Todo el curso Catalan

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,03 KB

 
ORACIÓ:unitat mínima de comunicació,constituida pel SN(subjecte) i SV(predicat). MODALITAT D'ORACIÓ:enunciativa, interrogativa, exclamativa i exhortativa.CATEGORIA GRAMATICAL: nom ,adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi ,preposició, conjunció.SINTAGMES: SN, SAdj ,SV, SAdv ,SPrep.FUNCIÓ SINTAGMATICA:SN-nucli+CN/SV-nucli, CD, CI, CRV,CC,CAtr,Cpred. SINTAGMA NOMINAL:de nucli un nom,davant amb un (det) i darrera un (adj) que faci de (CN).SINTAGMA VERBAL:de nucli un verb,darrera complements verbals. CONCORDANÇA: el SN i el SVhan de concordar en genere i nombre.L'ELIPSI DEL SUBJECTE: subjecte no hi apareix, es fa cuan l'elipsi ja es conegut,per evitar repeticions.ORACIONS IMPERSONALS: alguns verbs no tenen subjecte, la posicio del subjecte es buida,son fenomens naturals.EL SINTAGMA VERBAL(CV) - VER COPULATIU:ser,estar,semblar. VERB TRANSITIU:verb q necesita un objecte sobre l qual rekaigui l'accio, es a dir, un cd(veure,voler).VERB DE REGIM:verb q exigeix 1complement introduit per una preposicio determinada,es a dir,un crv.VERB INTRANSITIU:verb que no exigeix kap complement(dormir,passejar)VERB PRONOMINAL: verb que porta aglutinat un pornom feble(adonar-se,atrevir-se)VERB IMPERSONAL:verb que no té subjecte(nevar,ploure,haver-hi)EL SINTAGMA VERBAL,PREDICAT DE L'ORACIO:el sv es l'estructura gramatical formada per un verb i els seus complements.el sv constitueix el predicat de l'oracio, es a dir,allo que es diu del sN subjecte.podem diferenciar dos tipus de predicats:el predicat nominal(amb verbs copulatius,que practicament no tenen significat,com ser,estar i semblar)i el predicat verba(amb verbs predicatius,plens de significat,com plantar,creixer,escriure)COMPLEMENT DIRECTE:es uun sn que designa l'entitat(persona,animal o cosa)sobre la qual recau l'accio.encara q es refereixi a persones,no va precidit per la preposicio A.No concorda am el verb;per tant,pot apareixer en singular o en plural sense q l verb varii de forma.Es un complement exigit pels verbs transitius;pertant,no es pot suprimir.Es pot sustituir per un d'aquest pronoms febles:el,la,els,les,en,ho.Generalment,pasa a fer la funcio de subjecte en l'oracio passiva.COMPLEMENT INDIRECTE:es un sintagma introduit per la preposicio a que designa qui rep el beneficio o dany.generalmen es refereix a essers animats(persones o animals)generalment va darrera el complement directe.Es pot sustituir per un d'aquest pronoms febles:li(singular)o be els(plural)COMPLEMENT REGIM VERBAL:es un sintagma introduit per la preposicio que es exigida pel verb(a,de,en,amb,per)es exigit pels verbs de regim preposicional.molts d'aqests verbs son pronominals,es a dr, sempre van acompanyats d'un pronom feble. es pot substituir per el pronoms :en,hi.COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL:es un advervi,un sintagma nominal o un sintagma introduit per una preposicio.Generalmen no es exigit pel verb.Per tant,es pot suprimir.Sol apareixer al final de la oracio;pero pot acupar altres posicions,sobretot quan indica temps o lloc. - Generalment, es pot substituir per un d'aquests pronoms febles: hi o bé en.

- Respon a les preguntes dels interrogatius on (lloc), quan (temps), com (manera), amb que (instrument), amb qui (companya), quant (auantitat), etc. EL COMPLEMENT AGENT (CAg): - Apareix a les oracions pasives i va introduit per la reposiciios per. - Es pot suprimir i no substituir per cap pronom feble. - Passa a ser el subjecte de la oracio activa corresponent. COMPLEMENT ATRIBUTIU (CAtr): - Es un SAdj, SN o be Sprep que expresa una caracteristica que s'atribueix al subjecte per mitja dun verb copulatiu. (ser, estar, semblar). - Si es un adjectiu, concorda en genere y nombre am el subjecte. - Es pot substituir pel pronom ho i de vegades del pronom en. COMPLEMENT PREDICATIU (Cpred): - Generalment es un Sadj o un participi que expresa una caracteristika del subjecte del complement directe, aparexi darrere un verb predicatiu. - Concorda en genere i nombre am el subjecte o complement directe. - Generalment el podem substituir pel pronom hi. . ELS PRONOMS PERSONAL FEBLES: son paraules de significat variables que serveixen per evitar la repetició d'un nom o d'un sintagma que ja ha apregut en una oracio anterior. LES FORMES DELS PRONOMS FEBLES: els pronoms febles presenten formes dierents segons que vagin davant o darrer del verb. ELS PRONOMS FEBLES K SUBSTITUEIXEN UN CD: El CD pot ser substituit pels pronoms fbles el,la,els,les son cd directe, en son cd kualificatiu i ho son cd neutre. ELS PRONOMS FEBLESK SUBSBTITUEIXEN UN CI:El CI pot se substituit pels pronoms febles li singular i els plural. ELS PRONOMS FEBLES K SUBSTITUEIXEN UN CREG I EL CC I EL CPRE:els pronoms k els substitueixen son en nomes es cuan esta la preposicio de i l'altra es hi.ELS PRONOMS FEBLES K SUBSTITUEIXEN EL C.ATRIBUTIU:els pronoms febles k s'usa es ho. LES FAMILIES DE PARAULES: les parauleses poden agrupar en families. totes les paraules d'una familia comparteixen una arrel comuna. LEs paraules tenen una estructura interna en la qual podem diferenciar diversesunitats ignificatives que anomenem morfemes. els morfemes poden ser de tres tipus: morfema lexic o arrel, morfema derivatiu i morfema flexiu.ELS MORFEMES FLEXIUS:serveixen per fer les diferents formesque pot presentar una paraula d'acord amb les categories de genere,nombre, persona i temps. LES PARAULES DERIVADES: son akelles paraules que s'han format a partir de l'arrel d'una paraula primitiva i un o mes morfemes derivatius.Els morfemes derivatius es clasifiken en 3 grups: prefixos davant de l'arrel,sufixos ban darrere i els infixos k van al mig.MODIFICACIONS EN L'ARREL:el fet de colocar un sufix darrere l'arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacionsortografikes en el punt de contacte. MODIFICACIONS EN ELS PREFIXOS:la unio d'un prefix a l'arrel tambe pot comportar modificacions ortografikes en el punt de contacte.CARACTERISTIKES GENERALS DELS MORFEMES DERIVATIUS:-cada afix expresa una sola idea/-cada idea pot ser expresada per mes de un afix/-el afixos poden provocar provocar k l'arrel primitica canvi a una altra paraula k no te k veure/-a partir de una paraula derivada podem formar una altra nova.

Entradas relacionadas: