Anàlisi de la Intervenció de l'Estat en l'Economia

1. Inestabilitat dels cicles econòmics. Els cicles són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió. El sector públic té dues postures:

• No intervenir, que el mercat surti per si sol de la crisi i l’activitat econòmica torni a expandir-se.
• Intervenir, consumint o produint béns.

2. Intervenció de l’estat a l’economia: béns públics. Es concreta de diverses maneres:

• Mitjançant producció pròpia, policia, exèrcit.
• Adquirint-los a les empreses privades per després distribuir-los gratuïtament entre la població, enllumenat, carreteres.
• O subvencionant-ne parcialment l’adquisició, sanitat, habitatge social.

3. Política mediambiental. Llindars màxims: determinar uns límits que marquin la màxima contaminació que una empresa pugui fer, per tant estaran sancionats. Impostos unitaris: la quantitat que es paga està en relació directa amb el que es contamina. Llicències de contaminació: per poder contaminar passa el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants.

4. Competència imperfecta, avantatges.

• Estimula la innovació i el progrés tecnològic.
• Permet l’accés del públic en general a un nombre més gran de béns i serveis.
• Facilita l’accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació.

5. Funcions de la Comissió Nacional de la Competència.

• Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència.
• Arbitratge, competències consultives i tasques de promoció de la competència en els mercats.
• Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la societat.
• Elaboració d’informes sobre la situació de competència als mercats i anàlisi i avaluació dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.

6. Política fiscal expressada amb el PGE. La política fiscal s’expressa mitjançant els pressupostos generals de l’estat. Una relació d’ingressos (que procedeixen dels imports) i despeses (el capítol principal de les quals és el social: pensions, beques, subsidis, subvencions, seguretat social, ajudes).

7. Principals errors del mercat i intervenció de l’estat. Mercat:

1. Inestabilitat dels cicles econòmics.
2. Escassetat de béns no rendibles.
3. Externalitats negatives.
4. Competència imperfecta.
5. Distribució desigual de la renda.

Intervenció de l’estat:

1. Política econòmica.
2. Subministrament de béns públics.
3. Política mediambiental.
4. Lleis antimonopoli per a la defensa de la lliure competència.
5. Política econòmica.

1. Variables crítiques de l’economia.

• El producte interior brut que mesura la producció.
• L’índex de preus al consum que assenyala l’evolució dels preus i, per tant, si hi ha inflació o no.
• Les taxes d’activitat, atur i ocupació, que indiquen el nivell d’ocupació d’un país.

2. Importància dels indicadors econòmics. Si la inflació està controlada:

• Les pensions de jubilació no perdran poder adquisitiu.
• Les famílies arribaran més fàcilment a final de mes.
• Les empreses no tindran per què estar preocupades per oscil·lacions contínues en el preu de les primeres matèries o altres recursos productius.

3. Si les taxes de desocupació baixen:

• Creixeran els ingressos de les famílies.
• Aumentarà el consum, per l’increment de la demanda, per tant contractaran a més treballadors.
• El govern haurà de pagar menys subsidis de desocupació i podrà assignar aquests diners a altres afers.

4. Si hi ha creixement econòmic:

• Aumentarà la producció de béns i serveis.
• Els governs cobraran més impostos i tindran més diners per poder destinar a infraestructures o a mesures de protecció social.
• Les famílies tindran més diners per gastar.

5. Característiques del PIB.

• Segueix un patró monetari: permet agrupar i mesurar en euros tots els béns i serveis.
• Només té en compte actes declarades: comptabilitza únicament les transaccions de béns i serveis declarades a l’administració pública.
• Fa referència únicament al valor dels béns finals: perquè el valor dels béns intermedis ja ha estat inclòs per l’empresa que ven al consumidor final.
• Mesura el valor d’allò que produeix dins les fronteres d’un país: si un ciutadà búlgar té una empresa a Espanya, el valor de les seves vendes pertany al PIB espanyol.
• Fa referència a allò produït en un període determinat: normalment un any. No inclou les operacions de segona mà.

6. Mètode de la despesa del PIB. PIBpm = consum familiar + inversió empresarial + despesa pública + (exportacions - importacions).

7. Mètode del valor afegit i dels ingressos. El valor afegit s’obté restant al valor de les vendes del producte d’una empresa el valor de les primeres matèries i el d’altres béns intermedis utilitzats en la seva producció. Els ingressos hi ha dos tipus de renda empresarial:

• El benefici empresarial és el marge de guany que les empreses obtenen com a recompensa per haver produït els béns i serveis que la societat demanda.
• Les subvencions oficials que no cal tornar són les quantitats a fons perdut que les empreses reben del sector públic.

8. Limitacions del PIB.

• El PIB no comptabilitza la totalitat dels béns i serveis finals produïts en una economia.
• El PIB tampoc mesura el valor de les activitats en què no s’intercanvien béns i serveis per diners.
• El PIB no informa de les externalitats.
• El PIB no mesura la quantitat de béns i serveis produïts.
• El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.

9. PNBpm, PNNpm, PNNcf, RN, RPD.

• PNB: segueix el criteri de la nacionalitat o el passaport de les persones amb independència d’on resideixin.
• PNN: els beneficis empresarials que reben propietaris i accionistes són inferiors i les empreses poden reposar els seus equips sense perdre capacitat productiva.
• PNN: El valor dels preus de mercat de béns i serveis no coincideix amb el valor del que reben les famílies ja que l’actuació del sector públic distorsiona el mercat pel fet d’introduir impostos i subvencions oficials.
• RN: la renda nacional el que es mesuren són quantitats brutes, és a dir, el que es guanya abans d’impostos o de cotitzar a la seguretat social.
• RPD: els diners de què realment disposen les famílies per consumir o estalviar, segons les seves preferències.