Josep Maria de Sagarra: Vida, Obra i Anàlisi de 'Vinyes verdes vora el mar'

Josep Maria de Sagarra: Vida i Obra d'un Mestre Català

De la seva infantesa destaca sobretot la finca de Santa Coloma de Gramenet, on va entrar en contacte per primer cop amb la natura.

L'any 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l'Ós.

El seu nom començava a sonar, ja que, a part de l'Englantina d'Or, havia publicat amb bona acollida:

• Primer llibre de poemes (1914)
• El mal caçador (1915)

També havia estrenat al Teatre Romea Rondalla d'esparvers (1917) i fins i tot havia editat una novel·la, Paulina Buxareu (1919).

L'èxit i la popularitat que de ben jove havia assolit va anar creixent, sobretot gràcies al fet que la seva producció es va diversificar en tots els gèneres, amb un català molt viu que el va apropar al gran públic.

Va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englantina d'Or (1931). Una de les seves novel·les més reeixides és Vida privada (1932).

En el camp del teatre, Sagarra va publicar tragèdies com Judit (1929).

Va traduir obres, va conrear el periodisme com a crític teatral i articulista, i va cultivar poemes satírics.

L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries —un gènere poc conreat a Catalunya i que amb Sagarra assoleix una qualitat extraordinària— i decideix estrenar una de les obres que li tornaria l'èxit que havia perdut en aquells darrers anys: La ferida lluminosa, un drama burgès d'intenció religiosa.

Anàlisi de "Vinyes verdes vora el mar" de Sagarra

Estructura del poema

El poema està compost de tres parts:

• La introducció: formada per les tres primeres estrofes. Introdueix un paisatge harmònic, estable i encisador típic de la primavera. Prova d'això és que el vent, ara no existeix; les vinyes són joves i estan plenes de vida, ja que el terme "userda" i "verd" associa la vinya amb el concepte de fertilitat; i l'expressió "dolç repòs" ens fa venir al cap un sentiment de tranquil·litat i serenitat.
• El desenvolupament: format per les dues estrofes següents. Si fins ara el poema havia presentat un paisatge ideal, quan comença l'estiu i el raïm ja es veu clarament, tot canvia. Apareix el terme "soledat", que es refereix a la soledat del color verd del cep enmig dels colors càlids de la tarda. També es reflecteix la incapacitat de moviment de la vinya; si abans el repòs era dolç, ara és amarg.
• La conclusió: formada per les dues darreres estrofes. El poema ens situa a la tardor. Ara, els elements exteriors de la natura s'inclouen, representant un perill per a la producció. A la penúltima estrofa, la vinya deixa de ser un element visible i passa a formar part del cor de l'autor. I, per últim, l'última estrofa ens torna a mostrar el panorama idíl·lic amb què havia començat el poema, i tot gràcies a l'existència del fruit que ha estat capaç de lluitar contra els elements exteriors.

Mètrica de "Vinyes verdes vora el mar"

Utilitza quintets compostos de cinc versos heptasil·làbics, que afavoreixen la musicalitat i la rapidesa. L'estructura predominant és 7A/ 7B / 7A/ 7B/ 7A. La rima és consonant; els versos senars són masculins i els versos parells són femenins.