Anàlisi literària: Els amants, Corrandes d'exili i Oda a Espanya

Els amants – Vicent Andrés Estellés (1971)

Aquest poema trasllada l'acció amorosa al marc urbà. A partir de l'escena quotidiana d'estendre la roba al terrat, el poeta recorda i descriu la relació intensa amb la seva muller, centrant-se especialment en el vessant sexual, tractat de manera hiperbòlica.

Encara ara, se'ls desperten totes les passions i miren d'emular els «combats singulars» de quan eren joves. Són uns amors que ell hauria volgut tòpicament correctes, seguint els dictats dels grans mestres de la pulcra poesia amorosa de tots els temps. De fet, el poeta arriba a la conclusió que el seu amor és «un amor brusc i salvatge / i tenim d'enyorança amarga de la terra»; és a dir, un amor natural, sense convencionalismes ni repressions.

Estructura: El poema el conformen vint-i-quatre versos alexandrins sense rima.

Corrandes d'exili – Pere Quart (1984)

Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l'exili que el poeta emprèn. Es divideix en 8 corrandes:

• 1: El suport de l'estimada i la pena per marxar a l'estranger.
• 2: El pacte amb la terra que abandona; l'acompanya la seva dona.
• 3: L'esquinçament vital; besar la terra abans de marxar.
• 4: L'enyorança com a eina de supervivència en passar la frontera als 40 anys.
• 5: L'evocació de les arrels més íntimes abandonades.
• 6-8: La metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure i, malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.

Estructura: Forma de cançó popular breu. La majoria són de 4 versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna les de 5 i 4 versos heptasíl·labs amb rima regular.

Oda a Espanya – Joan Maragall (1898)

És fruit del posicionament de Joan Maragall davant la crisi colonial que portà l'Estat espanyol a la guerra amb els EUA l'estiu de 1898. Conté dos temes destacats:

• La solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra.
• El sentiment diferenciador que el poeta vehicula amb referència a la llengua, que en cap cas surt citada directament.

Tot plegat fa que prengui posicions clares i valentes, equidistant tant d'un espanyolista en català com d'un sentiment separatista.

Estructura: S'estructura en 8 estrofes de sis versos de metre divers: 4 decasíl·labs (els 3 primers i el 5è) i dos tetrasíl·labs (el 4t i el 6è), sense rima regular i només amb alguns versos que coincideixen amb la mateixa rima.