El Modernisme Català: Orígens, Períodes i Característiques Clau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,46 KB
El Modernisme Català: A les acaballes del s.XIX, la nova generació intel·lectual observa que el panorama cultural, la Renaixença, peca de localista i pensa en modernitzar-lo. Apareix una obsessió de renovació i modernitat amb una actitud crítica i renovadora que toparà amb la societat.
La burgesia sorgida del procés industrial és:
- Econòmicament potent.
- Ideològicament conservadora.
- Políticament feble.
Són els fills d'aquells burgesos els que lluitaren contra aquesta concepció i en proposaren una de caire nacional i modern.
1r Període: (1882-1900) els intel·lectuals tenen una actitud renovadora i positivista quant al pensament. Defensora del realisme i naturalisme quant a la literatura. Preocupada per uniformar i modernitzar la llengua. Els coneixements com Nietzsche, que són la novetat d'aquell moment, tenen la idea que és el guia de la societat, que té una funció mecenàtica. Joan Maragall, el qual s'erigeix en àrbitre de la cultura i la política del seu temps.
2n Període: (1912) és el període d'establiment del modernisme com a moviment i perd l'agressivitat de la 1a època. La burgesia accepta i assimila el moviment i el fa seu.
L'alternativa al model narratiu realista-naturalista: La novel·la es desmunta, es deixa de creure en el seu valor d'anàlisi i de document de la realitat quotidiana perquè l'home desconfia en aquestes anàlisis. Tots conflueixen en una actitud pessimista davant la societat. És allò que es coneix com "el mal del segle", que els desencantats converteixen en un mode de vida. La realitat literaturitzada no coincideix amb el món extern. L'home viu amb la sensació que la realitat no la pot comprendre mai. Els naturalistes defensaven aquesta identitat d'observació del real i els modernistes no pretenen un detallisme analític perquè creuen que són uns mètodes limitats i que el coneixement de la realitat sols és possible per l'emoció i el sentiment.
S'utilitza el llenguatge, es perd el significat referencial a favor de la metàfora.
La narrativa modernista és el personatge que encarna la pèrdua de la individualitat de la pròpia consciència, són els "adormits" en oposició als desperts, als forts que representen els modernistes amb la teoria del superhome de Nietzsche. Els adormits són representats sense cara com una massa pobra pel pes de la pròpia consciència.