Varietats dialectals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,49 KB

 
Varietats dialectals -Històriques i generacionals: la llengua evoluciona al llarg de la història i canvia al llarg de les diferents generacions. A la llengua, al llarg de la història apareixen nous mots: Neologismes, quan creem paraules noves. i en desapareixen d'altres: arcaismes, moren quan queden en desús.-Socials: Usos que determinats grups socials fan de la llengua. L'exemple mes clar, l'Argot: parla (popular,lúdica) distintiva d'un grup social tancat, sovint de sectors situats al marge de la societat. ex: la parla dels delinqüents o metges. -Geogràfiques: El català no es un idioma gaire diferenciat internament. El seu domini lingüístic abarca 4 estats: -España*, Andorra (llengua oficial), Itàlia (l'Alguer), França (Cat nord).*Al principat de catalunya (menys la vall d'aran, occità), gran part del país Valencià, les illes valears, la franga de ponent i el carxe (dins la comunitat murciana) Dialectes del català -Oriental: rosellonès, central, balear, alguerès. -Occidental: nord-occidental, valencià. Constitutius: Formen part del català des dels seus origens, són el resultat de l'evolució del llatí vulgar en una àrea geogràfica concreta (en el nostre cas Cat vella) -el català central, el rosellonès, i el nord occidental (ja formats als s.VII-VIII al nord del territori) Consecutius: Originats pels dialectes constitutius que van ser trasplantats cap al sud. Son el resultat de l'expansió del català cap a altres territoris. -Balear, Valencià, Alguerès. Llengues Families lingüístiques Al món hi ha cinc mil llengues, que s'agrupen en famílies (grups de llengües amb un origen comú. Totes les llengües romàniques, entre les quals el català, pertanyen a la família indoeuropea. El pas de l'indoeuropeu al català es el resultat d'una evolució de molts anys. Una de les branques de l'indoeuropeu va ser la itàlica (oscà, umbri, llatí) El llatí vulgar evolucionà cap a les diferents branques romàniques (algunes ja han desaparegut, com el dàlmata, o en via d'extinsió com l'aragonès). La familia indoeuropea inclou la major part de les llengues europees i bona part de les d'ran, pakistan, afganistan, india.. L'expansió colonial ha fet que es parlin llengües d'aquesta familia a tots cinc continents, sovint a costa de l'extinsió de llengües autòctones. Llengua minoritària: La majoría de les llengues ho són. Es un terme neutre i purament quantitatiu, pero es dificil de posar el límit entre llengua minoritària i majoritària, per aixo es mes interessant veure la "qualitat de vida" de cada llengua, ja que hi ha llengues amb pocs milions de parlants però que gaudeixen de "bona salut" (grec) o llengües amb molts parlants en el passat que han quedat molt minvades (occità) . Llengua minoritzada: Llengua que dins del seu territori ha patit la restricció dels seus usos, que van passant a realitzarse en una de les llengües en expansió. Normalització lingüística: procés social de recuperació de la llengua en recessió (recuperant parlants, àmbits i freqüència d'us) fent que sigui una llengua d'ús normal en aquella comunitat. Intenta restablir la salut de les llengües amenaçades, per evitar el procès de substitució lingüística: comença per la bilingüització dels parlants de la llengua originària i ara subordinada (pero els parlants de la llengua dominant no es bilinguitzen). El procès acaba amb el monolingüisme de la llengua dominant i la extinsió de la llengua originàroa. Situació actual del català: és oficial a Espanya i a Andorra. A andorra és l'unica llengua oficial. En canvi a espanya (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) ho és juntament amb el castellà. El català esparlat per uns set milions de persones. Quantitativament, es la novena llengua d'europa i té més parlants que, per exemple l'eslovac o el danès. Si ens fixem en la seva població (nou milions) es la tretzena llengua d'europa. Encara que ha tingut disicultats en el passat, té un ampli teixit social que li dóna suport. El seu ús té dèficits en alguns àmbits (audiovisual, comerç..) i amenaçen al seu futur alguns hàbits lingüístics, com el fet de parlar en castellà algú que enten el català, només perqué no l'usi normalment. La seva situació sociolingüística varia molt segons la zona geogràfica, el sector social, econòmic... El nivell de coneixement de la llengua varia segons l'habilitat considerada (llegir, escriure, parlar..). A catalunya la llengua catalana té bastanta presencia (sense poderla considerar normalitzada) en els mitjans de comunicació, en el sistema educatiu, en l'Administració...

