclusiu:"jo càntuc o càntut"

• Ús del numeral 'dugues'

  Utilització del numeral femení dugues (en lloc de dues).

• L'article: 'el/la' i l'article salat

  Article provinent de ILLU, ILLA > el, la. Tanmateix, en el subdialecte salat (parlat en poblacions de la Costa Brava com Cadaqués o Blanes), es conserva l'article procedent de IPSU, IPSA > es, sa. Aquest article va tenir una gran difusió durant l'edat mitjana, cosa de la qual donen testimoni topònims com Sant Joan Despí, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç Savall, etc. Al segle XIII va ser transferit a les illes Balears.

Lèxic i Semàntica del Català Central

• Mots característics

  Alguns mots característics són: noi, blat de moro, sorra, xai, escombra, cotó fluix (cotó en pèl), esperito o esperit de vi (alcohol etílic), micaco (nesprer), cargol (caragol), carbassa (carabassa), fonoll (fenoll).

El Català Balear: Peculiaritats Dialectals

El català balear, parlat a les Illes Balears, presenta una sèrie de trets distintius que el fan un dels subdialectes més singulars del català oriental.

Fonètica del Català Balear

• Sistema vocàlic

  Sistema tònic de vuit sons vocàlics, amb la vocal neutra tònica (exemples: net, fred, ceba, pera). L'àton en té tres a Menorca i a les Pitiüses (com en central o rossellonès: [i], [ə], [u]), però quatre a l'illa de Mallorca (on predomina la no neutralització en [u] de la o àtona).

• Caiguda de vocal neutra en esdrúixols

  Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia. Exemples: gabi (gàbia), família (família), com en rossellonès.

• Iodització (ieisme)

  Iodització (ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets la -i- intervocàlica cau: paa (palla), fua (fulla).

• Articulació labiodental de [v]

  Articulació labiodental de [v], com en valencià, tarragoní i alguerès.

• No emmudiment d'oclusives finals

  No emmudiment dels sons oclusius finals, com en valencià. Exemples: camp, difunt, salt.

• Assimilacions freqüents

  Es produeixen assimilacions freqüents.

Morfosintaxi del Català Balear

• Desinència en 1a persona singular d'indicatiu

  Desinència en la 1a persona del present d'indicatiu: cant, obr.

• Desinències -am i -au en 1a persona plural

  Desinències -am i -au en la 1a persona del plural del present d'indicatiu (1a conjugació): cantam, cantau. Compareu:"Vos paga perquè cantau" (subordinada causal, verb en indicatiu) /"Vos paga perquè canteu" (subordinada final, verb en subjuntiu).

• Article salat i ús de l'article estàndard

  Article salat generalitzat: es/sa/es (ets + vocal)/ses. Després de la preposició amb, l'article masculí adopta les variants següents: singular so, plural sos (exemple:"amb sos peus a terr"). Val a dir que l'article estàndard el/la/els/les s'usa davant certs noms (el món, el cel, la mar…); en frases fetes (a la fresca); etc.

• Ús de l'article personal

  Ús regular de l'article personal: en Biel, na Margalida.

Lèxic i Semàntica del Català Balear

• Mots característics

  Alguns mots característics són: al·lot (noi, xicot), ca (gos), cercar (buscar), morro (llavi), calces (mitges), calçons (pantalons), capell (barret), colgar-se (allitar-se), és ver (és veritat), forqueta (forquilla), faldeta (faldilla).

• Peculiaritats semàntiques

  Peculiaritats semàntiques: berenar (esmorzar), trempar (amanir).