Anàlisi Estructura i Personatges de l'Obra Dramàtica

L'estructura de l'obra consta de 3 actes amb el típic desplegament d'introducció, nus i desenllaç.

Primer acte

El ritme és trepidant, ens ofereix la informació necessària per al desplegament de la trama i ens apunta ja el possible desenllaç. L'estructura està dividida en escenes que estan dins dels actes. La transició entre escenes va marcada per l'entrada o sortida d'un personatge, com era habitual.

Pel que fa a l'extensió en escenes, és l'acte més llarg amb 12 escenes, variant segons la funció en la construcció de la trama.

Els fets rellevants de la trama en aquest acte són:

• Apareix el rol de la Marta en relació amb el Manelic.
• Relació amor/dolor d'ells.
• La Marta té un personatge doble.
• Simbologia que vinculava l'amo amb el llop i la Marta amb la cabra.
• Relació amor/dolor/dependència de la Marta cap a l'amo.
• Atracció de la Nuri cap al Manelic.

Segon acte

Els breus apartats del Manelic al llarg del segon acte tenen una funció semblant, creant una tensió que va creixent fins a l'esclat de l'escena VIII.

Aquest acte no comporta elements nous a la trama i més aviat apunta cap a la resolució del conflicte. En ell sabem el passat de la Marta i es fa palès el poder del Sebastià sobre els personatges del cor.

Tercer acte

La figura del Sebastià apareix en tot el seu patetisme, com a variable víctima de la seva pròpia passió. Simbolitzen la societat que actua contra els que són diferents per covardia.

L'ombra del Manelic plana per tot l'acte fins que es troba definitivament amb el Sebastià. Guimerà aconsegueix acumular tensió dramàtica d'una manera mòbil per reforçar el cop d'efecte final.

Els monòlegs lírics

Els monòlegs lírics es troben a:

• Escena 4, primer acte.
• Escena 3, segon acte.
• Escena 8, tercer acte.

Aquests monòlegs donen a conèixer l'evolució en els sentiments de la Marta, des de la confusió inicial fins a l'enamorament pel Manelic, que s'expressa també per la gelosia que sent de la Nuri.

Formes narratives diferents

• El somni del Manelic (escena 4, primer acte): proper a la paràbola religiosa.
• La història de la Marta (escena 4, segon acte): reprodueix elements melodramàtics.
• La rondalla del Tomàs (escena 5, segon acte): clara filiació popular.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà es dona a conèixer com a poeta el 1871, i obtingué el títol de Mestre en Gai Saber després de guanyar els premis dels Jocs Florals de 1877.

Representa una de les veus més interessants de la poesia catalana del segle XIX, tant per la pluralitat dels registres com per l'ampliació temàtica i pel fort component passional d'alguns dels seus poemes. Se'l pot comparar amb Verdaguer.

En les obres teatrals manifestà el seu compromís amb el catalanisme.

Les circumstàncies que marquen l'escriptor inclouen el matrimoni dels seus pares, que no es produí fins al 1854, quan la família tornà al Vendrell. Aquest fet contribuí a enfosquir la data del seu naixement, i s'ha tendit a atribuir a aquesta situació de relativa il·legalitat i a la seva condició de "trasplantat" algunes de les seves característiques. També es menciona un fracàs amorós amb una noia del Vendrell.