Occidental General) -Fonètica: distinció entre a/e àtones-> [a][e] -e tancades del llatí vulgar -la i de ix [§] es pronuncia -> [i§] -Morf: -conservació de la n etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en e (hòmens, màrgens) -formes plenes dels pronoms febles (me,te,se) -Desinència amb [e] o [a] del prsnt de subj (cante, perda) -verbs incoatius amb i -> (servisca) -Mots: melic, espill, arena, corder, xiquet.. Nord Occidental) -Fonètica: -sistema vocàlic tònic amb 7sons ([a],[e],[i],[o],[u],[E],[C]) , sistema àton amb 5 (aeiou) -emmud dels sons oclusius finals en els grups mp,mb,nt,lt.. -Morf: -desinència [o] de la 1pers.sing.pres.ind (canto) -Caiguda de la v i la i en la desinència de l'imperf.ind (cantae=cantava, fee=feia) -previvència de l'article definit masculí: lo/los. Valencià) -Fonètica: -articulació labiodental de [v] -no emmudiment dels sons ocluisius finals -pronunciació de la r final -Morf: -desinència en [e] de 1pers.sing. pres.ind de la 1conj (cante) -triple graduació díctica: Demstr- est/eixe/ aquell, açò/això/allò Adv- ací/aquí/allí -poss femenins tònics (meua) poss àtons (mon,sa) -ordre de pron febles CI+CD, no tranf li en hi -> li'l, li la Oriental General) -Fonèt: -neutralització de e/a, o/u àtones (vocal neutre) -les e tancades del llatí s'obren -la ix [§] no la pronunciem -Morf: -perdua de la n etimològica en el plural d'alguns mots acabats en e (homes) -us generalitzat de les formes reforçades dels pronoms febles (em,et,es) -desinències del pres.subj amb [i] -verbs incoatius amb e (serveixo) Central) -Fonèt: -sistema vocàlic amb 7 vocals", àton 3 (i,u,a/e(neutre)) -emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp,mb,nt,lt.. -Morf: desinencia en [u] en la 1pers.sing.pres.ind (cantu) -article provinent de illu, illa: el,la Balear) -Fonèt: -sistema vocàlic tònic amb 8 vocals (la v.neutre es diferencia amb la vocal neutre tònica), l'àton 3" -articulació labiodental de [v] -no emmudiment dels sons oclusius finals -Morf: -desinència en [ø] en la 1pers.pres.ind (cant, obr) -desinències -am i -au en la 1pers.pl.pres.ind 1conj (cantam,cantau) -article salat generalitzat (es,sa,ses) -us regular de l'art pers (en x, na x)

so sord: si en el moment de passar la columna d'aire expirat les cordes vocals estan relaxades, la glotis (espai entre les cordes vocals) és oberta i deixa passar l'aire sense produir cap vibració: [p] [t] [k] [f] [§] [s] [t§] [ts] so sonor: si les cordes vocals estan en tensió, la glotis està gairabé tancada i el pas de l'aire produeix, en vèncer l'obstacle, una serie de vibracions: [les vocals] [b] [d] [g] [v] [3(zeta)] [z] [d3] [dz] so nasal: si en la bifurcació el canal d'aire troba el vel del paladar abaixat, una part d'aquest corrent d'aire troba el vel del paladar abaixat, una part d'aquest corrent d'aire se n'anirà cap a les fosses nasals i hi ressonarà: [m] [n] [|n (am pal llarg)] so oral: si el vel del paladar està elevat fins la paret posterior de la gola, obstruirà la via cap a les fosses nasals i encaminarà tot el fluix d'aire cap a la boca: [vocals i la resta] Organs Passius (fixos): les dents superiors, els alvèols i el paladar dur. Organs Actius (mòbils): llengua, llavis i el vel del paladar. Fonema: unitat mínima no significativa, pero distintiva en que es pot aïllar una cadena fònica (parlada). -Es una unitat mínima no significativa perque es tracta d'un element no descomponible en d'altres menors i no dotat de significació. -Es una unitat mínima distintiva perque si aquesta unitat es commuta per una altra, es produeix un canvi de significat en el mot. Fonologia ciència que estudia els fonemes d'una llengua (23) So materialització particular d'un fonema depenent del context (altres sons que l'envolten), del timbre vocàlic del parlant, de la velocitat del parlant en la pronunciació dels sons, de les característiques anatòmiques dels nostres òrgans de fonació, etc. El número de sons pronunciables es il·limitat, i la ciència disciplina que els estudia es la fonètica. Al·lofons diferents sons que pot tenir un mateix fonema. Grafies: signes (lletres) que utilitzem en la llengua per a representar els sons. No sempre hi ha una relació unívoca entre so i grafia (ss,c,s,ç) Pot haver-hi dues grafies per representar un sol so (ll), o una grafia que no correspon a cap so (h).

Entradas relacionadas: